M’emporto sentiments a la butxaca,
barrejats amb emocions antigues
bressolats pel blau i la calma.
Enfilats al xiular de les gavines,
els esmicolo
per trobar el camí de tornada.
DES DEL MEU MAR - FRANÇA
Subscripció al blog
Entrades
Comentaris
16 comentaris:
No el recordo, peró es un poema molt bonic. Ah! Bones festes!
M'agrada molt, és preciós, Arare!
Gràcies Francesc, bones festes també per tu!
Carme, per una vegada a mi també m'agrada algun dels "mena de poemes" que escric! Gràcies, guapa!
És maquíssim!!! Un petonás!!!
Molt maco reina, molt i la imatge molt relaxant...
PER NADAL,SEMPRE TROBEM EL CAMI DE TORNADA....
BONES FESTES MACA¡¡¡¡¡
PETONS PER TOTE LA TEVA FAMILIA.
JUGANT....
Gràcies Noemí
Bones Festes!
Joana, és el camí cap al monestir de Sant Pere de Roda :)
Per Nadal, cada ovella al seu corral, veritat, Jugant? Petonetssss!
Si l'havies posat no havia tingut l'oportunitat de llagir-lo...Tampoc no m'hauria fet res rellegir-lo.
Gràcies!
No el recordo i està molt bé!
Quan he vist la foto he pensat "està a la Xina?" és que no sé com, he vist la muralla xinesa... després ja m'he adonat que és Sant Pere de Roda
Ah! Bones festes!
Fa temps que no veig la teva preciosa lletra (he, he) i he pensat que no estiguessis afònica de mans (ha, ha).
Des del vent de mestralot que fa, t'envio els millors desigs per aquestes festes.
Olga, afònica de mans i de peus, estic! ;)
Em quedo amb els bons desigs amestralats i te n'envio uns quants d'atramuntanats!
Bones festes!
Deric, a la Xina ja m'agradaria anar-hi, ja, que no ho conec i deu ser una preciositat, encara que sigui taaaaaaaaan lluny!
Molt bones festes per tu també, wapu!
Publica un comentari a l'entrada