Del viatge 12. Hyères: Porqueroles.

Ahir vam fer una travessa molt bona (la Taca i jo ho vam agrair). Gairebé gens de vent (només el vent aparent) i prenent el solet a la popa totes dues.
La Taca, normalment, quan es posa nerviosa perquè el Blauet es fa un tip de saltar i botar, es queda amb mi una estoneta, la justa per notar les meves esgarrifances esporàdiques. Jo crec que ella, a part de sentir-se, com jo, dins d'una rentadora mentre centrigufa, olora la persona que té al davant o al costat. Quan s'adona que jo tinc les mateixes sensacions que ella, es dirigeix directament a sota les cames del Joan Salvador, que continua mantenint-se serè, malgrat el vent, els salts, els bots i el que calgui.

Val a dir que si jo no fes tant de "bulto" de vegades també ho faria: m'acurrucaria entre les cames del capità, que és el que no solament no pateix gens ni mica, sinó que sembla gaudir enormement de la situació centrifugadora.

A part de tot això, lamento moltíssim la desgràcia que hi va haver a Castelldefels la nit de la revetlla, però no puc estar-me de comentar que la gent, així, en general, tenim molt poca estima per la nostra vida. Ens sembla que som immortals i no és així. A ningú se li hauria d'ocórrer travessar les vies del tren "a la brava"... quan passen desgràcies d'aquestes t'adones de la feblesa de la condició humana i tambné de la facilitat per intentar trobar culpables en qualsevol accident.

En fi, aquí queda la meva reflexió (políticament incorrecta, n'estic segura). I el meu condol per a totes les famílies afectades.

I ara vaig a veure si la roba que tinc a la "laverie" ja està en procés de centrifugat, i en uns minutets més la puc treure de la màquina i emportar-me-la al Blauet, estendre-la i fer que sembli un vaixell de transmundistes (la imatge de la roba estesa al voltant del vaixell fa aquesta sensació)

Acabo de preguntar al capità com se'n diu, del "cable" que rodeja el Blauet, que va de candeler a candeler i em diu que es diu "guardamancebos". M'acaba de sonar el tel. És l'hora aproximada que la roba ha acabat, així que he de marxar a la laverie.

En un altre moment us diré com se'n diria del guardamancebos en català...

fins avita.