Home, sweet home!

Llar, dolça llar! El dia 11 de setembre arribàvem a Torredembarra. Havíem navegat tota la nit junt amb els del "Taka". Ens van venir a veure en Ferran i la Marina i vam dinar junts. Després de tants mesos sense veure'ns, va ser bonic, el dinar amb algun dels fills.

Ahir, per fi, després d'una travessa de deu hores, sense pilot automàtic - que se'ns va espatllar- o sigui, portant el vaixell "a mà" , fent guàrdies el "kefe" i jo, vam arribar a Blanes. La foto és la posta de sol mentre arribàvem, xula eh?

Tant bon punt vam arribar hi havia en Jaume i un mariner del club esperant-nos per ajudar-nos a amarrar el Blauet.

La Taca es va emocionar mirant com el capità treia la guia de l'aigua per amarrar per popa i l'emoció va ser tan forta, que va relliscar i va passar allò que havia de passar alguna vegada:

xooooooofffffff!

El salvament de la Taca va ser divertit, vist des d'ara, però la pobra, si és que no sabia nedar, en va aprendre de cop! Sort de l'arnés, que si no, no sé pas com l'hauríem treta! No cal dir que quan va sortir de l'aigua es veia molla com un poll (com un poll moll, és clar).

En aquestes va arribar el nostre fill Aleix, que encara no la coneixia. "Quina manera de complicar-vos la vida" ens va dir... i té raó!- l'Aleix està preparant el seu "mini" per fer regates. Ja us en parlaré. La Marta encara no havia arribat.

Després van venir en Gerard i la Mar a dur-nos les claus del cotxe, no feia gaire que els havíem vist, perquè ens van acompanyar quan vam venir a Blanes a mig estiu i van passar una setmana amb nosaltres, però ens va fer molta il·lusió veure'ls.

I encara no s'havien acabat les emocions, perquè van venir en Jordi i la Violeta amb en Martí i va ser molt maco veure'ls altra vegada i adonar-nos de com ha crescut en Martí, de les coses que fa (ja) i poder-lo abraçar.


Encara ens en falta veure en Miquel... esperem que sigui aviat!

Ens va sobtar que a Blanes hi havia muntat un "festival" romà... un "mercadillo" que tant podia ser romà com grec com medieval com... però adobat amb motius romans (més o menys), amb circ, muralles (que portaven - oh sorpresa- les quatre barres!- algú sap si en l'època dels romans ja s'havia fundat Catalunya? hehehe... res, ganes meves de crear polèmica en fi... todo "mu guay").

Llàstima que vam arribar massa tard per anar a la presentació del llibre de Salvador Macip... el vau llegir, l'altre dia, a la contra de L.V.? Em permeto felicitar-lo des d'aquí.

Vam dormir al Blauet, per darrera vegada aquest estiu... i ara, llar, dolça llar, i a treballar, que hi ha crisi!