03 de gener, 2010

Se m'ha fet tard

 Tinc un dia d'aquells de pensar, reflexionar (que en el meu cas vol dir donar voltes a alguna cosa que em capfica  fins que m'agafa mal de cap), recordar...

He tret la Taca, ara que ja puc caminar una estona sense que el genoll s'inflami - deu minuts, no us penseu, però a poc a poc anirem fent més cada vegada -  i cal posar rentadora, planxar, passar l'aspirador, descongelar alguna cosa per dinar (ostreeeeeeeeeeees, gairebé me n'oblido) i començar a embolicar paquets i paquetets (això fa il·lusió) per ajudar a Ses Majestats, que no tinguin tanta feina el dia 5, que van molt cansats de tanta cavalcada.

Si hi ha algun projecte - digueu-li propòsit - per aquest any, aquest és intentar que les persones que tinc al voltant obtinguin de mi una mica més d'atenció que l'any passat. Sobre tot, una. O dues. Bé, no. Vàries persones. Però una en especial. No tinc clar quant de temps més li podré dedicar, val més que l'aprofiti...

I els altres propòsits, els de sempre, són com sempre: intentar tornar a fer anglès (ai) , escriure més i més tranquil·lament (ai), reemprendre la natació a la que el metge em dóni l'alta, menjar sa altra vegada  malgrat la màquina de pa (que per cert, fa un pa bonísssssim, que dificulta qualsevol bon propòsit, encara que no el fa impossible), cuidar més les amistats (sort que em coneixen, perquè sóc força impresentable, en aquest sentit... però com que em coneixen i m'estimen i saben que jo també els/les estimo...)

De la situació econòmica-política i social del nostre país millor no parlar-ne - de moment- perquè la decepció és tanta i tan grossa que ja no em queden ni adjectius per qualificar-la ni energies per lluitar-hi!

se m'ha fet tard, començarem per la rentadora...

10 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

que els teus propòsits els puguis complir i no perdis cap llençol en la bugada

Rita ha dit...

Ai aquest caparró que no para... :-)

Està bé fer-se propòsits, sempre és més fàcil que tirin endavant que si no se'n fan, no?

Dedica't a aquesta persona, que només quan no hi és t'adones de com es troba a faltar...
Petons, bonica!

Striper ha dit...

De vegades es dificil pero amb el temps i una canya tot s'aconsegueix.

Carme Rosanas ha dit...

Mica en mica, anirem aconseguint els propòsits, segur que sí!

Una abraçada, quan tornis a sortir amb la taca, vinc a passejar amb tu! Gràcies per l'oferiment! Trobarem un camí genial!

Josep Lluís ha dit...

Potser el truc està en no fer gaires propòsits perquè, al final, sempre es converteixen en despropòsits. Poc a poc i bona lletra, com ens deien abans.

Has provat a descongelar dins de la rentadora?; rentat curt amb a
aigua calenta... Ho dic per guanyar temps.

Clidice ha dit...

Mentre tinguis propòsits tot va com cal. Ah! i és clar, la rentadora :S hi ha coses que no tenen massa solucio oi? :P (me n'alegro que el genoll ja et funcioni més o menys bé)

fanal blau ha dit...

Doncs mentre fas tota aquesta feinada, emboliques aquesta abraçada per aquesta persona tan especial...i li dones amb una gran llaçada!
I dels propòsits...aquests "els de sempre" doncs...anar-hi anant...

el paseante ha dit...

És una bonica carta de Reis. Tampoc demanes massa. Crec que t'ho concediran :-)

Joana ha dit...

Uffff deunidor!
Proposits... jo avui en volia parlar, però estic un xic... perduda?
Per cert, convides a pa? :)
Petons Reina del Mar.

Deric ha dit...

espero que els puguis dur a terme, jo no me'n faig de propòsits perquè sóoc incapaç de complir-los.