21 de setembre, 2010

La vareta màgica...

La vareta màgica dels amics i de la bona voluntat.

Aquí teniu un resum de la transformació d'una nau (per donar-li un nom) de la casa de colònies, en el millor restaurant-sala-de-festes del món.

Transformar la sala en "habitable" va anar a càrrec d'en Ferran, la Marina, en Gerardo (un amic que es mereix un monument) en J.S. i jo. Vam treballar des de les cinc de la tarda fins a les dotze de la nit. L'Alícia, mentrestant, feia el pastís. Dissabte, a les vuit del matí, continuàvem amb els preparatius.

A les 13,30 es va fer una cerimònia familiar (el casament oficial havia estat el divendres, a l'Ajuntament de Besalú, només amb la presència dels més íntims) i després vam passar tots a dinar.

El dinar va ser espectacular, com la transformació de la nau. Cada convidat va portar un plat, previ acord amb "l'organització" i no sé si em creureu si us dic que si l'un era bo per llepar-se els dits, l'altre era exquisit. Igualment amb tot tipus de postres, a part del pastís nupcial que us vaig ensenyar ahir.

En ocasions com aquesta veus ben clar que es pot ser feliç amb (anava a dir ben poca cosa, però convindreu amb mi que l'amor de la família i dels amics no és pas poca cosa).

Ferran, Marina, sigueu feliços, us ho mereixeu.

i per si algú que era a la boda m'està llegint, moltes, moltíssimes gràcies per haver col·laborat amb el cor (i amb el plat, ep!)

Aquí deixo el video del procés. Si els nuvis em deixen, potser posaré alguna foto de la cerimònia familiar i també de la cerimònia oficial. jo surto poquet (aviso)ja que els nuvis no van tenir la decència d'esperar-se a que ja no portés braquets (és bromaaaaaaaaaaaa, caram, que sembla que no em conegueu!)

8 comentaris:

Anònim ha dit...

FELICITATS BONICA¡¡¡¡,QUANT L'AMOR SI POSSA,TOT ES MARAVELLOS.
PETONETS A ELS NUVIS D'AQUESTA BARCELONINA DESCONEGUDA.
JUGANT.

Deric ha dit...

Què bé quan les coses van bé!

Candela ha dit...

Oh, aquests casaments són els millors i més divertits!!!

onatge ha dit...

D'això se'n diu treballar en Equip i per amor a l'art... Suposo que els nuvis encara deuen estar enamorats...

Els desitjo que
el fred del silenci
no esl abraci mai,
i que no deixin
que els seus llavis
qeudin orfes de carícia,
i el seu esperit
i la seva ànima...

"I si avui plou,
demà farà bon dia"

Estimar no té sinònim...
Que la mútua abraçada
els ajudi a caminar i
anar endavant, i que amb
dues mirades vegin
el mateix horitzó.

Des del far,bona nit.
onatge

fanal blau ha dit...

Aquests dies, en especial, quan hom pot sentir-se partícep de la il·lusió i el compartir...són d'aquells que no s'obliden mai.
Genial!
Convinc amb tu que l'amor de la família i els amics no és pas poca cosa. Gran, ben gran!

Montse ha dit...

No s'oblidarà mai, fanal :)

Onatge, gràcies pel poema, és veritat que estimar no té sinònim, esperem que per molts anys vegin el mateix horitzó i puguin caminar junts!

siii, Candela, i cansats, jejejeje...

Deric, i que no es torcin :|

Gràcies, Jugant, els seran donats de part teva!

Pilar ha dit...

Uala! Màgic!!!!

el paseante ha dit...

Quina festa més xula. Si mai em caso (que va a ser que no), et contractaré de mestra de cerimònies.