17 de setembre, 2008

Reflexió de cuina


En els pocs dies que fa que soc a casa he comprovat, a saber:

. La Taca és una histèrica que ens està deixant la casa com quan encara teníem els cinc fills adolescents. (Porca misèria)


. El món, després de les vacances, continua ficat en el capitalisme pur i dur en què tots i tots, sense cap mena de contenció ens hem anat embolicant.


. Potser com a resultat del punt anterior, l'avarícia de les grans multinacionals, de voler anar engrandint dia a dia i progressivament els seus beneficis, és la mateixa de sempre (o pitjor)


. Conseqüència dels dos punts anteriors: el meu cap (quadrat i de lletres) incapaç de raonar mitjanament bé per a les ciències, no comprèn com algú pugui dir que el fet que la seva empresa no guanyi allò que havia previst (una exageració, un escàndol) no entenc, repeteixo, que algú pugui dir que si en lloc de guanyar el previst guanya una mica menys, l'empresa faci fallida i foti els seus treballadors al carrer


. Per tant, el meu cap quadrat, de lletres i que no raona bé quant a ciències i/o economia del món mundial, no entén que, aquells que notem la crisi DE VERITAT, puguem veure que quan puja el petroli comencem a pagar els porros (els que no es fumen) a 3 euros el manat de 3 ,els préssecs a preu de pedra preciosa i les taronges (que no valen res) més cares que un viatge a París (en proporció, dic, en proporció) i, en canvi, quan baixa el petroli, NO PASSA RES.

Bé, si que passa! però només se n'assabenten els especuladors que l'havíen comprat a un preu i l'han retingut fins que els ha donat la gana!

Els pringats continuem pagant les verdures a preu de bitllet d'avió (dels d'abans) i el peix, i la carn, i el pa, que només que t'hi posin quatre pipes al damunt, un panet que fa mooooolts anys hauria estat "la torna" et pot costar un euro vint... en fi... en fi... en fi...


.Conclusió final d'aquest treball de camp que acabo de fer en cinc minuts perquè abans de posar-me a fer feina he de tornar a treure la histèrica (perquè no es pixi al pati):


NO ENTENC RES



p.d.- perdoneu, aquest estudi de camp ha estat fet precipitadament, "algo" o quelcom que no està gens bé! Caldria reflexionar-hi més i potser estudiar la situació amb calma. però la meva hiperactivitat o la meva manera de ser o la meva tonteria - digueu-li com vulgueu- fa que ho aboqui aquí, així, halaaaaaaaaa! vinga, ja ho he dit!
Vaig a treure la Taca...

Imatge: http://www.pico-pico.org/soft/img/wakaranai.jpg

14 comentaris:

Josep Lluís ha dit...

Jo tenia una tarda tranquil•la però, ara després de llegir el teu post estic encès com una cuca de llum.

Aquest matí escoltava a la radio que el preu del barril de gasolina ha baixat... que què?, que coi ha baixat?. Algú s’està fotent els diners a la butxaca. I tant me fa que estigui Joan, Estat o Manel.

De la bossa de la compra, més val no parlar-ne. Un luxe comprar tomàquets, llimones, pa. “cony de pa” que compres pa de quilo que no fa un quilo, si el compres de mig, tampoc. Perquè parlar del de quart, si és la mateixa història.

Ufff. Ja estic millor... o no!

Petonet

Arare ha dit...

hehehe, Josep Lluís, sento haver-te espatllat la tarda!

he d'omplir el dipòsit del cotxe i no sé si anar a atracar un banc primer... a tu què et sembla?

Quan jo era petiteta menjava verdura perquè a casa deien que era barata i els macarrons els menjàvem els dies de festa. Ara, per menjar verdura cal ser milionari!!

no, no parlem del pa ede quilo, que engreixa ;)

I si en lloc de fer un geladet fem un porro? (uix!!)

Glòria ha dit...

Ai!!!!! Que has tocat un tema que ens està fent molt de mal a casa...
I no em refereixo precisament als porros, je je je.
Benvinguda, Arare.

JESS ha dit...

Montse et trobes en la mateixa situació que tots. Ningú no enten res i, en la meva opinio, és pq els de dalt (que no Déu) així ho volen.

Crec que la crisi és un problema psicològic i una mala gestió de la pela. Per varies raons:

1-Aquells qui tú deies que no guanyen tant com "tenien previst" -jo els anomenaria sommiadors o "chupadores del bote"...- fan fallida pq segurament ja s'havien gastat els diners abans de guanyar-los i segurament, en gran part, no en efectes empresarials.

2-Resulta que dsd abans de ¿la champions?, els jocs olímpics, les vacances o les rebaixes ja se'n parlava de la GRAN crisi i això no va impedir que es van venguessin entrades pel futbol a preus desorbitats, els estadis pequinesos estaguessin plens, que em trobi rodejada de "depres" post-vacacionals i que a les rebaixes no hi faltés cap "marujilla".

Però ens estem fotent dintre la crisi!!!

És cert que "todo lo que sube tiene que bajar" i que no podem pasar-nos la vida comprant cotxes, pisos i diamantes de mil kilates però... la que se avecina.

Per cert, jo també he anat a comprar-me un pintallabis. No sé si estàs al corrent del que diuen. Bé, doncs és el següent: amb la crisi les dones anem a comprar pintallabis per sentir-nos guapes i gastar sense cremar la VISA. Almenys jo tinc una nova feina per anar tirant de pintallabis una llarga temporada...

Buuuff com m'he enrollat!! Si lo teu era un treball de camp, lo meu s'ha convertit en un assaig!

Un petunet!!^^*

pd: he actualitzat el blog de Idontwantobe...

JESS ha dit...

Buuuuuff ¡¡pero que largo!!

Luego dicen que "el saber no ocupa lugar"... ¡Anda que no!

^^*

Jaume Puig ha dit...

Espera, esperaaaa. El que ens queda per veure. Això només ha fet que començar.

manel ha dit...

És curiós que en cinc minuts hagis arribat a una conclusió que compartim tants. No entenem res, tampoc. Per tant, gràcies per estalviar-nos l'estudi de camp. abraçades a tots. Ah, i potser segueixo els teus consells

Arare ha dit...

Vigila, Glòria, que els porros de fumar no són tan innocents com ens pensàvem, ep!
;)
petonets!!

Arare ha dit...

Jess, vols dir que Déu se n'ha "enterat", de tot plegat? per mi que ja fa molts anys que va dimitir!

Xupadores del bote n'hi ha hagut, n'hi ha i n'hi haurà tota la vida, crec que el José M. Garcia els deia "chupópteros", tot i que ell es referia al terreny de l'esport.

I parlant d'esports, reina mora, com vols que algú deixi de comprar una entrada per al "jurgo"???????? tu-tas-loka-u-que?

Quant a lo que sube, que tiene que bajar... jejeje, per sort, diria jo en alguns casos, eh? que si dno deunido la magnitud de la tragèdia ;)

aixxxxxx, nena, que jo tinc un calaix ple de pintallavis... és molt greeeeeeeeu? ÔÔ

petonets, maca!

Arare ha dit...

Ostres Jaume, no siguis cenizo, home!

aix, encara no t'he preguntat si ets qui em penso que ets. I això que et vaig veure a la presentació del llibre del Tibau. però és que sóc molt més despistada del que es veu a simple vista.

qualsevol dia ens trobem pel poble! petonet.

Arare ha dit...

maneel!

Espero que no atraquis uhn banc abans d'omplir el dipòsit del cotxe, hehehe!

petonets al pàrking!

Pedra Lletraferida ha dit...

Potser (he dit potser, compte!) ara m'entendràs ¿una mica? millor perquè et deia allò de que els especuladors es guanyen la vida destrossant la vida dels demés. I aixòs sí que és un crim, senyora meva!.

Arare ha dit...

Un crim recolzat per la llei, i malgrat tot, nosaltres - la societat conjunta- hem fet que sigui així i que hi hagi coses que siguin legals, perquè nosaltres - i això ens ho podria explicar molt millor un advocat o algú que hi entengués- hem fet les lleis.

Jo no, ep! ;)

el paseante ha dit...

El que em fa una gràcia tremenda és que quan les multinacionals tenen beneficis (exagerats) se'ls embutxaquen. I quan no quanyen el que tenien previst (com expliques tu) els han d'ajudar els governs injectant diner públic als mercats.

I nosaltres tragant sense dir res.