Entrades
Per tal d'arribar a mitjans de setembre, calia començar a tornar. Per culpa del temps no hem pogut arribar a Portugal, com hauríem volgut. En realitat, però, penso que potser no ho volíem.
Teníem moltes ganes de voltar per Andalusia, d'endinsar-nos-hi. I això és el que hem fet. Un dels pobles més bonics que he conegut és Casares, un dels "pobles blancs", on els carrers són orogràficament impossibles (com s'ho deuen fer els que van en cadira de rodes, em pregunto?) escales, pujades i baixades, però molt bonic i ple de flors.
M'hauria agradat molt poder anar a les coves de Nerja a un concert de Ainoha Arteta, però no va poder ser. Si que va ser, en canvi, acudir a un concert de jazz a la plaça de braus d'Estepona. Ens va encantar. M'hauria agradat, també, assistir a un espectacle flamenc, dels de veritat. Però tot el que hem anat veient fins ara no deixen de ser tablaos de nyigui-nyogui que no han atret la nostra atenció. Per contra, dissabte a la nit, quan trèiem a passejar la Taca, ens vam topar amb una cerimònia quasi religiosa on una família gitana molt nombrosa cantava flamenc del poble, del de veritat. Ens vam aturar i els vam escoltar una estona; ens va fascinar. Eren a la platja, sense llum, asseguts per terra i en caixes. Una petita foguera al mig i els seus cants i els seus balls: us ho asseguro, molt millor que un tablao d'aquests de pacotilla. Ens va passar com l'any 1992 a Sevilla, que després d'anar a veure ballar sevillanes no-me'n-recordo-a-on, vam veure ballar les millors sevillanes que havíem vist mai en un carrer, sota el sol, on cantava una àvia i ballaven les nétes i veïnes, així, sense avisar. Sol passar: l'espontaneïtat és molt bona! (no sempre, és clar, i no pas en tot)
Avui he llegit "El País" i "El mundo", a falta de "La Vanguàrdia", que per aquí es fa difícil de trobar. Tant de bo no ho hagués fet (no patiu, no us donaré la pallissa)... però no puc acabar d'entendre que per una banda hi hagi nosequants atletes disputant-se medalles olímpiques i per una altra banda,una guerra muntada entre Georgia i Rússia. Com poden passar aquestes coses?
Vaig dir que no volia parlar de les pateres i em mantinc ferma: no en parlo.
Doncs això: anem tornant, a poc a poc. Fa calor, però nosaltres ens ho hem buscat. Les platges són tan brutes com a qualsevol indret de platja i tan plenes de gent. I tan incòmodes i... uix, jo m'hi banyo a les 8 del matí o ja no m'hi banyo. Al cap i a la fi el nostre Mediterrani està fet una merda a tot arreu... quina llàstima.
Internet funciona a dies i a hores. Encara que paguis. Per tant, estic una mica més muda que normalment, però ja sé que no us afecta. Veritat que no?
Teníem moltes ganes de voltar per Andalusia, d'endinsar-nos-hi. I això és el que hem fet. Un dels pobles més bonics que he conegut és Casares, un dels "pobles blancs", on els carrers són orogràficament impossibles (com s'ho deuen fer els que van en cadira de rodes, em pregunto?) escales, pujades i baixades, però molt bonic i ple de flors.
M'hauria agradat molt poder anar a les coves de Nerja a un concert de Ainoha Arteta, però no va poder ser. Si que va ser, en canvi, acudir a un concert de jazz a la plaça de braus d'Estepona. Ens va encantar. M'hauria agradat, també, assistir a un espectacle flamenc, dels de veritat. Però tot el que hem anat veient fins ara no deixen de ser tablaos de nyigui-nyogui que no han atret la nostra atenció. Per contra, dissabte a la nit, quan trèiem a passejar la Taca, ens vam topar amb una cerimònia quasi religiosa on una família gitana molt nombrosa cantava flamenc del poble, del de veritat. Ens vam aturar i els vam escoltar una estona; ens va fascinar. Eren a la platja, sense llum, asseguts per terra i en caixes. Una petita foguera al mig i els seus cants i els seus balls: us ho asseguro, molt millor que un tablao d'aquests de pacotilla. Ens va passar com l'any 1992 a Sevilla, que després d'anar a veure ballar sevillanes no-me'n-recordo-a-on, vam veure ballar les millors sevillanes que havíem vist mai en un carrer, sota el sol, on cantava una àvia i ballaven les nétes i veïnes, així, sense avisar. Sol passar: l'espontaneïtat és molt bona! (no sempre, és clar, i no pas en tot)
Avui he llegit "El País" i "El mundo", a falta de "La Vanguàrdia", que per aquí es fa difícil de trobar. Tant de bo no ho hagués fet (no patiu, no us donaré la pallissa)... però no puc acabar d'entendre que per una banda hi hagi nosequants atletes disputant-se medalles olímpiques i per una altra banda,una guerra muntada entre Georgia i Rússia. Com poden passar aquestes coses?
Vaig dir que no volia parlar de les pateres i em mantinc ferma: no en parlo.
Doncs això: anem tornant, a poc a poc. Fa calor, però nosaltres ens ho hem buscat. Les platges són tan brutes com a qualsevol indret de platja i tan plenes de gent. I tan incòmodes i... uix, jo m'hi banyo a les 8 del matí o ja no m'hi banyo. Al cap i a la fi el nostre Mediterrani està fet una merda a tot arreu... quina llàstima.
Internet funciona a dies i a hores. Encara que paguis. Per tant, estic una mica més muda que normalment, però ja sé que no us afecta. Veritat que no?
10 comentaris:
Com que no?, aqui estic.... impacient!
Ptons acalorats...
Torneu a casa, jo torno al blog lloc d'on mai he marxat. Sembla que tot torna a la normalitat...
Coca... cola, de pinyons, per enganxar t'esperen al teu poble.
Petonets
Ombre!
ni em crec que hagis pogut trobar wifi! (guiqué? ^^)
Ja estem a Blanes, perfectament. Sort del tipus de cotxe, sino ara estaríem erniats!
Encara sou a Almerimar? Em sap greu que no hi vaig fer fotos...entre el mercadillu, la pulsera, la Taca.. (i la mare que la va parir! jaja)
Doncs em va passar el mateix a València. Pensant que estaria tot tancat, no vaig agafar la càmerar i vaig estar mig emprenyada tot el dia.. que guapo ee! Em va agradar molt tot.
Jo ja estic aprofitant els dies de relax total. De dormir bé, despertar-me quan el cos ho necessita, de caminar amb espai per la casa, de mimar a en Xat i viceversa, de gaudir de les meravelloses platjes de la Costa Bravaa... jajaja tot això no treu que m'ho hagi passat molt i molt bé eee!!
Per cert, he sapigut avui que dimecres faré un "treballet" molt interessant. Aquest cop no soc jo qui està darrera la càmera sino davant!
:P
Quan estigui fet i els resultats estiguin publicats ja us enviaré alguna foto perquè us en feu a la idea.
I res més.. ara m'estic mirant bitllets per a València, aviam com està la cosa!
Molts petons a tots, Blauet i Taka. Hem estat molt agust i contents!!
Una abraçada forta per a tu. Mua!
per cert, t'he de dir que he rigut molt amb la foto que tens posada, comentari inclòs!!
:D
Estimadíssima Perla de Labuán eres a Estepona????
Jo que esperava trobar-te a l'Algarve i resultarà que hem passat una setmana de veïns sense saber-ho?
Des del 2 fins el 9 hem esta a San Pedro Alcantara...
Està vist que tu i jo, al final, si ens coneixem en viu serà per equivocació! X¬DDDDDDDDDDDDD!!
Torneu sense pressa que fa una xafogor que trenca!
Fruïu molt!
Ja saps tot el que t'estimo.
Un cabasset de petonets dolços, nina.
:¬)********
no cal que correu peer tornar, aquí tot està igual com ho vareu deixar, o possiblement una mica pitjor.
A tots: una abraçada.
Sóc en un cyber que no és ben bé un cyber xq el que passa és que hi ha uns minutets gratuïts pels clients i una tònica no dóna per massa.
Molts petons. Anem tornant. Avui en la navegació hem vist dofins altra vegada, una delícia, per poc que no em banyo amb ells... ja us ho explicaré.
Mar, ja parlarem. Joana, no t'impacientis, després m'haureu de frenar.
Josep Lluís, prepara la coca!! ;)***
Barbollaire, no som res, aixxxxx... haurem de quedar! petons saladets!
Francesc, per aquí també està tot més o menys igual i és que jo ja ho dic: "en todas partes cuecen habas"... un petó.
T'esperem " reina mora". I remulla' de tant en tant tu que pots! ;)
una abraçada!
andalusia... hi vaig viure cinc anys (a Cordobita la llana, córdoba sultana)
andalusia ni sap ni pot falsejar l'essència, la que trobes als carrers... això ho fa molt millor Espanya (oh, espanya! -que la tornen a fer, la sèrie- per TDT)
el títol.... "de tornada..." vols dir que ja passes de tot? :D
ja... "estàs de vuelta"? jajajajajja
aisss una nant i els elatres tornant!!!!!
petons i llepades mediterrànies!
Carai, quantes històries interessants. T'ho passes bé, oi? Quan tornis, a veure si ens fas un espectacle de flamenc en una platja i a la llum d'una foguera.
Publica un comentari a l'entrada