Entrades
Aviat a casa. Manca de voluntat per escriure al bloc/blog. Cansament "mediàtic"? No. Potser ganes de tornar a agafar la rutina d'hivern. M'agrada, l'hivern, i això que encara hem de passar per la tardor...
Casa meva!
Pronto en casa. Falta de voluntad para escribir en el blog. ¿Cansancio "mediático"? No. Quizá ganas de retomar la rutina de invierno. Me gusta, el invierno, y eso que todavía nos queda el otoño en medio...
¡Mi casa!
_______________________
Lectura recomendada: "Los hombres que no amaban a las mujeres". Stieg Larsson.
Novela policiaca "especial", donde no es un policía ni un detective ni un investigador privado quien debe investigar la desaparición de una joven hace muchos años, sino un periodista económico, ayudado por una friki... 700 páginas que no he podido dejar. Leído en 4 días. No sé - ni me importa- si es buena literatura. Es literatur y me ha encantado. ¡Ya me diréis!
__________________________
Película recomendada (malgré tout): Mamma mia!. Con una trama de lo más tonto, con una estética sorprendente y una música que está gustando incluso a los que no les gusta la música de ABBA. Entré con escepticismo, salí con optimismo y contenta de haber entrado. ¡Ya me diréis!
19 comentaris:
Com a mi, la tardor i l'hiver em donen vida...
Petonets Reina del Mar
Hola reina del Maresme, ja veus: tornant a casa, amb les piles recontracarregades i amb ganes de treballar (que si, que si, de veritat!)
Petonets!!!
No he llegit aquesta novel.la, però si t'ho has passat de conya, és el que compta. Jo també espero el recolliment de l'hivern...
Jaume, cada vegada tinc més dubtes sobre literatura.
Leo, luego dudo.
Fins aviat!
A mi també m’encanta la tardor... la fresqueta...
A veure si arribes aviat Arare, et trobo una mica o bastant nostàlgica de casa teva.
Petonets,
&;D
La novel.la de la Lindo la vaig llegir fa uns anyets i em va arribar al cor.
Ja era hora de tornar-te a venir a veure, et vas fer a la mar i allà et vaig deixar...sniffff....però ja veig que tornem tenir l'Arare...quan passis per casa i vagis enrere, veuràs quina passejada vaig fer amb els meus...
Petonassos reina!
Ben tornada a casa...però fes-te la remolera i aprofita!
Fa pocs dies vaig acabar "L'elegància de l'eriçó" ...em sembla que en vas parlar.
Ara m'apunto aquest!
Bon cap de setmana wapa!
Si tardes molt, no podrem prendre un gelat i haurà de ser una sopeta calenta.
M'agrada la tardor, més que l'hivern i que l'estiu, que ja m'atabala.
Bé, segueix el rumb cap a casa, el nostre far us guia.
Petonet
Hola Montse!!!
Estic imprint dossiers i mentre he entrat a veure si tenia notícies teves. I efectivament! :)
Jo vaig començar dilluns i m'ha sortit una feina nova de la que ja et parlaré. Estic llegint un munt, a part de la uni porto tres llibres a la vegada. De fet dos, un ja l'he acabat :P I m'ho he agafat tot amb moltes ganes. Ganes de viure el present, "pa' lo bueno y pa' lo malo".
L'altre notícia ja la deus haver rebut per SMS. Estic bé, de veritat. Feta una cristo sí, però bé.
I res! Fem un cafetó quan estiguis per aquí i ens possem al dia.
Un petunet fort i una abraçada enorme!!!
Pues hoy aquí amaneció un otoño total :)
De esos que dan muuuuuchas ganas de leer bien arrebujadita en el orejero.
Venga, que "cap a casa falta gent"
Petonets, reina mora.
s'haurà de veure Mamma mia, tothom en parla be. records
ja està, jaka! ja està! Ara, a esperar la tardor i l'hivern... hmmmm!!!
Zeeeeeeel!!! ja s'ha acabat, ara tornarem a la normalitat. M'he de posar al dia amb els vostres blocs, que tinc molta feina "atrassada". Un petó ben fort, guapa!
Doncs si, Joana, vaig parlar de l'elegancia del erizo (jo la vaig llegir en castellà) que em va agradar molt. Què t'ha semblat, a tu? jo, amb tothom que he parlat que l'ha llegit hem estat d'acord en una cosa: ens ha agradat a tots!
Una escriptura intel·ligent, una lectura amena, sorprenent i amb un contingut important!
Un petonet.
Josep Lluís, torno i em trobo una festga romana muntada al passeig, però què és això? això és "poc sèrio" :D
ja parlarem del gelat!!!
muam
Caram, Jess, he de fer un gelat amb en Josep Lluís, un cafè amb tu... se m'acumnula la feina ;)
Estic impacient per saber quina és la nova feina, per saber qui és l'afortunat que... i per veure que, realment, no t'has fet gaire mal. Vigila amb les motos, que són molt "cabrones"... a mi em fan una por que ni t'ho imagines!
petonets, maca!
Trenzas, ya estoy en casita. Ara podré llegir-vos a tots amb tranquil·litat.
esta mañana hacía fresquito, hmmmmmmm!!!
Una abraçada, preciosa!
si, Manel, crec que s'ho val. I això que és una xorradeta. Però una xorradeta amable, simpàtica, per sortir del cine amb un ampli somriure, que, de vegades, és el que fa falta, no trobes?
per cert, no sé si vas rebre el meu correu perquè les connexions anaven fatal, però et deia que a la que arribés a casa compraria el teu llibre i que espero que me'l signis degudament i m'hi posis una dedicatòria d'aquelles que els altres no poden llegir (uixxx)
:)
petons
Anotado el libro, ultimamente ando fatal de lectura....!feliz regreso a casa¡
Besos
Begoña
Publica un comentari a l'entrada