23 de setembre, 2008

La Ràdio, la tele (xorradeta)

Quan he tornat a casa m'he adonat que a Catalunya Ràdio ja no hi ha l'Antoni Bassas. Em sap greu. La noia que hi ha ara no ho fa pas malament, al contrari, només que el format que li han donat al programa és, dintre de ser el mateix, diferent.
Potser m'hi hauria d'acostumar. Però com que l'home i la dona som animals estranys, a casa "ens hem passat" a RAC 1 i escoltem "El món". No és que en Basté ens agradi més - tot i que ho fa molt bé- només és una qüestió d'aquelles que no saps ben bé com ha anat. Estaves acostumat a uhna cosa i de cop, te la canvien. Llavors tu també canvies. Així de senzill.

Sigui com sigui, mentre llegia el correu i feia el cafè amb llet matinal, he sentit una pregunta que ha fet en Basté als seus oients. Pregunta que jo no podré respondre, entre altres coses perquè rarament truco a la ràdio i perquè no hi seré, que vaig a treballar. Participava a l'Enigmàrius. Que em sembla que encara es fa, però el fet d'haver canviat el dial de la ràdio... fa que no hi pensi. Ja us ho dic: costums i rareses de l'ésser humà quan li canvien els esquemes.

Bé, que encara no he dit quina pregunta ha fet en Basté. Li prenc la paraula - amb el teu permís, noi- i us ho pregunto a vosaltres:

- Quina és la sèrie o programa de la teva vida adolescent? aquella sèrie que us ha marcat, pel que sigui?

Jo confesso que no en tinc una de sola. Quan a casa meva encara no hi havia tele i l'havia de veure a cals oncles o a ca la veïna, veiem un programa que bé podria considerar-se una sèrie. Es deia "Y al final, esperanza". Evidentment, en castellà. No hi havia - encara- ni l'UHF. Només un canal i cap comandament. Si volies, podies desconnectar la tele, però t'havies d'aixecar de la cadira i prémer el botonet. Cap mena de guerra de comandaments.

Recordo que d'aquesta sèrie que us dic, el que m'agradava era que sempre et plantejaven una història que començava i acabava; és a dir, no calia que la seguíssis, si no volies. Per tant, els entesos, potser em diran que "això no és una sèrie". Bé. Potser no. M'agradava molt la música, la sintonia. Encara la tinc al cap, la llàstima és que no l'he trobat mai ni amb l'emule ni a sant Google ni res. No té cap mena d'importància, només és un caprici.

I si parlem de sèries enteses com a tals, doncs diria que no n'hi ha només una, que m'hagi "marcat". Home, marcar el que se'n diu marcar, tampoc seria la paraula, però que les recordo amb certa melangia, sobre tot perquè el record sempre vol dir que fa molt temps que es va donar, allò que recordes, i això sempre pot produir cert desencís, en veure com passa el temps...

Va, us en diré dues.

"Fama" - La veia quan anàvem a dinar a casa els sogres els diumenges a l'hora del cafè, en F. era molt petitet i a mi m'encantava veure com es delien per ballar una colla de nois i noies, quan jo portava quinze o setze anys anant al "Timbal" a fer Gym Jazz i erem quatre gats! Llavors es van disparar les matrícules! quines coses...

Bé, jo a l'adolescència no mirava la tele, perquè no tenia ni temps per fer-ho... m'encantava "Cesta y puntos", els dissabtes a la tarda, però crec que ni tan sols era adolescent, encara... no ho sé, se'm confonen els temps...

L'altra sèrie que em va "marcar" - no us en rieu, sisplau- va ser aquell bunyolet ensucrat anomenat "La casita de la pradera". Uix...mira, ja ho he dit, apa!

I quan els meus nens eren petits... "Mazinger Z" "Los mosqueperros" "Dr. Slump i l'illa del pingüí" (d'on va sortir el meu nick Arare) etc...

I ara ja callo. Ja em direu. Avui, un post ben senzill.

36 comentaris:

Carme ha dit...

Mira, noia, que ja fa molts anys d'això! però jo també mirava Cesta i Puntos quan era petita i també mirava Bonanza i també Flecha rota (que anava d'indis i no pas de cowboys i m'agradava més). I més tard La casa de la pradera. Sempre els dissabtes o diumenges.

Mar ha dit...

T'has deixat Bola de Drac!! Imprescindible en la nostra infància!! jaja

Ara, també hi havia Georgi (era taaan desgraciada!), Candy, David el gnomo, Los fruitis, Doraemon, Atori...

Però ja et dic, com Bola de Drac res, això si que ens va marcar ben fort!

Anna ha dit...

Quins records! Jo estava enganxadíssima a Kung Fu... Fins i tot la veia amb paper i llapis a la mà per anotar aquelles frases que l'avi cec deixava anar dirigides al "pequeño saltamontes" i que em feien pensar força.
HE,HE,HE... Quins temps aquells.

Francesc Puigcarbó ha dit...

Jo sóc de Bonanza, ah! i un classic - més endavant - la Casa de la Pradera amb aquella nena que queia pekl marge al començar. Els Intocables d'Elliott Ness, era bona també.
Quan al Bassas, com anaves en el barco no t'en vares assabentar, se'l varen petar els socialistes - diuen - i quan a la Neus Bonet es molt sosa, sembla una locutora de continuitat, jo també m'he passat a Rac1....Benvinguda al món.

Striper ha dit...

Moltes t'enrecordes de pipicazalargas, de furia,rintintin..Uf quin records.

jaka ha dit...

A mi també m'agradava molt "Fama" encara que no he sigut massa fidel a cap serie.

Petonets, &;D

Josep Lluís ha dit...

Caram quins records arare: Bonanza en Ben Cartwright i els seus tres fills, un d'ells en fer-se gran es va fer una "Casa de la Pradera", Cesta y puntos, en rin tin tin, el super agente 86 i en Perry Maison, que no em deixàven veure perquè tenia dos rombs...

Ah!, jo també m'ha passat a RAC 1, crec que van fer una mala elecció treient a en Basses, mira sinó, ens ha perdut a nosaltres.

zel ha dit...

Nena, a mi em posa dels nervis la Neus Bonet aquesta, no la puc sofrir, tan políticament corracta, vaig escriure a cat ràdio i tot!

Bonanza, no em va agradar mai, ara plorava amb la casa de la pradera....

Joana ha dit...

Uixxx jo tampoc mirava gaire la tele. Estava tot el dia al carrer jugant. Recordo Cesta i puntos i Starky Y Hutch. Eren guapíssims! ;)

barbollaire ha dit...

Cesta y Puntos amb Daniel Vindel!
i Belphegor el Fantasma del Louvre amb Juliette Greco...
I els Thunderbirds, i Los Invasores, i el Tunel de Tiempo, Star Trek, Bonanza, Los chiripitiflauticos, Supercar, la Frontera Azul, George de la jungla (en dibuixos i un doblatge boníssim i conyon!, diumenges a la tarde en un super programa que feien...),el Prisionero, los vengadores (quina gran sèrie!), el virginiano, hawai 5-0, 77 de Sunset Strip...
És que el pare es dedicava a reparar televisors i ràdios i sempre havia alguna (o més d'una) engegada a casa...

Bola de Drac, però la primera sèrie (la Z ja rallava un xic) i Dr. Slump!!

...
Respecte a la Bonet... bé.. a Catradio queda en Barril, en Puyal i poquíssima cosa més. S'han carregat l'emissora i la programació...
També estic passant a RAC1 o IcatFM o Catmusica o CatInfo...

Petonets dolços, Mariana
:¬)*********

(que feliç em fa trobar-te per aquí habitualment)

Arare ha dit...

Caram, Barbollaire, veig que eres una mica tele-addicte, no? hehehe!

Quins records! el que veig és que et passa com a mi: que barregem temps i espais (i és que d'alguns programes dels que parlem fa ... bufffffff.... massa anys, massa anys!)

A mi també m'alegra estar altre cop entre vosaltres més assiduament. Un petonet televisiu.

Arare ha dit...

Joana i que ho diguis, a mi m'agradava el morè (Starsky?) però el rosset no estava malament, no! i flipava amb el cotxe que tenien, i això que a mi els cotxes, ni fu ni fa!

Un petonet, reina mora.

Arare ha dit...

Zel, a mi de Bonanza m'agradava el fill petit (Michael Landon), el trobava guapoooooooooooooo! ara, després, a La casa de la pradera fent de pare, encara estava més guapo!

La Neus Bonet no és que no m'agradi, és que trobo a faltar en Bassas. En fi, gairebé tothom s'ha anat passant a RAC1. En diran bé.

Un petonàs!

Arare ha dit...

Josep Lluís, i recordes "Viaje al fondo del mar"? dissabtes a la tarda... el sorollet del submarí, les aventures que passaven, buf! crec que continuo barrejant temps i espais... també hi havia un concurs que es deia "Si o no", on algú havia de triar entre dos regals sense veure'ls, només a través de pistes...

Petonets, company!

Arare ha dit...

Jaka, jo el que es diu fidel, fidel, només ho he estat, ja de molt adulta, a Estació d'enllaç i després al Cor de la ciutat un parell de temporades, ara ja no m'interessa gens. I darrerament, Ventdelpla (quan sóc aquí, que per aquests mons de déu no es veu TV3 i no tenim antenes màgiques d'aquestes que té la gent)

Una abraçada!

Arare ha dit...

Sisisi, striper! La Pippi Calzaslargas era un personatge peculiar! per cert, un dels personatges principals de la novel·la de què vaig parlar l'altre dia "Los hombres que no amaban a las mujeres" està inspirat en ella.

Gràcies pel que m'has enviat, m'ha fet molta gràcia. Un petonet.

Arare ha dit...

Doncs ja veus, Francesc, que ja som força gent al RAC 1... de fet, jo, a partir que acabava el programa d'en bassas ja m'hi passava, al RAC, que em feia molta gràcia allò de Minoria absoluta, tot i que de vegades es passen quatre pobles i parlen tots a l'hora. Llavors es fan pesats, però tenen "xispa". Molta més que el de Problemes domèstics, que incloïa una còpia exacta de Minoria... no trobes?

petonets!! (felicita-la si tens alguna Mercè)

Arare ha dit...

Ui, Anna, el Pequeño saltamontes! hehehe, si, era interessant, molt interessant i filosòfic!

I Sandokan????????? què me'n dius, eh? eh? eh? :D

petonet

Arare ha dit...

mar, Bola de drac ja era a l'època d'en Gerard, no? sisisi, sé que és una sèrie que us va marcar força, a mi també, hehehe... jo també mirava els dibuixets, de vegades amb ells, de vegades mente ells hi estaven enganxats i jo feinejava per cawsa!

Una abraçada

Arare ha dit...

Ui Carme, de Flecha Rota no me'n recordo gens ni mica. També m'agradaven els programes infantils horrorosos que feien aquells dos personatges (ell no recordo com es deia) i ella tenia una gosseta ridícula a qui li tenia molta mania i es deia Herta Frankel!!!! quin "bodriu"!!

un petonet, reina!

El veí de dalt ha dit...

A mi, de nen, m'encanta Flipper i Furia (la del cavall). No cal dir que Superagente 86 era de culte. De més gran, Kung Fu i Colombo.

barbollaire ha dit...

Mariana, Herta Frankel era la titellaire, que va arribar a Barcelona amb la companyia del Vienesos amb Artur Kaps, Gustavo Re i Franz Johann (els recordes?).

La gosseta és deia Marilyn i era un nino de ventríloc.

Més endavant van fer una altre programa infantil amb titelles de fil, amb una família de ratolins. La més famosa: Violeta.

Al marionetarium del Tibidabo es pot veure la seva història i les seves titelles (no se si totes)

Ens hem oblidat dels fantàstics programes infantils que feien des de Miramar: Terra d'escudella, la Cucafera, Planeta Imaginari...

Aiiiiiiiixxxxx! que si, que si.. que tenim... mooooooooooooooooolta memòria!
X¬DDDDDDDDDDDDDDDDDDDD

petonets dolços, nina

Arare ha dit...

Veí, i has vist que fan una adaptació del Superagente 86 al cine, ara? jo no sé si anar-hi, el record que tinc de la sèrie éws molt bo, però no sé si la peli estarà a l'altura... Recordes la 99? hehehe!

Colombo també m'agradava molt, a mi! el trobava francament simpàtic i desastre (desordenat i pengim-penjam, com jo)

Tinc una pregunta per tu, te la faig via email.

un petonet.

Arare ha dit...

Barbollaire, ets una enciclopèdia vivent! Vols dir que no t'hauries de canviar el nick i dir-te barbo-kipedia? ;)

petonets picants!

Rita ha dit...

Ei, jo també m'he passat a RAC1! I no és que em torni boja en Basté, però la Neus Bonet és massa políticament correcte i sosa, la veritat, però suposo que era la intenció...

Les sèries, totes les que heu dit, però i el Santo??? El Roger Moore, amb "lu" guapo que era!!!

De més posteriors m'encantava l'Alf, em tenia enganxada i una que es deia Treinta y tantos", també molt bona.

Bentornada a casa i Petons!!!

Mar ha dit...

Ja he pogut posar alguna foto de els sessions. Igualment qualsevol dia m'ho dius i te les ensenyo totes. Aviam què en penses!

:)

Arare ha dit...

UI Rita, quan feien El Santo hi havia una veïna que havia de tenir una criatura. Quan la va haver tingut, va venir dient que el millor del part havia estat l'anestessista, que era igual que El Santo, hehehe...

jo l'havia vist alguna vegada, però encara no tenia tele.

I no veies els dibuixets de Las aventuras de Tintín? (primera època, eh? vull dir en blanc i negre, encara recordo fer els deures amb la Maribel, la veïna que tenia tele, veient Objetivo: la luna)

I l'ós Yogui i en bubú?

:D

Arare ha dit...

Voy p'allà, Mar, a veure aquestes fotos... petonet

Júlia ha dit...

Jo fins i tot havia vist el Rin-tin-tín antic a casa dels veïns. Per cert, a la 8 recuperen algunes perles, ahir em vaig estar mirant un capítol de Bonanza, quan el pare recorda com va conèixer la mare del Joss, que bonic! Recordo una sèrie gairebé prehistòrica, també vista a casa dels veïns privilegiats, 'la sombra del destino', eren històries ombrívoles, amb misteri, on el destí sempre feia una jugada a algú.

Arare ha dit...

Bon dia, Júlia!
Doncs l'altre dia vaig veure que en una d'aquestes teles que no mira ningú (o si) d'aquestes del TDT o comesdigui, tornaven a fer Estació d'enllaç i Poble Nou.

Saps què m'agradaria tornar a veure? A dalt i a baix i Carson i Carson, advocats. Fins i tot he buscat lès sèries per comprar-les però no les he trobat ni a Media Mark ni a Fnac. En canvi, vam comprar Alló-alló i Anillos de oro (una perla de la transició)

Arare ha dit...

Òndia... Alló alló o Aló-aló???????? dilema... sense diccionari a mà, que marxo!!!

Jaume Puig ha dit...

Bonanza, El Virginiano, Ironside..

I un cop a l'any: "Agustina de Aragón", per inflamar al personal el "dia de la raza".

Els programes de TV són part natural de les nostres vides, com l'ungla del dit gros del peu esquerra.

Té la mà Maria - Reus ha dit...

crec que els joves de la BBC

salut

Arare ha dit...

Tens raó. Jaume, o la del dit petit del peu dret :)

igual que els programes de ràdio i segons quines emisores...

Bon cap de setmana!

Arare ha dit...

I l'escurçó negre, Te la ma?
:D

el paseante ha dit...

Fa temps que em vaig passar a Rac1, quan van fitxar el Toni Clapés.

Una sèrie que recordo especialment és "Arriba y abajo". Era tan britànica...

Per acabar, he trobat informació de "Y al final esperanza":

http://www.imdb.com/title/tt0451604/

http://es.wikipedia.org/wiki/Televisi%C3%B3n_en_1967

http://es.geocities.com/diverstvi/67martve1c.htm