24 d’agost, 2008

Como te digo una cosa, te digo la otra.

Alacant. De tornada. Moltíssima calor, podria ser pitjor.

Veníem navegant des de Torrevella i jo anava pensant, mentre mirava com la Taca dormia (sembla que, igual que a la seva companya de fatigues que sóc jo, navegar li dóna son). Jo anava pensant, deia, que ja tinc massa ganes de tornar a ser a casa. Hi deu haver qui no ho pot entendre, jo ja ho comprenc, però es veu que aquest "mal" que tinc té un nom: "Carencia de cuadra"... alguna cosa així com que els cavalls, quan porten molt de temps fora de la quadra, necessiten tornar-hi. I mira, doncs jo tinc "això". Els gallecs en diuen "morriña", em sembla que els portuguesos en diuen "saudade" i nosaltres, senzillament, enyorament.

Aquí us deixaré, quan a Blogger li dóni la gana, unes fotos que vaig fer ahir, que em recorden els barris de la Barcelona de la perifèria, allà on jo vivia de petita. Amb certa nostàlgia però agraïda que els temps hagin canviat... això és el que hi ha.

Gracias, Sabina, tu música me viene de perlas para este post. Como te digo una co, te digo la o, en serio.

9 comentaris:

Mar ha dit...

Jo també tinc ganes de que corregueu per aquí!!

:)


ja no us queda res ee, que ràpid!
ja podria ser així l'hivern..

Avui he pensat en aquelles pelis que tinc pendents i que m'has de fer la llista.. però crec que fins que no estiguem instalats a bcn no tindré temps (més que res perquè el vull aprofitar amb latres coses q a l'hivern no tindré) així que ja m'espero a que vingueu.


Molts petonets!!

Montse ha dit...

Mar, això no funciona ni pagant. A veure si ara... serà la tercera vegada que et respongui.

Deia que nosaltres també tenim ganes de veure-us. I que farem la llista de pelis i si vols, les veurem juntes.

Una abraçada.

miquel ha dit...

Faig una bufada -tant com em permet el meu tabaquisme- per accelerar el blauet de retorn i que et pugui veure la cara de prop. Després ja tornaràs a desaparèixer, que els vents sempre van i vénen.

marta ha dit...

Morriña, m'agrada.

Bona tornada, molta paciència i bona mar!

Petonssssss

Anònim ha dit...

Hola marinera!!!!
Feia dies que no navegava pel teu mar, veig que encara esteu de viatge.
Fins la tornada i que tot vagi molt bé.

Montse ha dit...

Pere, vigila amb el tabac... cof, cof!

Ara torno ;)

petonets virtuals que es convertiran en reals en una bufada!

Montse ha dit...

Ei, M! Al final no anem a ses illes, el Blauet torna a poc a poc costejant, tal com va baixar. Un petonet ventós des d'Alacant.

Montse ha dit...

Glòria, però com que tot s'acaba, el viatge també està a les sevevs acaballes, així que ben aviat em tornareu a llegir des de casa estant (bé, vull dir que jo escriuré de casa estant)

Petons i abraçades!

marta ha dit...

Bon vent de tornada, Arare!

L'Antares fa dies que descansa al seu pantalán del port vell i crec que està encantat de tornar a ser a casa després d'haver-nos aguantat les mil i una.

Deu ser que també enyorava la cuadra perquè uns dies abans de marxar ja va començar a fer de les seves.