16 de febrer, 2011

Ingènua o burra directament?

Ja està: ja se m'han desem(mas)carat.
Quan els del tripartit donaven càrrecs als seus germans i familiars, tot eren escarafalls.
Ara, ells, fan exactament el mateix.
I no els cau la cara de vergonya, de la mateixa manera que no els la queia als altres.
I és que no n'hi ha, de vergonya, en aquests assumptes.

Apa.

Sóc burra directament. Sempre m'enganyen, siguin els uns, siguin els altres.


8 comentaris:

Magda ha dit...

Deixem-ho en que ets bona persona. :)

Pilar ha dit...

M'has fet recordar l'article 26, del calida de la Trinca!

- Ei! I que diu l'article vint-i-sis?
- Vostè és tonto, oi?
Diu l'article vint-i-sis,
que en un cas de compromís,
el Califa pot si cal,
refregar-se l'engonal
i passar-se pels "dallonses"
totes les lleis del país.
- Ep! I el poble?
Al poble que el donin pel ...

Tu burra? Crec que no! Ells califes!

zel ha dit...

Burra? No, dona, és que estem fetes d'una altra pasta, i aquests feia molts anys que estaven emprenyats de no poder remenar l'olla, i tornen a buscar no només la parentela, sinó les velles glòries...

Guapa!

miquel ha dit...

En qui pots confiar si no és en la família?
Ja els coneixíem, o no?

Anònim ha dit...

Bones, Montse; ja queden poques persones a la política sense esperar res a canvi. Moure's per ideals... gairebé una utopia.

Isabel Barriel ha dit...

una mica tontaines tots plegats!

Isabel Barriel ha dit...

bé, tots no. Els "llestos", no.

el paseante ha dit...

Ahir, dinant amb els meus pares, em van explicar que una nova alt càrrec de Benestar Social la passen a recollir cada dia en taxi a la terra de la boira per portar-la a l'estació de l'AVE i cap a Barcelona. Pagant nosaltres, òbviament.