08 de juny, 2010

Del viatge 2. Frontignan.

De l'Estartit vam passar a Llançà, però no hi vam ser gaires hores. Hi vam passar la nit i prou. L'endemà, vam anar a comprar fruita i pa i vam continuar endavant fins a Canet Plage, on hi vam passar dos dies. No hi havia internet enlloc. Sembla mentida com n'estic, d'aviciada (quan no tinc la possibilitat de comunicar-me sembla que em falti alguna cosa i és que, de fet, em falta, em falteu!)

De Canet Plage vam navegar fins a Frontignan, on vam arribar ahir a la tarda. Hi ha un bar on fa un any tenies accés a la xarxa, però aquest any no funciona. Em sembla que des del 2007 fins ara estem anant enrere. El 2007 tenies la possibilitat de connectar-te des de Capitanerie. L'any passat, ja no, només des del bar. Aquest any ni des del bar. No anem pas bé! avui he trobat aquest altre bar on estic prenent un te a la mateixa hora en què els francesos ja comencen a demanar el dinar. No anem cronometrats.

Aquest matí fotia un fred que tallava el cutis. Ara s'ha arreglat una miqueta, però no fa bo per anar a la platja ni prendre el sol ni res. Hi ha anunciades "grosses tempêtes", així que se suposa que ens quedarem aquí un parell de dies, fins que puguem tornar a navegar amb calma. Només hi ha una diferència, aquest any, respecte al 2007 i a l'any passat (a part de les connexions a internet) i és que aquest any no hem de treure el pal del Blauet, perquè navegarem només per mar. No hem d'anar ni als rius ni alscanals, per això podem navegar ambel màstil sense problemes. O amb problemes, però amb el màstil.

Abans de sortir de Blanes em vaig comprar un llibre que potser no havia d'haver comprat, que es diu "Cómo NO escribir una novela", que m'està deixant K.O. Què se suposa que s'ha de fer, per escriure una novel·la, doncs? si tot el que diu aquest llibre és negatiu! (mare meva...)

He llegit un llibre de Saramago que es diu Caín.  M'ha agradat.
Ara, a part del de la No novel·la en tinc un parell més per començar, però no estic massa motivada. Em vaig endur "un clàssic" que em van dir que era molt estrany que no hagués llegit "Cumbres borrascosas" però el vaig començar i el vaig haver de deixar (no puc amb ell, és greu?)


Imatge: Cap de Creus (L'Encalladora), poques vegades es pot navegar tan tranquil·lament per aquí, normalment cal navegar "per fora" perquè sol haver-hi molta mar i molt vent. Per mi va ser la primera vegada, sempre havíem passat de lluny. És un paisatge que, al menys una vegada a la vida, val la pena veure. Ja ho deia, Josep M. de Sagarra: vivim al rovell de l'ou!

7 comentaris:

Barbollaire ha dit...

Com m'agraden les teves cròniques de viatges!!

Has pensat, en comptes de la novel·la, doncs això... un llibre de viatges?

O explicar el viatge de forma novel.lada...
O...

Bon vents i bons dies, Mariana!

Petonets dolços
:¬)****

Montse ha dit...

Barbollaire, si que ho he pensat, de fet, cada any es publica a la revista del Club de vela de Blanes, des del 2007, i la veritat és que fa de bon llegir, però d'aquí no passa...

De tota manera, a les cròniques dels meus viatges els falta alguna cosa: la part tècnica. Jo "me la solc saltar" i passo a descriure situacions i sentiments, més que viatge-viatge. No sé si això donaria peu a escriure un llibre que es digués "Com NO escriure una crònica de viatge", jejeje...

Un petonet, wapo! me'n vaig a fer el dinar...

suposo que tornaré demà.

Clidice ha dit...

si segueixes tots els cànons (i els anti-cànons) només acabaràs fent alguna cosa semblant a allò que volies dir i que no té cap mena de gràcia. No hi pateixis i prohibeix-te tots els llibres que diuen com s'han de fer les coses :) Jo tampoc puc amb Cims borrascosos, o sigui que deu ser greu ;)

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Anant precisament per aquestes costes, vols dir que no t'hauries d'haver endut en Plà?
Tingueu bona mar.

Carme Rosanas ha dit...

Un lloc preciós, el de la foto.

Jo també acabo de llegir Caín i també m'ha agradat.

Joana ha dit...

Quin relax.... el mar, com sempre.

Olga Xirinacs ha dit...

Bon viatge, Arare.
Per escriure una novel·la, el que has de fer és començar a escriure-la i, això sí, continuar. De bones intencions n'està l'infern empedrat. Escriu i prou.
És clar que els que editen mètodes i les escoles d'escriptura s'han de guanyar la videta...
Cims borrascosos és una novel·la gòtico-romàntica per a qui li agradi el gènere. Mira, ella ha arribat fins als nostres dies, i en canvi a nosaltres no ens fan ni puto cas...