11 d’abril, 2011

Quan torni a néixer...

... es veu que el meu avi la cantava...

avui he vist Pagliacci i també Cavalleria rusticana.

Aquí Ridi, pagliacco... (Leoncavallo)


Crec que quan torni a néixer seré cantant d'òpera. Espero ser mezzo o soprano. Com a molt, contralt. No seré pas un tenor ni un baríton ni un baix. Espero! (a no ser que neixi home...)

Aquí l'intermezzo de Cavalleria rusticana (Mascagni)


Benmirat, també podria ser director d'orquestra... o directora, és clar.

Somniar és baratet...(fins que se n'adonin els d'Hisenda)

5 comentaris:

onatge ha dit...

Quan torni a néixer, vull ser funcioanri de diputació... Diu que només tenen un problema (que en el meu cas no ho seria) que no poden creure en Déu, ja no no creuen que hi hagi millor vida...


Des del far bon dia.
onatge

fanal blau ha dit...

Vols dir que de directora d'orquestra no fa ja mooooolts anys que en fas? :)
Bona setmana!

Montse ha dit...

jajajaja, Onatge! això és com allò que diuen els jubilats, que és una llàstima que no tinguin vacances (a altres nivells, ep!)

Fanal, potser si, però el resultat és un veritable orgue de grills! ;)

Montse ha dit...

uix, em sembla que volia dir olla de grills i m'he fet un embolic entre l'olla de grills i l'orgue de gats!
La qüestió és que jo dirigeixo i tothom toca el violí i mira cap a un altre cantó, hehehehe...

Joana ha dit...

Doncs crec que jo ho tindria clar... estudiar per saber escriure com cal...
Bon dia Reina del Mar!