Se m'ha fet tard

 Tinc un dia d'aquells de pensar, reflexionar (que en el meu cas vol dir donar voltes a alguna cosa que em capfica  fins que m'agafa mal de cap), recordar...

He tret la Taca, ara que ja puc caminar una estona sense que el genoll s'inflami - deu minuts, no us penseu, però a poc a poc anirem fent més cada vegada -  i cal posar rentadora, planxar, passar l'aspirador, descongelar alguna cosa per dinar (ostreeeeeeeeeeees, gairebé me n'oblido) i començar a embolicar paquets i paquetets (això fa il·lusió) per ajudar a Ses Majestats, que no tinguin tanta feina el dia 5, que van molt cansats de tanta cavalcada.

Si hi ha algun projecte - digueu-li propòsit - per aquest any, aquest és intentar que les persones que tinc al voltant obtinguin de mi una mica més d'atenció que l'any passat. Sobre tot, una. O dues. Bé, no. Vàries persones. Però una en especial. No tinc clar quant de temps més li podré dedicar, val més que l'aprofiti...

I els altres propòsits, els de sempre, són com sempre: intentar tornar a fer anglès (ai) , escriure més i més tranquil·lament (ai), reemprendre la natació a la que el metge em dóni l'alta, menjar sa altra vegada  malgrat la màquina de pa (que per cert, fa un pa bonísssssim, que dificulta qualsevol bon propòsit, encara que no el fa impossible), cuidar més les amistats (sort que em coneixen, perquè sóc força impresentable, en aquest sentit... però com que em coneixen i m'estimen i saben que jo també els/les estimo...)

De la situació econòmica-política i social del nostre país millor no parlar-ne - de moment- perquè la decepció és tanta i tan grossa que ja no em queden ni adjectius per qualificar-la ni energies per lluitar-hi!

se m'ha fet tard, començarem per la rentadora...