15 de juny, 2010

Del viatge 7. I demà cap a Marsella.

Demà, si els déus ens ho permeten, sortirem de bon matí cap a Marsella.

I, si anem a Marsella hauríem d'escoltar La marsellesa... no?




Aquí, a Saintes-Maries-de-la-mer s'hi està molt bé, però fa un fred que pela. Sembla ser, però, que això de la pluja i el fred és general, així que és millor que no ens queixem, que podria ser pitjor (en peores plazas hemos toreado, que diuen).

I jo amb vestidets d'estiu, buf,buf,buf, sort dels "trajes d'aigua" i del polar!!!

Doncs això... fins a la propera.

imatge de google, esperant poder canviar-la per una de meva.

14 comentaris:

Anònim ha dit...

Vaja, vaja, aquest viatge no sembla una odissea, oi? A gaudir, Arare i companyia!

Clidice ha dit...

aprofita i compra't ni que sigui una bufanda, que fas patir ;)

Eli ha dit...

Nena, que feia temps que no et visitava!!!!
Veig que estem de viatgeeeeee!!!! Buffff.. Quina enveja que em fas!!!!
Pássa-t'ho molt be!!!!
;-D

jaka ha dit...

Arare la mes guapa, molts petonets i moltes abraçades.

;D

Isabel Barriel ha dit...

Arare, espero q sobrevisqueu als temporals!

Montse ha dit...

IBM, hem sobreviscut als temporals!

Montse ha dit...

jaka, ja et vaig augmentar el sou l'any passat, eh? i ara hi ha crisi! ;)

Montse ha dit...

Eli, guapa, jo també fa massa temps que no et visito, a veure si vinc aviat! Una abraçada,reina mora...

Montse ha dit...

Clidice, dormim amb nòrdic, amb això ja t'ho dic tot! (o no?) :)

Montse ha dit...

Glòria, res d'odisees, està molt bé! només que no fa gaire bon temps, però això és pecatta minutta (no sé com s'escriu) ;)

jcp ha dit...

Això sí que és regenerar-se, clar, per això et conserves eternament jove! I records a la Taca... En moments com aquest envejo la condició canina.

el paseante ha dit...

Veig que el viatge avança. T'he anat llegint. M'agraden les fotos de la Taca, especialment la del pareo :-) I gràcies per la referència a la terra de la boira i al meu blog. Un petonet.

Montse ha dit...

jcp, regenerar-se o morir!

Gràcies per continuar passant pel meu blog :)

jo a la propera vida voldria ser gos a casa meva ;)

Montse ha dit...

Doncs si, Paseante, anem avançant, malgrat el vent i la mala mar. Però com un dia em va dir en Manel - que fa mil anys que no apareix per aquí -"malament si aneu amb veler ino podeu fer front al vent"

Un petonet!