Tempestes de tots colors

Ahir a la nit va fer una tempesta preciosa. Nosaltres tenim molt de respecte, per les tempestes, ens hem carregat un parell d'ordinadors i un aparell d'aire condicionat, a partir de tempestes que ens han agafat amb els cables endollats. Per tant, quan veiem els llampecs que s'acosten pel cel, ens posem en marxa i ho desendollem tot, des de la tele fins al microones, passant per l'ordinador amb el mòdem.

El capità i jo ens vam apagar tots els llums i ens vam plantar davant la finestra de l'estudi, com aquell que mira la tele, o, si voleu una imatge molt més poètica, com aquell que contempla la llar de foc (canvia, la imatge, eh?)... i realment, el que vèiem era poètic. Amb un pèl d'angúnia i tot. Era, com us ho diria? un fenomen natural, que esdevenia espectacle als nostres ulls. Els llampecs anaven de núvol a núvol, dibuixant les venes i les artèries del cel i il·luminaven des de les cases del poble fins a la platja. Els trons els sentíem lluny, tot i que la tempesta la teníem molt a prop. Molt diferent de quan cauen llamps a terra, que els trons fan mitja por. Ahir era ben bé allò que em deien a mi de petita: Sant Pere arrossegava els mobles, potser per treure la pols, potser per canviar una mica l'ambientació del "piset". Sigui com sigui, va ser una tempesta tan curta com intensa i bonica.

I ara parlen del dia de les eleccions, que juga el Barça-Madrid. I jo em pregunto: què té a veure una cosa amb l'altra, si algú m'ho pot explicar? És que només tenim una neurona que no ens deixa anar a votar si volem veure el partit, o no podem veure el partit si anem a votar? O és que està fet expressament per donar tema per parlar, ara que no tenim temes per parlar? és que sempre estem fent punxa al llapis, coi! no n'aprenem.

Me'n vaig, necessito fruites i verdures i a plaça n'està ple!