Després de 38 anys de treballar - amb un any sabàtic pel mig, el curs 2007-2008 - comença un altre curs.
Un curs carregat d'il·lusions i d'interrogants, tant a nivell pedagògic com a nivell personal.
Què esperen rebre, els pares i mares, del servei de psicopedagogia d'una escola? Molts, equivocadament, esperen que treguis la vareta màgica que faci que les coses canviïn.
D'altres, per sort, són molt més realistes, però tots, en general,pares i mares, mestres, professors/es i altres professionals de l'educació i, sobre tot, els i les alumnes, desitgem que no ens donin sorpreses de darreres hores, que els partits polítics no ens canviïn lleis i consignes d'avui per demà en funció dels seus interesos electoralistes, que es posin d'acord i, en definitiva, que ajudin a que el sistema (que deixa moltíssim que desitjar però és el que tenim) es pugui desenvolupar amb el màxim possible de garanties perquè els nostres nens i nenes arribin a ser, si més no, bones persones i bons professionals en el seu dia.
Plof!
Si: m'adono que estic demanant la vareta màgica que alguns em demanen a mi. Ja m'ho semblava!
Bé, doncs, intentarem posar els cinc sentits més el comú... si ens deixen...
Totes les imatges les he baixat de google.
8 comentaris:
No podem fer-hi res més, arare.
Els cinc sentits, més el comú.
Jo estaria contenta que els polítics fessin el mateix, en lloc de pensar sempre amb els vots i les eleccions.
una botiga d'aquestes varetes tindria molt d'èxit.
Sort per al nou curs
Amb els bons professionals que hi sou, sempre hi ha esperança, no defalliu que "toqueu" material sensible.
Comparteixo els teus desitjos.
No sé perquè tinc la sensació que una petita vareta sí que la tens, tu i altres professionals. Una vareta que es diu il·lusió i que segur que aconsegueix petits miracles. Ànims.
alguns, a més, desitjaríem començar amb una mica menys d'improvisació per part de les nostres autoritats acadèmiques. ;-)
Avui nomes passo a saludar-te estic molt enfeinat.
Salutacions, Striper.
Gràcies, Striper, jo tampoc he començat el curs, encara, a casa teva ;)
Pere, totalment d'acord, quan això sigui així tu i jo ja ens haurem jubilat, hehehe
Magda, el problema és que moltes de les il·lusions descansen al calaix de les il·lusions perdudes, però intentem renovar-les de dia en dia.
Gràcies, Glòria, que els déus ens escoltin!
Clidice, tan sensible és el material que de vegades fa por!
Jesús, ens hi posem? va, a la teva terra o a la meva? ;)
Jo també, Carme, tant de bo els polítics fessin el mateix amb la seva feina!
Publica un comentari a l'entrada