Des del meu mar: Frontignan

Som a Cap d'Agde. Dos anys més tard. De l'altra vegada recordo boira, mal temps, un poble artificial, mig poble mig urbanització model anys seixanta, amb molt de ciment i bona cara per davant, i amb molt de ciment, escombraries, brutícia i pobresa pel darrere. Un darrere que no és gaire llunyà del davant: tot just t'has d'endinsar un carrer, tot just per la banda del darrere de qualsevol bar,restaurant o botiga. És força penós. Però és l'herència dels inicis del turisme. Em recorda, en un altre sentit i en francès, Torrevieja o Benidorm.

Bé, i ara mateix ja som a Frontignan. Són les vuit de la tarda i estem en un bar que té wifi. Espero tenir prou bateria com per poder acabar aquest escrit i enviar-lo. Dijous ens treuen el pal i avui hem guardat les veles. Un dia de feina intensa, demà “agujetes”.

Us envio una abraçada abans que se m'acabi la bateria... i intentaré tornar demà.

I ara mateix són les 9,35 de l'endemà. Ens espera un dia d'acabar de desmuntar, de posar a punt el Blauet per deixar-lo llest per navegar per rius i canals. Si els déus ens són favorables, doncs, demà al matí treurem els pals. Potser torni aquesta tarda per comentar-vos com ha anat el dia. Estem just al davant de l'escola de vela, em sembla que ja us n'havia parlat, l'altra vegada, d'aquesta escola, que funciona cada dia de 9 a 5, com qualsevol escola o institut dels nostres, però on les assignatures són totes de navegació (se suposa que és un dels crèdits possibles, com als de Blanes, que també ho fan). La veritat és que és bonic, veure tants nens i nenes interessats per la navegació. França és un país de navegants, i no es considera -com en alguns sectors de casa nostra- que sigui una activitat d'elit, sinó que és una activitat d'amor al mar.

Tornaré aviat amb fotos i/o algun video. Aquesta vegada sóc jo qui fa els reportatges, així que sembla que jo no hi sigui!!!

Una altra abraçada a tothom!