Del viatge 4. I encara...

Són gairebé les set de la tarda i des que me'n vaig anar a dormir ahir a la nit que el vent no ha parat de bufar. Em sembla que si visqués a la terra dels vents estaria com el boig aquell de la cançó, ben tocat per la tramuntana, i això que ja us vaig dir que aquests vents són del sud.

Em fa l'efecte que tampoc podria viure a la terra de la boira, aquella que ens explica el Paseante. Ni a la terra de la pluja. Ni...

Ostres, voleu dir que puc viure en algun lloc?

He fet unes fotos que encara he de passar i uns videos que no es veuen per culpa dels codecs que em falten (quan no són codecs són naps i si no són cols, però sempre em falten coses, deumeu!) mentre escric això intento baixar-me els codecs, a veure si puc enviar el video bufa-vents al "teu tub" i el podeu veure. El que passa és el de sempre: que no té res a veure el que filmes amb la realitat de la cosa. Que els rebufos del vent i les onades no queden ben plasmats i quan ho veus en pantalla no fatanta por com a la realitat. Bé, porno seria la paraula... però una mica de iuiu si que fa!

I continuem a Frontignan (on per no haver-hi, no hi ha ni una pelu presentable per anar-se a tenyir les arrels, ai!) a veure si amb una mica de sort podem sortir dissabte, que ara mateix ha començat a esquinsar-se el vel i la bombeta sembla que comença - tímidament- a fer escalforeta i certa claror. Ara compta... a les set del vespre!

vaig a veure si puc enviar això del video... senyores i senyors, són les 7 i 20 de la tarda i encara no he aconseguit el codec. Així que...au revoire, queva dir Voltaire, en una nit de boira, amb la panxa enlaire, a sotad'un paraigua!