06 d’octubre, 2008

Una mica de res, amanit amb sense.

Dissabte a la nit estàvem sopant en un xiringuito que tenim per aquí on es menja rebé, tot i que no sigui un lloc "de menjar fideus". Érem cinc persones, a la nostra taula. Hi havia totes les altres taules plenes i tothom menjava més o meys el mateix: amanides i morralla (peix barrejat, del que queda a les xarxes, de "poca categoria" però més bo que el millor caviar iraní del món, segons els meus ullls i el meu paladar). Qui més qui menys tenia feina a rosegar el pa amb tomàquet, el bocí d'amanida o les cuetes cruixents de les anxoves, dels burrets o de les pelaies. (Adverteixo que tot i que ja he esmorzat, m'està agafant gana)...

Es sentien diverses converses (perdó per la cacofonia), però tothom anava per feina. Nyam, nyam.

El partit del Barça- Atlètic de Madrid estava començant. Cada vegada que el Barça feia un gol, a la nostra taula hi havia certa manifestació d'alegria, encra que ningú dels que érem es pot considerar "futbolero" del tot, excepte - potser- el meu cunyat, que era el que manifestava l'alegria amb més intensitat. La meva cunyada i jo cada moment preguntàvem per què "allò" havia estat "fora de joc". El meu cunyat, fent servir les copes i els gots, amb el tovalló com a pilota, ens explicava, molt didàcticament, què volia dir "fora de joc". La topografia mai no ha estat el meu fort i aviat vaig centrar-me més a parar l'orella a veure de què parlaven a la taula del costat que a assabentar-me dels enrevessaments de "l'esport rei", com diuen els comentaristes de futbol.

Bé, tota aquesta faramalla que precedeix ve només per fer-vos saber que normalment no és que jo sigui una tafanera - que també, ep!- sinó que no m'interessa gens el futbol, encara que "el meu" equip marqui cinc gols. Van ser cinc, oi que si? Cinc gols, algun penal, algun fora de joc, algun Aaaaaaaaaaaiiiiiiiiiii! per part del meu cunyat, algun aplaudiment... i mentrestant, a la taula del costat, que eren de l'Atlètic, ens deixaven, allò que els castellans diuen "como hoja de perejil".

Van fer un poti-poti amb el futbol, el bàsquet (que dissabte no tocava, oi que no?) el Fernando Alonso (ja em direu què hi pintava), en Guardiola, la crisi, la bombolla de la construcció i el president Montilla, que rieu-vos-en vosaltres dels gags de Polònia. Van acabar dient que els barcelonistes eren uns eixelebrats "como todos los catalanes, al fin y al cabo".

Abans de les postres encara vaig tenir temps de sentir que, a la tele s'estan lluint, amb l'anunci dels romanesos. (Veus? en això penso que tenien raó)... de veritat caldria, fer un anunci perquè sapiguem que de romanesos n'hi ha de bons i de dolents i que ells ens ensenyen els bons, com a les pelis d'indis i cowboys?...

Ja fa un any que a casa tenim una noia romanesa que és un encant, que s'estima la meva mare com si fos la seva pròpia àvia i té cura d'ella com si li anés la vida. Ens l'estimem tots. No li agrada gens, aquest anunci. Diu que "el movimiento se demuestra andando" i crec que té tota la raó.

Si, ja ho sé, que aquest post no diu res. Però és que els posts han de dir alguna cosa? Hem re demoure consciències cada dia i cada punt i moment? Bé, es poden remoure consciències de moltes maneres i aquesta és la meva. A més, costa tan poc, sortir d'un bloc, oi que si? Encra no he acabat de decidir si li vull dir bloc o blog. Tinc un embolic lingüístic amb aquesta parauleta. Perquè al cap i a la fi, un bloc és una llibreta, i això podria molt ben ser una llibreta virtual, on els fulls no s'acaben mai. No cal que m'expliqueu que blog ve de la paraula "bitàcola" en anglès, que ja ho sé. Però a mi m'agrada més escriure en un bloc que en un blog, què voleu que us digui.

Dissabte - per acabar- vam acabar la sessió nocturna fent badalls davant una banda - que no sé com es diu- que eren els teloners de la banda que anàvem a sentir de veritat: la dels meus amics, The Fisherman Brothers, de Malgrat de Mar, que aquests si que ens van treure la son de les orelles (sobre tot pel volum de la música, ep!) Xapó, xavals!

Només una observació: per què no feu els concerts a les 8 de la tarda, eh? eh? eh? que els iaios ja no estem per aquests trotes (cof-cof)

Bona setmana!

p.d.- avui a la tarda posaré fotos, que ara no tinc temps.

22 comentaris:

Anònim ha dit...

Tens la fantàstica virtut de fer que unes hores de la teva vida ens atregui l'atenció de molts, explicades en un bloc (o blog), jo pensava que la cosa era si castellà o català... fixa't-hi!
Jo sense ser gaire tafanera també hagués escoltat els de la taula del costat, el futbol... com que no, serà perquè és el rei?
Un petó i feliç setmana, Arare.

Carme Rosanas ha dit...

Bon dilluns, amb les històries dels blocs, mira a mi tant me fa bloc o blog, quan escric per mi acostumo a possar bloc, però quan escric per gent que recalca que el seu és un blog, els respecto la nomenclatura. Potser estaria bé posar-nos d'acord, però ai! per cert... no van pas dir els de la taula del costat que els catalans "tants caps tants barrets"? llàstima! al menys aquesta l'haguessin encertat.

el pensador ha dit...

Als bons dies, arare. Si t'ha de servir de consol, nosaltres estàvem en una celebració de prop de 900 persones (comensals), celebrant que la nostra Geganta havia estat escollida Pubilla del Maresme. Bé, doncs, t'asseguro que el rebombori a la gran sala cada cop que el barça marcava un gol, era d'allò més apoteòsic.

Ah! personalment, també prefereixo "bloc".

Una abraçada.

Striper ha dit...

Aquets sopar amb bona teca, futbol i converses per mig de tant en rtant van molt bè a mi m'agraden.

Little J. ha dit...

Hola Montse!
Aprofito entre classe i classe per dir-te que he obert un nou espai diari en el meu Blog. A veure si el segueixo...
Un petó molt fort!!!

Sadurní ha dit...

"El movimiento se demuestra andando". La trobo fantàstica aquesta frase.

Anònim ha dit...

Petonets i molts gooools !!!

&;D

Anònim ha dit...

Hola, Montse. En la meva condició de fisherman al cove, haig de dir que pitjor que l'hora va ser "la fred", com diuen els de Girona. Encara ho tinc glaçat tot...Gràcies per venir i per ser la presidenta "in péctore" (concretament dos péctores) del nostre "club de flans". Envia'm les fotos, que van directes al hall of fame del nostre myspace. Bestseeeeeeeeeeees, rubiaaaaaa.

Montse ha dit...

Andreu: tinc dos dies totalment "heavys", amb la qual cosa no et prometo que pugui descarregar-me les fotos al meu pc i enviar-te-les. Paciència, rei! Ho faré, però hauràs d'esperar un xiquet, ok?

Petonsios!

Montse ha dit...

Hola jaka, per gols, els que ens marca cada dia la vida, ella soleta... no trobes? un petó!!!

Montse ha dit...

Gràcies per visitar-me, S.V. És cert, aquesta frase és genial, només que no sempre la complim... jo mateixa, peco per quedar-me paralitzada davant certes situacions que mereixerien una mica de "brio".

Una abraçada.

Montse ha dit...

Jess, aniré al teu blog, però ara em venen 2 o 3 dies carregadots. Petonets, maca! Bon principi de curs!

Montse ha dit...

Striper, el futbol m'hi sobra, hehehe...
la teca, de vegades, com més senzilla, millor! (per mi, ep!)

i els amics, això si que no té preu!

petó!

Montse ha dit...

Hola pensador, és que ja ho diuen, allò que el Barça és més que ... etc... jo no ho tinc tan clar!

UN petonet i gràcies per la visita!!!

Montse ha dit...

Carme, quanta raó que tens! Tants caps, tants barrets. Una dita d'allò més encertada!

Petonets!

Montse ha dit...

Hola Glòria, de vegades les hores de la vida de la gent són molt més interessants que el que donen per la tele, hehehe... a mi m'agrada més llegir blogs que veure la tele, ja veus (digue'm tafanera!)

Petonssss

Anònim ha dit...

Gracies per asistir, Arare!, tot i que el fred et va passar factura i no vas poder acavar el concert ;-)=

No podem control-lar els horaris, el temps, etc...de totes maneres tú ja venies amb carona de fred.

Espero que gaudissis del concert tot i que no et vàrem poder escalfar prou...jo tambè estava glaçat :-O=

La vellesa està a la ment i no al cos

Salutacions!

Montse ha dit...

Fresu, tu ja saps que m'hauria quedat fins al final si no m'haguéssin acompanyat els dos iaios, que els havia d'anar a posar a dormir, jejeje...

Ja us enviaré les fotos, no he tingut temps de descarregar-me-les!

d'això... un dia parlarem dels instruments i el clima. M'heu d'aclarir un parell de coses.

Un petonet!!

Mar ha dit...

Oooh així que va estar bé el concert, eh? Bueno això era de suposar! Però no em vull imaginar el fred que devíeu passar! Nosaltres vam anar directes de casa la disco, que sino...

Ja li vas dir a l'Andreu que jo volia anar però ja tenia un compromís? De veritat, aquest estil de música m'encanta!

Un petonet!!

Montse ha dit...

Mar, va estar bé, però fotia un fred de cal déu!

Perquè m'entenguis: texans, samarreta, jersei, jaqueta i anorak. I malgrat això, els peus, gelats! Un mal rollo, per a un concert que, de no ser pel fred, hauria estat molt més lluït. Poqueta gent, hi havia, a la gent no li agrada el fred...

i mira que ho fan bé, casum l'olla! Aquests nois es mereixen un matí en un lloc assolellat, o una nit d'aquelles perfectes... tchts,tchts...

Pedra Lletraferida ha dit...

Au va, vinga, Arare! Et deixo que em remoguis (només) un xic la consciència, a canvi de que em diguis per email on parar aquest xiringuito on dius que s'hi menja tan rebé... Gràcies, maca! Ho sento molt, però hauries de saber jac que m'hi passo moltes hores jo a ton poble, i aquesta informació, per la vida de l'artista, és valuosa. Petonasos!.

el paseante ha dit...

Si t'agradés el futbol (com Déu mana) no escoltaries les converses de la taula del costat, ni rumiaries històries de rumaneses. No estimar el futbol ens fa pensar massa.