14 de juny, 2010

Cinc anys sense Moncada

Aprofitant que tenim wi-fi - com deia abans- em proposo fer la meva contribució montcadiana, després d'haver llegit en Pere, i tants d'altres.

Em sap greu, Jesús Montcada, però encara no he llegit "bé" Camí de sirga. Que consti que fa molts anys el meu pare me'l va recomanar i me'l va deixar. Que el vaig començar unes quantes vegades i no vaig poder...

Senyor Moncada, no m'ho tingui en compte, si us plau. Vostè sap, allà on deu ser, molt més enllà del bé, del mal i de qualsevol literatura, que encara hi sóc a temps. I li prometo, com a homenatge, en el cinquè aniversari de la seva mort, que em faig el propòsit de llegir-lo "del tot". Encara que només sigui com a exercici de disciplina literària.

Perdoni'm, jo no sóc una bona lectora, però si els meus amics blogaires més íntims me'l recomanen amb aquest fervor, no tinc més remei que creure-me'ls.

Descansi en pau allà on sigui. I no m'ho tingui en compte, d'acord? Faré els deures!

_________________________

Per què Sandro Rossell? ÔÔ (No ho entenc, jo tampoc, Pere)

8 comentaris:

Clidice ha dit...

estem igual respecte a Montcada i respecte a l'altre ... també :(

Montse ha dit...

ostres, haurem de posar-hi remei (a Montcada)

amb l'altre no podem fer res... jo no sóc ni sòcia!

miquel ha dit...

Qui sap si durant el viatge trobes una traducció dels contes de Moncada. Podria ser una diversió interessant.

Montse ha dit...

pERE, VOLS DIR QUE L'HAURIA DE LLEGIR EN FRANCÈS? ai, perdona, no volia cridar, m'han quedat les majúscules activades...

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Bons propòsits en l'aniversari de Moncada. A males, tens cinc anys, fins als deu anys de la seva mort, per llegir-lo i explicar-nos-ho llavors. :-)

PD.: Per cert, és Moncada, sense T. :-)

Montse ha dit...

Argg.. gràcies, ara mateix ho arreglo, quin "fallu tremendu"!!!

Joana ha dit...

Jo també el tinc per llegir! Imperdonable!
Bona ruta wapa!

el paseante ha dit...

Jo també el tenia pendent, fins que el vaig llegir fa un parell d'anys. Val la pena, tot i que em va decebre una miqueta (com tot allò que et recomanen tant). El Moncada vivia al meu carrer i el veia sovint amb el seu gosset.