11 d’abril, 2011

Punts de vista

Quan surto a caminar amb la Taca faig diversos circuits: aquells que em permeten caminar sense fer-me malbé el genoll operat i el que encara em queda per operar però que tampoc no està massa catòlic. Un dels circuits consisteix a pujar al castell de Sant Joan (xino-xano) i endinsar-me en el bosquet de més avall per, així, deixar-la anar i que campi per les seves. Jo, normalment, escolto la ràdio, o, de vegades, escolto música.


No sé per quins set sous, hi ha trams en els quals no puc sintonitzar ni RAC1 ni Catalunya Ràdio i llavors camino buscant alguna emissora que es senti sense soroll blanc d'aquell tan farragós. Normalment, acabo escoltant, per una estona - fins que puc tornar a sentir bé les cadenes catalanes- qualsevol emissora de la resta d'Espanya.


Tot això ho dic perquè avui he sentit diverses opinions sobre la consulta d'ahir, consulta sobre el DRET A DECIDIR i no pas sobre l'independentisme. Si, molt bé, el resultat final serà l'independentisme, però la consulta no era per això sinó pel DRET A DECIDIR.

Em faig creus dels comentaris que he sentit. No els reproduiré aquí perquè no tinc ni el vocabulari adequat ni les ganes de posar-m'hi. El que si que faré, és enllaçar-vos amb el post de "Abogada en Barcelona", que dóna unes explicacions respecte a la legalitat o il·legalitat d'aquestes eleccions, que és una delícia. Tant de bo ho poguessin llegir tota aquesta gent que he sentit avui, perquè sembla que haguem comès un crim!

          Aquí el teniu

12 comentaris:

Clidice ha dit...

En aquests períodes sense freqüència treu-te els auriculars i escolta els pardals, les urraques, els cotxes, el que vulguis, però a cert personal no cal escoltar-lo que fa molta por. Molt bo l'apunt de l'Abogadaenbcn!

Pilar ha dit...

El que es diu no canvia la realitat.

Magda ha dit...

Estic amb la Clidice. Val la pena estar informada però hi ha coses que ja les sabem massa, no és bo escoltar-les i fer-nos mal. La Natura es tan bonica! I sempre ens acull i ens compren. Ella, com nosaltres, és (som) la nostra terra.

zel ha dit...

Un petó estimada, vaig a llegir l'advocada, que és un sol! Mmmmmmmmhhh, d'això, els genolls estan catòlics? És que el meu operat i l'altre estan com els teus... hihi...

Carles Tomàs ha dit...

No sé que tenen els espanyolistes contra vosaltres. No poden viure, ni amb vosaltres ni sense vosaltres. Us odien i no us deixen marxar. Ni mengen ni deixen menjar. Ja veurem com queda tot açò. Per mi. tan de bo puguessiu ser lliures, ja que nosaltres, per desgràcia estem condemnats de per vida i post mortem, a formar part d'aquest -moltes vegades- ruc país.

Joana ha dit...

La cosa es tenir-nos ben lligats!

Montse ha dit...

Joana, i si pogués ser, a dins del sac, com el blat!

Montse ha dit...

Carles Tomàs, tu ets un català del sud i jo una vlenciana del nord. El problema no el tenim nosaltres, el tenen ells!!!! gràcies per venir a aquest blog!!!

Montse ha dit...

Ai, zel, si jo t'expliqués dels meus genolls...

Doncs mira, l'operat està d'aquella manera i l'altre de moment es va aguantant, pero des de l'operació mai més res ha tornat a ser igual, snifff...

Montse ha dit...

Magda, us hauré de fer cas a tu i a la Clidice, només que és molt forta la temptació de fer rodar el piuet fins a trobar una emissora que no salti :D

Montse ha dit...

Estic d'acord, Pilar, només que "ells" canvien el sentit de les paraules, dels fets i de tot el que se'ls posi per davant!

Montse ha dit...

Clidice, ja saps que a tu gairebé sempre et faig cas :D

les urraques diuen coses molt més interessants que certs "personatges"!!