________________________________________________
El desastre és que he "perdut" tots els enllaços dels blogs que tenia enllaçats, però "que no cunda el pánico" perquè estic fent provatures i entre aquesta nit i demà ho arreglaré (o ho acabaré d'espatllar, que tot podria ser)
I ara he de sortir, així que no puc espatllar res més... no us preocupeu, us tornaré a enllaçar!
_________________________________________________
Miro de fer-me un regal. Un regal de blog. Aquest és el post número mil. Esperava una alegria més gran.
Al cap i a la fi, només es tracta d'un nombre; de vegades, esperem que inutilitats com aquesta ens facin una mica més feliços, però potser és que anem perdent la capacitat de ser feliços amb coses tan banals.
Em faré un regal. Un regal de blog. Vaig començar a l'espai msn pel juny del 2005, quan a casa fèiem obres. El meu pare encara vivia, el meu fill mitjà encara no s'havia casast, el meu nét encara no havia nascut, tenia ganes d'escriure una novel·la. Fa mil anys que tinc ganes d'escriure una novel·la i fa mil anys que no ho faig. Tinc tantes coses a dir que no m'hi poso. Per això vaig començar un blog; per escriure la novel·la de la meva vida quotidiana. Llavors vaig veure que la gent em llegia i em deixaven comentaris, jo pensava que només es tractava d'escriure per mi... i així va començar tot.
Pel novembre em vaig passar a blogger. Trobava l'espai de messenger poc seriós, malgrat que jo no sóc gens seriosa. però necessitava una mica menys de coloraina i una mica més de seriositat; seriositat que ben aviat em vaig saltar a la torera.
Vaig estar tres anys escrivint en català i traduint-ho tot al castellà, perquè tenia lectors de tota la península i alguns del continent sudamerìcà, però va arribar un dia en què em vaig cansar. Llavors vaig decidir tornar als orígens i escriure només en català. Automàticament vaig deixar de rebre visites de la resta d'Espanya -excepte uns quants amics lleials que es molesten a fer servir els traductors. Em consta i sé qui són; els ho agraeixo molt! - a poc a poc els sudamericans que em llegien van anar deixant de fer-ho.
He tingut lectors amb els quals m'he trobat físicament. D'altres, amb qui no m'he vist mai; alguns que no m'han volgut veure a mi, d'altres a qui jo no he pogut veure.
En tots aquests anys he tingut etapes on em llegia i comentava molta gent i etapes més tranquil·les, com l'actual. Hi ha hagut canvis. Hi ha hagut blogaires que han desaparegut de la xarxa; en algun cas, m'ha sabut molt greu (és el cas de l'Onix, per exemple, o de la Williams)... en d'altres casos ni me n'he adonat fins que per algun motiu de convocatòria blogaire he vist que ja no hi era...
Estimo molts blogaires que no he conegut i d'altres que he conegut. Em són indiferents alguns altres, de la mateixa manera que jo els en sóc a ells.
Em sembla que no dic res que no faci referència a la vida mateixa, amb tots els seus conjunts de relacions, amb amors i desamors (no pas en el sentit de parella)...
M'he enamorat de blogs i he abominat d'alguns altres blogs... més o menys, com tothom.
I bé: arribant al post - digueu-n'hi apunt - número 1.000, continuo aquí i aquí continuaré fins que me'n facin fora. o fins que a algú se li acudeixi la brillant idea que per escriure haguem de pagar... espero que això no passi mai, seria una llàstima perdre un món com aquest, una altra cara de la literatura. O potser una altra cara de la vida. Segurament no té res a veure amb la literatura. o si. Jo no ho sé. Només sé que continuaré.
Ara m'he de buscar un regal per al blog, però aquesta és una tasca que requereix una mica més de temps del que tinc ara mateix.
31 comentaris:
¡Moltíssimes felicitats per una fidelitat tan continuada! M'ha agradat saber tot el que expliques i com ho expliques.
Encara que no cada dia el temps em permet deixar comentaris, de llegir sí que llegeixo.
Has descrit molt vivament aquesta fluctuació de lectors, que ve a ser com la mateixa vida i de la que ja tens prou experiència com per començar d'una p... vegada el llibre que et corre per dins.
¡Anims! ¡Amunt i crits!, que diem per aquí.
olga xirinacs
Felicitats, cap al dos mil, doncs!!!
Moltes felicitats! camí dels dos mil...ja!
Arareeeee!
Mil??? Això sí que és ser constant i... voluntat de ser-hi!
Moltíssimes felicitats, Reina mora!
Des que et vaig descobrir (un luxe) en funció del temps del que disposo procuro passejar-me per aquí... si tu m'hi vols.
Gràcies per ser-hi i pel teu entusiasme i empenta, que t'acompanyin sempre!!!
"Mil petonets"
:)))
Moltes felicitats reina mora!!!
M'agrada com escrius :)
Per començar una tassa de xocolata és un bon regla o una tatin o...necessito dolç :)
bon cap de setmana wapa!
Felicitats!
Està molt bé que vulguis seguir, jo també vull seguir llegint-te...
Un regal... ja ens explicaràs, quan el trobis, però el regal és el teu blog.
Jo també vull escriure una novel·la i tampoc l'escric, però no deixo de voler-la escriure.
M'agrada aquest post nº 1000!
M'alegro que hagis arribat fins aquí, d'aquesta manera he arribat a temps per descobrir-te i tinc confiança de seguir-te fins el 2.000 que de ben segur anirà acompanyat de la publicació d'una novel·la que m'agradarà llegir
Moltíssimes felicitats, Arare, per una xifra que més que una fita sembla tot un somni.
Per molts i molts anys i posts!!!
FELICITATSSSSSS¡.
TENS PISTES.
JUGANT.
Ai que t'estimo, ets tan tu, tan neta i sincera, tan planera i propera, tan tot que mira...t'ha arribat el petó?
T'estimo reina del mar!
Moltes felicitats, guapa!
Tinc enveja sana de la teva empenta i constancia a l'hora d'escriure. Ets el meu model blogaire a seguir. Fins i tot també vull escriure una novel.la.
Un petò , i et volem seguir llegint, o sigui que no et queda més remei que seguir escribinyt
felicitats per la teva feina. No és fàcil arribar a aquesta xifra, i demostra constància i ganes.
1.000!!!!!!!!! Caram!!! Jo no porto ni la meitat!
Recordo perfectament quan feies la traducció, sort que ara hi ha el traductor de google per estalviar feina i qui vol, et segueix igual, jo tinc (ho sé) lectors de tot arreu.
Quantes coses viscudes!
M'agrada la nova plantilla.
T'acabe de descobri i m'agrada com ho fas. Vaig a enllaçar-te al meu blog per no perdre't.
Moltes felicitats, jo et vaig conèixer en l'etapa de la dualitat... I aquí em tens encara, espero que per molt temps.
Ara estic liadilla amb un tema, o dos, o... Potser feia dies que no passava per aquí, has canviat la cara del bloc!!!
Un petonàs, Montse.
Doncs felicitas i es que 1000posts donen per moltes histories de blocs.
""Felmilcitats Arare!,
Ara recorda que has d'anar cap el MMM.
.
Petonets
M'agrada la plantilla que t'has regalat, Arare i m'agrada haver-te no conegut coneguen-te igualment...
si quan tornes t'agafa una ànsia de començar a trastejar i potinejar la plantilla... no ho facis!!! eh? eH? EH?
que ara s'obre perfecte, no penja l'ordinador i deixa comentar!!!!
:)
petonassos, capitana!
Moltíssimes felicitats, Mariana!!!!
M'encanta la plantilla que fas servir.
I mira com regalet:
Williams torna a tenir blog i jo el tinc enllaçat al lloc.
No és molt actiu perquè ara està d'examens. I, òbviament no signa Willy, sinó amb el seu nom de pila, que és el mateix que el de la famosa sirena.
És més, també la pots trobar al feisbook, també la tinc com amistat.
I ònix... bé, crec que l'he trobat, també, al feisbuk. Amb el seu nom real, però encara no m'ha contestat.
Quan ho faci t'ho explico, ok?
Ah! i el més important: Gràcies! Per escriure, aguantar-me/nos, ser-hi...
Per ser la "presidenta" del meu harem (recordes?)...
Ja saps tot elque t'estimo, oi?
Petonet de café i xocolata, nina
:¬)*
Moltes felicitats!!
Felicitats guaaaaaaaaaaaaaaaapa !!!
Petonets,
Ni et pasi per el cap de marxar, digues, on estarem millor?.
Un bloc molt xulo t'ha quedat!
Petons Reina del Mar.
moltes felicitats! i que el teu blog ens segueixi sorprenent, i que els límits siguin sempre lluny del teu avanç, que la vida et sigui generosa i els somnis semblin benediccions.
Moltíssimes felicitats, Arare! 1.000 ja són "palabras mayores"!
Ja saps que jo et segueixo des d'abans de tenir bloc, farà uns tres anys, i no m'imagino no trobar-te per aquí més o menys sovint.
1.000 petons, preciosa!
PS Molt xula la plantilla. Et queda bé! ;-)
ualaaa, tha quedat un blog espectacular!!! enhorabona per tot: el miler de posts, el nou i espectacular disseny...
no ho deixis, ara, eh?!?!
1000! doncs moltes felicitats! i que no decaiga.
Moltíssimes gràcies a tothom. Sense vosaltres, aquest blog existiria igualment - no ens enganyem- però no tindria ni la meitat de gràcia que té amb els vostres comentaris.
Una abraçada mil·lenària per tothom!!!!
Moltes felicitats, Arare. Deunidó escriure mil històries. Segur que tens un parell de negres literaris com l'Ana Rosa :-) No sé quan temps fa que et llegeixo, però és com si et conegués de fa molts i molts anys. Potser perquè ens expliques les teves coses quotidianes i et fas familiar. Un petonet.
Ah! Molts xula la nova decoració.
Mil abraçades, Arare!
I ja tinc ganes de veure't per fer-te'n encara que només sigui una :-)
Que no pari la lletra!
Mil apunts!!! Renoi! Moltes felicitats i endavant amb aquesta empenta!
Aixs! Una mica més i em passa de llarg. Enhorabona, campiona!
Signat: un (dos) que t'estima dues micones.
Publica un comentari a l'entrada