02 de setembre, 2010

Somniar desperts

I els somnis, somnis són.

Avui no va de somnis d'aquells que es tenen dormint, sinó dels que es tenen despert.
M'he posat a llegir el diari, com cada dia, després de dinar, i m'ha vingut la son, però a mi no m'agrada fer migdiada, en tot cas, algun "cato" davant de la tele amb el diari a la falda, com les iaies-iaies de veritat.

Els pensaments volen i volen perquè la tele ni la veig (excepte quan comencin La Riera, és clar) i avui pensava com resulta de difícil posar les persones d'acord. Jo, que sempre pateixo per tot i per tothom, vaig, i escullo la pitjor professió que es pot escollir, tchts,tchts... ser un professional de l'educació (des de qualsevol àmbit) avui en dia és complicat.

Sant Tornem-hi: nens i nenes amb petits o grans problemes, necessiten ajuda. I aquí estic jo, sense vareta màgica ni res, ai senyor, que patirem... però és que ara, a més, hem de solucionar els problemes d'aquells que NO tenen problemes. Ai deumeu!

Que consti a les actes que sempre ho he dit, jo: els nens amb problemes reben tota l'atenció possible (que ja està bé) però aquells que no en tenen, han de baixar el seu ritme d'aprenentatge per posar-se "al nivell" dels altes. I això no és just. Per fi "des de dalt" se n'han adonat i ara ho volen solucionar. Però, com sempre, ells dicten les ordres i "allá te las compongas". Ja veurem què ens depararà el destí, perquè no crec que hi hagi gaire gent preparada per atendre a la diversitat dels superdotats... on vera...


(imatge de google)


Jo somio que un dia no gaire llunyà tots els nens i nenes seràn atesos per les seves justes necesitats.

Il·lusa!

Incís: Pepe, no intentes traducir "Sant Tornem-hi". Es intraducible, jomío. Quiere decir "hala, y otra vez lo mismo" (más o menos)

Mireu això: (argggggggggggg)

12 comentaris:

Magda ha dit...

Doncs res .. que només passava a saludar, perquè no puc dir res, pobra de mi, ni idea del que pot ser millor. He pensat: a veure que diuen els altres, potser algú em dona alguna pista per comentar i ara resulta que sóc la primera. Doncs res ... que només passava a saludar

Deric ha dit...

si es va baixant el ritme, a aquest pas i veient el que es veu, el futur és molt negre

pere ha dit...

Quan canviïn el conseller potser -ei, dic un potser no del tot convençut- comentarem alguna cosa. També podria ser que deixem el comentari per quan es produeixi un canvi de civilització, és a dir, d'aquí a quatre dies :-)

Petó

Pepe ha dit...

Se podría traducir por "San Vuelvoalomismo"? Gracias por el detalle; mañana te leo. Bona nit.

Pepe ha dit...

O por San Volvamos-a-ello.

En que tramo de la enseñanza estás? Oigo últimamente decir a compañeros que le han dicho que sus niños van mal en el cole porque son superdotados y se aburren. Es ésta una moderna corriente de pensamiento pedagógico? Supongo que sí, pues cuentas que se dictan normas -que supongo que recursos no- para corregir ese problema. Besos.

Clidice ha dit...

Val més tard que mai diuen no? Ara, qui rescabala als que han "patit" un tipus d'ensenyament que els ha fet perdre l'oportunitat de desenvolupar les seves capacitats? Des que tinc ús de raó que va canviant el sistema educatiu de la forma més arbitrària i aleatòria. Pobres fills! i pobres mestres que ho heu de veure cada dia!

Arare ha dit...

Magda, però tu pots dir la teva opinió sempre que vulguis, no cal que esperis el que diuen els altres, faltaria més!!! un petonet!

Arare ha dit...

Ai, Deric, no sé quantes generacions mes podràn aguantar aquest ritme actual... jo quan penso que "alguns" s'han d'ocupar de nosaltres quan siguem vells, ja tremolo...

Arare ha dit...

Ai, Pere, que això del canvi de civilització ho veig molt "xungu"!!!

Arare ha dit...

Pepe, fui maestra (de las de toda la vida) hasta que me formé como psicopedagoga y logopeda y cambié un poquito el chip. Ahora padezco el síndrome de Estocolmo y estoy más con los niños que con los profes!

Francamente, he visto pocos superdotados, pero es que no hace falta ser superdotado para aburrirse en según qué clases. Y es que en el mundo escolar hay de todo...

Por suerte, tenemos un buen puñado de maestros/as y profesores/as vocacionales, que se dejan en su trabajo hasta las pestañas.

Si no, "N'hi hauria per llogar-hi cadires", que no quiere decir que habría para alquilar sillas sino
"para rasgarse las vestiduras".

Complicaos somos en nuestras expresiones, ¿a que si? ;)

Arare ha dit...

Exacte, Clidice, pobres fills i pobres mestres (els bons, que n'hi ha!!!!) perquè n'hi ha algun que seria millor que es dediqués a vendre màquines de rentar, amb tots els meus respectes pels venedors de màquines de rentar...

Edelia ha dit...

Doncs sí, sant tornem-hi (santo volvamos). Saps? potser no és tan dolent que els nens s'ajustin a les necessitats dels altres. De fet, la vida, és treballar i viure amb els altres. No? Fer el que diu la direcció, viure amb la parella, explicar les coses noves als grans...vivim en societat i la diversitat és un gran problema a l'educació. I cada cop més...