transicionant

De vegades quan passejo la Taca em faig reflexions i se m'acumulen els pensaments. Altres vegades m'emporto la ràdio i ja no penso, només escolto; o  alguna de les coses que diuen em fa allunyar-me de tot i aprofundir en aquella idea del que algú acaba de dir; o si, en lloc d'escoltar com parlen tertulians i derivats, estic escoltant música, llavors em faig unes composocions al meu cap tan bones com quan somio, i em sap greu no poder-les plasmar de seguida, perquè, amb el pas del temps se m'acaben oblidant. No vull dir que siguin contes, ni narracions, ni novel·les, ni poemes (tant de bo algun dia pogués transformar el que penso en poema), no, no, no... és.. com ho podria dir? és que no té definició. Són pensaments i prou, i alguns d'aquests pensaments arrelen. Potser algun dia podré recuperar-los... perquè el truc de la llibreteta per apuntar els pensaments funciona quan vas en transport públic (fins i tot en transport privat si no ets el conductor) però - al menys a mi- no em funciona quan camino.

Durant els tres anys i mig  que vaig col·laborar al diari de Girona, portava sempre la famosa llibreteta i sí, ho reconec: en algun moment, caminant i tot, m'havia parat al mig del carrer per apuntar-me una idea; llavors el capità em va regalar un dictàfon perquè enlloc d'apuntar, pogués gravar la idea, però només ho vaig fer una vegada; em feia vergonya, anar pel carrer parlant-li a un adminicle que ni tan sols tenia forma de mòbil, perquè la gent em mirava com si m'hagués tornat lirona (parlar sol està molt mal vist, us hi heu fixat?)

i tot això per què ho deia? ah, si, ahir vaig fer una barrija-barreja entre el que vaig escoltar, després el que vaig llegir i després el que vaig pensar:

Ahir vaig llegir a L.V. un article de la Cristina Sànchez Miret que venia a dir que el govern actual està intentant recentralitzar el país d'una manera subtil. No hi estic d'acord: el govern actual està intentant recentralitzar el país, però no subtilment sinó a lo bèstia. Tot plegat em fa pensar que hem estat una bona colla d'anys vivint una transició que ens ha fet donar una volta de tres-cents-seixanta graus: aquell home ho tenia tot tan ben lligat, que hem trigat trenta anys a fer la volta, però l'hem acabat fent. I si encara no l'hem feta... atenció, que aviat la farem (si no actuem!)

Aquesta segona reflexió sobre l'article de la C.S.M. la faig arran d'una expressió que vaig sentir mentre escoltava la ràdio, tot passejant la Taca, tal com us deia. I després del passeig, va ser quan vaig llegir l'article i vaig barrejar els dos conceptes.

En una emissora no catalana, algú, un tertulià - suposo- parlava de la quantitat d'anys que hem passat "transicionant" (ell no va dir aquesta paraula, aquesta paraula me l'invento jo ara mateix) trenta anys en el procés de la transició cap a una democràcia - deia el tertulià- i es quedava tan ample arribant a la conclusió que la culminació de la democràcia era tot el que està fent el govern actual.

Manda huevos...

Com ens hem de posar d'acord, si tenim uns pensaments TAN divergents?

definitivament no em convé treure la Taca a passejar.

O no em convé escoltar la ràdio.

O no em convé pensar.

imatge baixada de la xarxa