22 de setembre, 2007

Benvinguts, passeu, passeu


Vaja, quan he tingut una mica més de cobertura informàtica he pogut passejar pels blogs amics i m'he trobat algunes sorpreses desagradable. Algunes persones que per mi havien resultat entranyables han tancat els seus blogs o prefereixen que només s'hi pugui entrar per invitació o bé han suprimit la possibilitat de posar-hi comentaris. He de dir, francament, que són decisions molt respectables però que em saben greu, perquè em priven - egoïstament parlant- del plaer de poder-los llegir. Per una altra banda, jo mateixa, ara que he vist que encara que quan no tinc connexió a internet "no passa res", sé que aquesta tardor-hivern "faré més feina" sense aquella dependència que m'havia creat. No sé què faré, però tinc tanta feina per fer que no crec que pugui, encara que vulgui, portar el ritme que portava abans de marxar de viatge. Ja veurem. M'he promès a mi mateixa... m'he promès tantes coses que gairebé és preferible no explicar-les en públic, perquè així, si no les compleixo no em podreu dir "però no havies dit que..." Avui ja no sóc a L'Estartit sinó a Palamós. Ben aviat escriuré des de casa. Benvinguts de nou al meu blog. A tots i a totes.

Vaya, cuando he tenido un poco más de cobertura informática he podido pasear por algunos blogs amigos y me he llevado alguna que otra sorpresa desagradable, desde los que han cerrado su blog, a los que han decidido que sólo se pueda entrar en ellos por invitación o a quienes han creído oportuno que en sus blogs no se puedan dejar cometnarios. Todas las opciones me parecen respetables, pero ello no es obstáculo para que sienta que los voy a echar de menos. Por mi parte, en todo este tiempo me he dado cuenta (aunque era algo que ya sabía, pero que no había tenido tiempo de experimentar porque no tenía la voluntad suficiente como para experimentarlo) de que si no me puedo conectar "no pasa nada" y puedo hacer muchísimas otras cosas. Este otoño-invierno tengo tantas cosas que hacer que voy a intentar que esto no me tome tanto tiempo como hasta antes de irme. Quisiera no verme desbordada. Y es por ello que no voy a comentaros todo lo que tengo que hacer, porque así no me diréis "¿pero no decías que..."? Ya no estamos en L'Estartit sino en Palamós. Bienvenidos y bienvenidas de nuevo a mi blog.

Foto: camino desde Saint Mammes hacia Nemours.

20 comentaris:

Barbollaire ha dit...

Arare no se si sabré explicar-te l'alegria de tornar a llegir-te...
No expliquis les teves promeses... I fes, com sempre, allò que creguis que has de fer...o el que puguis...

Gràcies per passar per casa... La teva presencia ja és una paraula d'amor...

un cabasset de petons dolços, dolcíssima Mariana...
:¬)************

Esther ha dit...

Bentornada capitana!! Petonets!

Vert ha dit...

Benviguts de nou a casa! "comunicació restablerta!"
Imagino que aquets ultims dies de travessa es tornen a disfrutar molt perque com tu dius, sou mes a casa.
I no t'encaparris amb el que faras! coi!
petooonss!

Montse ha dit...

Que guai barbollaire, que no em calguin paraules d'amor senzilles i tendres :D

Doncs ja ho veus, sóc aquí i ara mira, mentre el capità i el meu fill miren el Barça (quines coses de mirar) el nostre amic Jaume llegeix i jo em vicio. Gràcies per ser sempre aquí, company! Nanit i petonets!!!

Montse ha dit...

Gràcies esther, a partir d'ara ens llegirem més assiduament, t'ho prometo. petonets.

Montse ha dit...

El pitjor de viure amb una hiperactiva - diu el Capità- és que sempre es mou. Buf buf buf, si t'expliqués TOT el que he de fer... buf buf buf!!! Petonets de Vert-igen!!!

Anònim ha dit...

Petonets i fins aviat,

=;)

el pensador ha dit...

Arare, em fa content sentir-te ja tan a prop. Com més o menys tothom que per aquí volta, jo tampoc he sabut mai d'on ets capaç de treure el temps per fer tot el que fas. Per tant, seguint sense saber-ho, de ben segur que faràs tot el que et vingui en gana de fer. Fins aviat.

fractal ha dit...

Hola, Arare!
Feina-feina-feina i plaer-plaer-plaer de vegades són la mateixa cosa i treballar significa "gaudir"...

Llàstima sempre del que no fem malgrat ho desitgem... a mi m'ha quedat algo important per fer, i ho lamento.
Benvinguda a casa!!!

Júlia ha dit...

Benvinguda, t'espero al blog, jo no he canviat, he, he. Però això que dius, les absències, la manca d'accés als comentaris, també em trasbalsa, què hi farem, tot canvia en aquesta vall de llàgrimes.

Trenzas ha dit...

Bueno, pues me alegro de leerte, poco o mucho o lo que quieras :)
Has llegado justo cuando ya puedo empezar a manejar el bracillo. No mucho, pero sí lo suficiente como para venir a darte la bienvenida.
Doncs, benvinguda i bentrobada, i molts de petonets...!

Unknown ha dit...

Jo em preguntava si ja t'anava bé no tronar fins Nadal ;-)
Però veig que ja ets a casa...

Ben tornada!
Bises

miquel ha dit...

A punt per llegir-te i participar.
Petons

El veí de dalt ha dit...

Bé, la travessia acaba... Com Ulisses, arribes a la teva Ítaca. Ara, ens tornaràs a trobar a la plaça. No t'agobïis ni facis promeses vàcues. A poc a poc i bona lletra. T'esperem

Joana ha dit...

Jo havia preparat uns filets dòrada...però en veure que no venies...passo amb el "taper".
bentornada per aquí!!!!!

Zifnab ha dit...

Estuve en Calella de Palafrugell este verano

Lo que es morirme por allí no me importaría

Se feliz

Anònim ha dit...

Mariana res a veure, però per si t'interesa:
Paolo Conte:
- 28/10 a Girona -Auditorium- Palau de Congressos
- 30/10 BCN Palau de la Música.

Jo ja tinc les entrades...

petonets dolços, dolços, dolços :¬)****

Mar ha dit...

Això mateix venia a dir-vos.
Benvinguts!!

Aviam si aquest cap de setmana ens tornem a reunir tots per fer un dinar o sopar d'aquells tan bons!! :P

Eeep! I que consti que jo només menjo calamars! jejeje


Petons de part dels dos!!

Waipu Carolina ha dit...

Me pasó igual que a ti con el blog de Onix!
Un beso desde tarragona, siempre te leo.
Suerte

Joana ha dit...

Sempre em sap greu quan algú "abandona el vaixell".
No se el motiu, però noi agafo afecte a les persones...
Petonets reina.