Des del meu mar: El mestral

A la foto veiem un visitant al Blauet.

El mestral és un vent del nord com la nostra tramuntana. Em sembla queja us ho havia dit, oi que si? Bé, hi ha qui paga per un apartament a Valence - també hi ha qui paga per un apartament o un hotel a Blanes, ben mirat - i nosaltres hi som perquè no podem seguir avançant pel Rhône. Què hi farem? Ens hem de conformar. En el viatge anterior vam haver de passar una setmana a Roses i quinze dies a Saint Cyprien, per culpa de la tramuntana. En aquest anàvem tenint molta sort, fins que s'ha acabat: la mestralada ens ha fet aturar aquí, a Valence. El vent bufa tant que si ens poséssim a navegar seria com si caminéssim deu passes i en retrocedíssim set; més que res, perquè ara anem cap al nord, o sigui, que tenim "morral", com gairebé sempre! (Murphy, again)

Què es fa en un veler desarbolat al mig del Rhône?

Llevar-se, treure les gosses a passejar (no ens hem d'oblidar que anem amb el Taka i que els tripulants del Taka tenen la Mel) traiem la Taca i la Mel, esmorzem, l'Àngels i jo fem de "marujes", o sigui, traiem la pols i adecentem el Taka i el Blauet respectivament i quan acabem la feina, tenim tot el sant dia per llegir, passejar per un paratge preciós, verd com la gespa del camp del Barça, amb el riu al costat, anar amb bicicleta, si volguéssim, que no volem (jo no puc pel genoll), cuinem, xerrem, brodem (bé,jo ho faig, que és una de les meves aficions gens secretes) vaig agafar unes quantes idees de les botiguetes de la Provence i estic fent alguna "labor" pròpia de les àvies (tot i que sempre m'ha agradat fer-ne: fins i tot quan encara no tenia nét)... juguem al scrabble (ara faltaria jugar-hi en francès, però encara no el dominem tant com per això)... en fi... l'única cosa que no fem aquests dies que estem aquí "parats" és banyar-nos (al riu fa iuiu) ni navegar.

Esperem passar la revetlla encara aquí, ja que fins dimecres no escampa la mestralada. I llavors, podrem continuar endavant.

De lectures: he llegit vàries coses. La darrera que vaig llegir va ser la novel·la del Chufo Llorens "Te daré la tierra". Em va agradar "psè". O sigui, més o menys em va agradar com "La catedral del mar". Psè. I prou.

Ara estic llegint "La lladre de llibres". No em desagrada, però no m'entusiasma, no sé com dir-ho. Algú de vosaltres l'ha llegit? Quèn'opineu? Tinc "La dona habitada" com a llibre següent per quan acabi aquest. No em feu dir l'autor de la lladre de llibres, que de memòria no me'n recordo. Si que puc dir que "La dona habitada" és de la Gioconda Belli, de la qual només he llegit poemes i "El infinito en la palma de la mano". M'agrada bastant, la Belli, sense exagerar!

Tinc altres llibres a punt de ser llegits, però com que no els puc llegir tots a l'hora, anirem fent pas a pas.

Se m'oblidava: avui, a l'hora d'esmorzar, ens han visitat "els gossos". Pels que ens van seguir en l'altre viatge, els "gossos" són els cignes. Avui eren una parella amb sis aneguets lletjos (els cignes jovenets són grisos i horribles, pobrets). El que m'ha agradat (i m'ha recordat la Violeta) és que de moment només hi havia pare-mare i cinc aneguets. I de cop i volta, quan els hem començat a tirar pa sec, la mare ha aixecat l'ala i s'ha tret un jovenet de sota. un pobret que potser dormia o potser no podia nedar com els altres, qui sap, potser estava malalt... però la mare el portava sota l'ala! Era tendre, com a mínim.

S'han cruspit tot el pa i la Taca protestava perquè devia pensar "a mi només em donen pinso i a aquests els donen pa, com pot ser, aquesta discriminació?"

Bé, si no ens llegim, us desitjo unabona revetllade Sant joan, mengeu molta coca, beveu un bon cava (nosaltres ho celebrarem amb alguna classe de coca francesa i amb champagne, ep, no enshiposarem per poc!)i trobarem a faltar els petards i les fogueres!

Felicitats a tots els Joans i Joanes!!!!