31 d’agost, 2008

Alt + E+ A

Quin poble més bonic... no el coneixia. M'he demanat passar-hi un dia més i m'ha estat concedit pels déus-capitans. I és que al port hi ha una piscina preciosa i jo tenia moltes ganes de deixar tensions a la piscina... ahir vaig fer uns quants llargos i la meva esquena ho va agrair. Llàstima que nedar és tan avorrit... que ningú li digui a la Mengual, val?

Parlem de llibres? va, que aquest any porto una mitja kmolt més "normal". Deu ser que no sóc capaç de concentrar-me com l'any passat, que hi havia molta tranquil·litat amb nosaltres. Aquest any, això del turisme total sembla molt més estressant (no m'acaba de fer el pes, m'agrada més l'aventura de l'any passat)...

Actualment ha caigut a les meves mans un llibre de l'Elvira Lindo, a qui jo només li havia llegit les columnes al diari. Manolito Gafotas no em va agradar mai i no havia llegit cap novel·la d'ella.. Vaig seguir la polèmica de fa dos? anys quan va ser lectora del pregó de les festes de la Mercè a Barcelona i hi va haver marro perquè ho va fer en castellà (un marro desmesurat, desproporcionat, penso jo, però el que jo pensi no té importància). Diria que el que estic llegint no em desagrada. Es diu "Algo más inesperado que la muerte". Un tema recurrent, però interessant. Arriba un moment en què com que tots els temes estan tractats des de tots els punts de vista possibles, em dic per enèssima vegada que no cal que tornem a insistir: escriure? per qué? si ja està tot dit!

Algun dia m'autopublicaré algun recull de cosetes per posar-me contenteta i veure-ho imprès. Et voilà, vet aquí la meva vocació literària. Com diu la Magda, per què escriure, amb tot el que tenim per llegir?

En resum: som a Altea, faré ús i abús de la piscina, tinc els Taka convidats a dinar - així que com no m'espavili, avui no dinem- la Taca s'ha adaptat tan bé al Blauet que fins i tot dubto que després s'adapti quan tornem a casa. Altea és preciós, però això ho sap tothom, jo sóc la que se n'ha assabentat ara mateix, que tonta, no? ... turístic, però molt bonic.

I ara surto a nedar, que fa moltíssima calor. Si aquesta tarda tinc connexió i Blogger em deixa, pujaré vàries fotos, a saber: les que vaig dir de Torrevella, més les d'una improvisada regata que vam fer ahir al sortir de Vila Joiosa amb uns nois que anaven amb kayak (s'escriu així?) i que ens van anar al darrere, fent sis nusos i mig (felicitats, nois, això és estar en forma)... tenint en compte que el Blauet anava a vela + motor.

Ara torno...

Aquí una mostra dels nois del kayak (i de la noia, ep!)





P.D.- Si els interessats arribeu a veure les fotos i les voleu (en tinc més) poseu-vos en contacte amb mi a través del correu electrònic que figura aquí mateix. Us les enviaré.

3 comentaris:

Deric ha dit...

nedar? avorrit i cansat!
de la Lindo no he llegit res però la peli Una palabra tuya està molt bé.

Arare ha dit...

ostres, Deric, juro que t'havia contestat, però és que internet aquí funciona com el c... deia que l'altre dia vaig veure Una palabra tuya i em va encantar, tot i que no he llegit el llibre.

El que estic llegint ara m'agrada, només que em sona a "dejà lu".

Un petonet cansat (he nedat, he nedat!)

el paseante ha dit...

Escolta, que els nois del kayak es veuen millor que la noia del kayak. Coi. Si un dia t'autopubliques et compraré el llibre. Escrius molt bé.