10 de juny, 2010

Del viatge 4. I encara...

Són gairebé les set de la tarda i des que me'n vaig anar a dormir ahir a la nit que el vent no ha parat de bufar. Em sembla que si visqués a la terra dels vents estaria com el boig aquell de la cançó, ben tocat per la tramuntana, i això que ja us vaig dir que aquests vents són del sud.

Em fa l'efecte que tampoc podria viure a la terra de la boira, aquella que ens explica el Paseante. Ni a la terra de la pluja. Ni...

Ostres, voleu dir que puc viure en algun lloc?

He fet unes fotos que encara he de passar i uns videos que no es veuen per culpa dels codecs que em falten (quan no són codecs són naps i si no són cols, però sempre em falten coses, deumeu!) mentre escric això intento baixar-me els codecs, a veure si puc enviar el video bufa-vents al "teu tub" i el podeu veure. El que passa és el de sempre: que no té res a veure el que filmes amb la realitat de la cosa. Que els rebufos del vent i les onades no queden ben plasmats i quan ho veus en pantalla no fatanta por com a la realitat. Bé, porno seria la paraula... però una mica de iuiu si que fa!

I continuem a Frontignan (on per no haver-hi, no hi ha ni una pelu presentable per anar-se a tenyir les arrels, ai!) a veure si amb una mica de sort podem sortir dissabte, que ara mateix ha començat a esquinsar-se el vel i la bombeta sembla que comença - tímidament- a fer escalforeta i certa claror. Ara compta... a les set del vespre!

vaig a veure si puc enviar això del video... senyores i senyors, són les 7 i 20 de la tarda i encara no he aconseguit el codec. Així que...au revoire, queva dir Voltaire, en una nit de boira, amb la panxa enlaire, a sotad'un paraigua!

6 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Doncs fins ben aviat, Arare, espero q ue els vent s al final us nsiguin favorables!

Una abraçada.

gatot ha dit...

m'ha agradat això de "porno seria la paraula"...
:P

o sigui, que és un vent molt més que excitant? eh? eh? eh? :D

ai... on tens el cap noieta?

petonassos! :)

Anònim ha dit...

vaig rebre el teu missatge.
Espere que la mar no t'haja engolit.

Una abraçada molt forta des de terra.

elèna

Montse ha dit...

Elèna, ja ho veus, aquí estem, anar entomant el vent! petonets, bruixa roïn!

Montse ha dit...

ai Gatooooooot, que no me n'havia adonat! (deu ser el subconscient, hehehe)

Montse ha dit...

En això estem, Carme. Esperem que demà ja puguem sortir. Ja us ho aniré explicant.