10 d’octubre, 2008

Llibres i llibres

Imatge trobada a google. Ell és el meu admirat professor, Jesús Tuson.
Mentre esperava resultats d'una prova mèdica vaig entrar a una coneguda llibreria catalana on els socis tenim un 5% de descompte, ens donen punts per anar acumulant (com al Caprabo) i on mai han après a ser gaire simpàtics amb els que hi comprem. Mentiria, però, si digués que la caixera va ser antipàtica, perquè, molt amablement, em va explicar tot el que li vaig prguntar, així que per una vegada i sense que això senti precedent, aquella noia va ser molt amable.

Tenia una hora per endavant i ja m'havia pres dos cafès - que són els permesos al dia- i no sé quantes infusions. Ja no em podia permetre el luxe de prendre res més, sota pena de passar-me la resta del dia fent pipins, així que allà em vig ficar. Una hora en una llibreria! Un dels plaers més intensos que conec.

Evidentment, malgrat que l'economia no la tenim gaire pròspera, tot i que en pitjors places hem torejat, que diria aquell, vaig sortir amb el cistellet (quin cistellet, si ara que hi penso, no n'hi havien?) vaig sortir amb cinc llibres als braços. Tot seguit us els comento:

Jaume Cabré: El sentit de la ficció.- Aquest llibre me l'havia deixat la Mati fa un parell d'anys i em va agradar molt. Volia "tenir-lo". No us ha passat mai, això? Hi ha llibres que llegeixes i prou. N'hi ha d'altres que els voleu "tenir". Doncs això.

Jesús Tusón: Una imatge no val més que mil paraules (contra els tòpics). Aquest és un llibre que s'assembla força (bastant) a un altre del què ja us vaig parlar quan me'l vaig comprar també deu fer un o dos anys (o tres, perquè el temps passa volant), Mal de llengües. Recordeu??? Tusón va ser el meu profe de lingüística quan estudiava Magisteri allà pel Pleistocè. Sempre dic que el seu suspens al meu primer examen amb ell em va fer reaccionar i estudiar com una boja, més que res, perquè m'encantava com feia les classes i com s'explicava, vaig acabar mig enamorada (no, d'ell no, què us penseu?) de Jacobson, de Chomski i "aquests"...

Haruki Murakami: Tòquio Blues i del mateix autor, Kafka a la platja. Aquest estiu havia llegit El salze i la dona adormida (dic el títol de memòria, era una cosa així). Mentre era de viatge us en vaig parlar. Vaig trobar-lo d'una lectura gens fàcil, però cada història, cada conte, m'atreia profundament i no podia parar de llegir-lo. Tal com dic, estrany, força estrany, però ben escrit, molt ben escrit. Paraules que es desfan a dintre i que diuen coses, malgrat la seva estranyesa.

I finalment, per fer callar la meva consciència, que em deia que a veure si era una mica considerada amb el capità, vaig escollir, de Frank Schätzing: El quinto día, un llibre de 969 planes, que van recomanar al grup ·stella, que hem revifat gràcies a un invent que es diu Facebook i que encara no domino, entre altres coses, perquè no em sobra el temps.

Tots ells, a excepció dels de no ficció, són edicions de butxaca. (No està el horno para bollos).

Ah! I felicitats, Jean Le Clézio ,Premi Nobel de literatura d'aquest any: no li he llegit res de res (mea culpa)...

i per últim, com tots sabeu, avui es compleixen cent anys del naixement de Mercè Rodoreda, la "meva ". Felicitats, mestra!

19 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Doncs mira, se m'acaba de girar feina. Jaume Cabré m'encanta i no he llegit El sentit de la ficció. De Murakami, només tòquio Blues, de Tuson res de res i aquest títol amb el que ja m'havia fixat, em fa molta gràcia i ganes de llegir-lo.

Anònim ha dit...

Ja ets la segona persona important per a mi que parla, bé, del Muraskami. La primera és un veí argentí gran llegidor. A veure si em trec la mandra de sobre i el llegeixo

Mar ha dit...

En G. s'ha llegit El quinto día, va quedar meravellat perquè me'n parla molt! Segur que a ell també li agrada.
Jo no el puc ni veure, que parlen de desastres naturals i a mi és del que més por em fa. ^^

A mi em fa ràbia quan no tinc temps per llegir, perquè he de dir que sóno prioritat a les sèries i no donc l'abast! Ja et vaig dir que en tinc dos a mitges, no? jeje.

Per cert, avui a les 12.30 al final anem a veure "El nen del pijama de ratlles", ja l'has anat a veure? Segurament anirem amb la meva mare (si aguanta desperta xD), si t'hi vols apuntar ets a temps, per suposat! Em sap greu perquè el cop que ho vam dir al final no hi vam poder anar amb tu.

Amb això del Facebook jo també vaig tenir els meus dubtes, com amb totes aquestes coses, ja et faré classes!

;)

Si un cas et farem un truc quan estiguem venint.


Un petó!!

Montse ha dit...

rme, Jaume Cabré és un dels escriptors que em satisfan més, sense pensar que sigui "un dels grans". De fet, no sé quins serien els grans, per mi, em costaria buscar-ne de grans, perquè considero que hi ha grans autors d'algunes obres, que també tenen obres menors i obres horroroses, però mira... és una opinió i el que jo pugui opinar no té gaire validesa en el món literari en general.

Per cert, avui he sentit que duran al cine (o a una sèrie televisiva, que no m'ha quedat clar) "Les veus del Pamano, una de les millors obres de Cabré (per mi, ep!)... la darrera que va llegir el meu pare, per altra banda, i que vam gaudir molt tots dos, comentant-la.

Quant al professor Tuson... és un gran record que guardo, les seves classes!

Montse ha dit...

Mar, ja parlarem, pero em sembla que hi aniré jo soleta diumenge a la tarda, perquè no trobo quorum... així que, quan hagueu marxat tots, me n'hi aniré. No puc venir avui... i a més, jo a les sessions "golfes" hi faig unes clapades impressionants!

petonetssss

Montse ha dit...

Manel, m'alegro de ser important per tu :D

No ens equivoquéssim: Murakami - segons jo- no és gens fàcil. És interessant i diferent. Diu coses, escriu de conya, però no seria el meu preferit. Malgrat tot, em deixo influenciar (jo sóc molt influenciable) per la mateixa amiga que em va deixar el de la dona adormida i el salze, que em va dir que ella havia gaudit molt amb els dos que he comprat. Ja t'ho diré!

Ah! aquell esmorzar haurà d'esperar... tinc proves mèdiques de mare que no puc deixar, aix....

Una abraçada literària!

Striper ha dit...

voltar per una llibreria es una felicitat , i a mes la teva es va veure recompensada.

Sadurní ha dit...

Hola,

"Mal de llengües" me'l vaig llegir a la universitat i és perfecte per enderrocar tòpics lingüístics. Molt informatiu i amè.

"Tòquio Blues" és impressionant!

Salutacions.

Montse ha dit...

Si Striper, és un petit plaer que compartim molts.

Bon cap de setmana!!!

Montse ha dit...

Hola S.V.,
veig que tenim gustos semblants. Respecte a Toquio Blues,ja et diré el que em sembla quan el llegeixi :)
Un petó.

miquel ha dit...

Bona collita. Qualsevol dia -ja fa tant de temps que ho dic- m'he de comprar El sentit de la ficció.

fractal ha dit...

Bé, ja tens "El sentit de la ficció" i un justificat amor per Cabré, que compartim.
Quants bons moments... me n'alegro!

Que tinguis un feliç dia, avui!
Petó
.

Montse ha dit...

T'agradarà, seur, Pere!

Bon dissabte!

Montse ha dit...

Gràcies, Frac.

Sempre hi ets i això és molt important. Molt.

Una abraçada.

Anònim ha dit...

Sé que no és el lloc, però sí el moment per a dirte que...


DESITJO QUE PASSIS UN BON DIA DEL TEU ANIVERSARI!!!

PER MOLTS ANYS, CAPITANA!!! I QUE TOTS HO PODEM VEURE I CELEBRAR!

Un petó molt, molt i molt gran! :)

Montse ha dit...

Moltes gràcies, Monalitza, a veure si sóc capaç de fer un pastisset virtual i enviar-te'n un trosset!!!

I una copa de cava, ep! això que no falti!

el paseante ha dit...

Si mai et vull conèixer, buscaré una caputxeta vermella a les llibreries de les terres del nord, amb un cistell plé de llibres i el número de la tanda de cal metge entre els seus dits.

Montse ha dit...

jajaja, Paseante! també pots buscar una boja corrent o caminant, actualment acompanyada d'una gossa lletja com un pecat, però simpàtica que no vegis, que és la "Taca".

O, el més senzill, per què no vens un dia a la tertúlia? seria un plaer!!

va,vaaaaaaa, vaaaaaaaaa...

el paseante ha dit...

Ja m'han dit això de la tertúlia Arare. Potser un dia la Gemma em porta lligadet del coll i diu: "mira quin gos més lleig". És broma, òbviament :-)