Del viatge-1. L'Estartit

Semblava que no havia d'arribar mai, l'estiu, i tanmateix, aquí el tenim, al nostre costat, al davant, al darrere i també per dalti per baix. La calor encara és suportable. Els primers turistes - escoles o autocars de gent de la tercera edat i potser també de la quarta - es deixen veure per tot arreu. La crisi es fa notar, a les botigues i als restaurants. Als bars i als supermercats. Als hotels i als cartellsde "·Se vende" Se alquila" "Liquidación por cierre"... és curiós, ni un sol cartell és en català.

Els submarinistes surten cada dia per anar a mirar peixos a les Medes. I segurament, per fotografiar-los. I també per fer cursos d'immersió. Per totes aquestes coses. A la platja s'hi veuen molt pocs banyistes, encara, l'aigua, sense ser excessivament  freda, encara és "fresqueta".

Si et vols comprar un biquini, un vestit de bany, una tovallola o qualsevol estri de platja, tens les botigues a dotzenes, a uns preus normalitzats i amb dependentes àrabs, rumanes... i algunaque altra catalana (les menys). I als bars, qui et serveix un cafè o un suc de pinya sempre és un cambrer de fora del país. De fora, però que és dins. O sigui: un immigrant. Que deu cobrar menys.

M'he comprat una revista perquè porto el vaixell ple de llibres per llegir i quaderns per escriure. I em venia de gust una revista d'aquelles que no serveixen per a res, subliteratura, subpremsa. Però hi he descobert un parell de receptes per aprimar-se molt, molt i quedar com la Twiggy en els seus millors (pitjors) anys  i també un parell de pentinats que - si tingués vint anys - em quedarien de conya!

I ara me'n vaig, perquè encara no tinc el pa pel sopar d'avui ...

No us puc posar cap foto, de moment, perquè això va tan lent que no se m'obren, les fotos. Un altre dia serà.