19 de setembre, 2008

Reflexiones acerca de la virginidad

Veo que en general todos queremos aquello que no tenemos, lo queremos fácil, barato y que se haga pronto. ¡Muy señoritos, eso es lo que somos, todos!

Queremos ser los primeros en todo. Queremos vírgenes, puras, fáciles y baratas. No os emocionéis, ahora me explico:

- queremos ser los primeros en llegar a un sitio. Da igual que vayamos a tener que esperar y hacer una fila después, para esperar a que llegue nuestro turno. En esa fila, nosotros necesitamos ser los primeros. Y somos tan bordes que incluso se inventó aquello de "maricón el último". Menos mal que poco a poco vamos desterrando este tipo de frases, porque sólo son frases ridículas.

- queremos ser los primeros en ver una película. Cuando ésta todavía no se ha estrenado en los cines, nos creemos unos privilegiados si conseguimos un "pase" de prensa o de propaganda, nos consideramos unos auténticos VIPS si conseguimos llegar a verla antes que los demás mortales. Incluso podemos encontrarla por internet y bajárnosla. ¡No tenemos espera! ¿Qué narices es un pre-estreno? Si se pre-estrena ya se está estrenando... ¿no? por lo tanto, un preestreno es un estreno, se mire por donde se mire. Es como aquello de que nunca puedes comerte dos galletas en ayunas... bueno, si, pero ¡¡¡las dos juntas no vale, listillos!!! pues eso.

- queremos ser los primeros en pisar un paisaje, olvidando que la era de los exploradores ya terminó. Livingstone, supongo. Nos emocionamos incluso cuando nos preparan un viaje de aventura, donde la mayor aventura radica en recorrer una ciudad conflictiva en autocar, con la protección de la policía, por supuesto. ¿Pero qué clase de aventura es esa? Y luego intentamos que todos nuestros familiares, amigos y conocidos se traguen el pase de video, las diapositivas, las fotos... se necesita ser torturador, ¡vamos hombre!

- queremos estrenar pisos, casas, coches, bicicletas, ropa, libros...

La pequeña diferencia respecto a la primera mitad del siglo pasado es que ahora nos da igual que nuestra pareja sentimental se haya acostado con todo un ejército.

Total...

y digo yo... ¿tan importante es la virginidad de las cosas que no tienen ninguna importancia?

....

por cierto, hablando de virginidades ¿De verdad alguien en algún momento creyó en la virginidad de María? (¡ay, Arare, que te metes en camisa de once varas!)

Arare, no te vayas de tema

Arare, tómate un café, lee el periódico y deja de escribir, que para decir chorradas no hace falta un ordenador...

Arare...
¡Arareeeeeeeee!

¡Que te calles!

.........

13 comentaris:

Mar ha dit...

jajajaja quin post Montse!!


A m'hi tant m'és l'estreno d'una pel·licula mentre no me la expliquin, o d'una càmera mentre estigui sencera, o del tìpic indret perdut, o de qualsevol altre cosa, mentres per a mi estigui bé, clar.
I no em sap greu que vosaltres escoltéssiu primer les grans cançons de l'història (perquè ara de grans, poques)ni veièssiu primer els grans clàssics del cinema, perquè com dic, mentres per a mi estiguin bé...

És a dir, a mi la virginitat no m'importa gaire, la puresa potser si.

:P


Per cert, fa uns quants dies vaig retornar al blog. I la última actualització potser et farà gràcia de veure.

Un petó!

Борис Савинков ha dit...

Molt bó el teu apunt! és allò del "res de nou sota el sol" (que dir-ho en llatí queda pedant). Tot just hem estrenat la nostra pròpia vida. I ni això, doncs som un conglomerat heretat. Però més que fer realment alguna cosa per primer cop de veritat el que és important per sobreviure és creure-ho. La vida és una comèdia. Imagina si descobreixes que la teva ja fa cinquanta anys que la fan a Broadway. ;-)

Albert ha dit...

Arareeeee!!! Desbarra!!! Quant més millor!!! (i jo que pensava pel títol del post que ara entendria alguna cosa més millor...).

Anònim ha dit...

M'has fet riure, Arare. Jo com la mar, tampoc la virginitat no m'importa gaire. L'autenticitat potser més.

Montse ha dit...

Mar, els meus posts solen ser així, expresso el que sento, només que m'agradaria saber-ho dir d'una manera seriosa i no em surt. Si no podem riure'ns de nosaltres mateixos, malament rai! (hauré de parlar amb els de Polònia a veure si em contracten, em cauen bé, aquells nois)

:)

A mi la virginitat sempre me l'ha... diguem que no m'ha importat mai (sempre he preferit la puresa, com tu)

Montse ha dit...

Nihil novum sub solem, Jaume!... era alguna cosa semblant, no?

Des del moment que naixem... alea jacta est.

No tinguis por d'escriure'm "latinajos". M'encanten.

On dius que fan un musical de la meva vida? ;)

Montse ha dit...

Albert, a casa meva mai no intentis entendre res. Serà millor per tu!

No pateixis, continuarem desbarrant.

Petonets!

Josep Lluís ha dit...

És una tonteria, ja ho sé, res comparat amb la virginitat de Maria però, a mi em fastigueja molt que em desvirguin el diari. És a dir: he de ser el primer, no m'agrada sentir-lo tocat, mal plegat, amb els fulls arrugats, no m'agrada que me'l prostitueixin...

És molt d'hora oi?

Montse ha dit...

A mi també m'agrada l'autenticitat, Carme.
Quedem-nos amb puresa i autenticitat? :)

petonets

Montse ha dit...

Ui, Josep Lluís, per poc ens trobem a la porta!

He decidit - abans de sortir a caminar- respondre els comentaris i ens hem creuat!

A mi tampoc m'agrada que em destrossin el diari, company. No és una tonteria. Mira, ves per on, hem trobat que la virginitat del diari és important de debò!!

No és tant d'hora! falten vint minuts per les 9, només que és dissabte i al llit segur que s'hi estaria millor! però jo a partir de les 7 ja tinc uns ulls com unes taronges.. insomni diürn!

Bon dia!!! :)*

Joana ha dit...

Molt bó Arare i...jo que em pensava que parlaries d'una noieta que ven la "seva virginitat" per internet o alguna cosa semblant. Ho vaig veuire i m'ho crec i vull pensar que ningú serà tan talós de creure-se-la" o si!
Aimarede déu que és molt tard i he d'anar a dormir!
Un petó de diumenge!

Anònim ha dit...

Què bo, Arare; ets única!!!
Quina estona més agradable he passat.
Em sembla que avui jo sóc verge... La primera del dia que llegeix el teu bloc... Un petonet i que tinguis un bon dia.
Ah! I el meu fill també és verge... de signe zodiacal.

el paseante ha dit...

A mi m'és igual ser el primer. Ja veus que sempre sóc el darrer en comentar-te :-)