Del viatge 6. Saintes Maries de la mer.

Doncs si: aquest matí, en contra de tots els pronòstics, hem navegat fins a aquest petit poblet costaner del delta del Rhône.

Resulta que aquesta nit passada, segons la méteo, hauria hagut de fer uns temporals enormes que havien d'haver-nos frenat durant quatre o cinc dies, com us explicava ahir. Doncs bé: no solament no ha bufat ni una gota de vent en tota la nit, sinó que el dia - fins ara- ha estat tan magnífic que els capitans han decidit alliberar amarres i sortir.

Hem navegat 18 milles amb una mica de mar de fons, però no la suficient com per no poder anar còmodament llegint -jo- i dormint la Taca, sense cap mena de cara de por, per part de cap de les dues.

A quarts de tres hem arribat i hem fet un dinar d'aquells ràpids, de pa amb tomàquet i fromage, una cerveseta i "tira que te vas". A la nit ja cuinarem.

Com que hem arribat amb una calor de mil parells de dimonis, servidora s'ha acostat un momentet a la platja, on s'ha remullat uns minuts amb una aigua semblant a la del delta de l'Ebre, però sense arròs. Vull dir: no era aigua neta i transparent, però tampoc era tan confosa com ho és al delta de l'Ebre (he dit confosa, no pas bruta, ep! ho dic per als susceptibles... que jo m'hi banyo amb tota tranquil·litat, al nostre delta)

Després de dinar he comprovat amb satisfacció que hi ha wi-fi (gratuït) i que funciona perfectament, la qual cosa sempre és un plaer.

Ara mateix ha començat a sentir-se una remor llunyana de vent, no m'estranyaria que aquella "xufla" que havia d'haver entrat ahir a la nit, ho estigui fent ara. Ja us ho explicaré.

De moment ens n'anem a explorar el poble. El nom és divertit: No és una sola Santa Maria, sinó unes quantes Saintes Maries. On vera.

Us deixo foto de la Taca embolicada amb un pareo (és que és molt coqueta)