Per fi, Paris / Por fin, Paris

I doncs, aqui estic, escrivint des de Paris, amb un ordinador d'un cyber, és a dir que no podre "penjar" la web, altra vegada igual! Es un misteri, aixo de les tecles franceses, no se on amaguen els accents, la ce trencada i altres signes, pero per al que he de dir, ja en tinc prou.

Vam arribar a Paris el dijous passat, despres d'haver fet tot el canal sota la pluja. I plou,plou, tot és nuvol i gris, plou,plou, pero soc a Paris!

Si, es una mala copia de la canco de la Motta, fa tant de temps. Ja hem vist tot allo que ningu no s'ha de perdre com a turista. Ara ens toca veure tot allo aue ningu s'hauria de perdre com a viatger. Esperarem a visitar el Louvre i el dels impressionistes a que vinguin a veure'ns en Ferran i en Miquel, el dia 28 de juliol. De moment ens hem extasiat amb la musica dels cantants del carrer - a la placa des Vosges, sobre tot- i anant a La Sainte Chapelle a sentir Bach i Vivaldi... no ho puc explicar tot aqui, ho he explicat a la web que no puc penjar i que penjare quan pugui... van venir a veure'ns en Jordi i la Violeta, en fi, tot acaba de comencar, aqui. El viatge, malgrat la pluja, ha estat tan interessant com sera l'estada al mateix Paris, us ho asseguro. Interessant i precios! Continuara...

Us faig saber que per primera vegada a la vida acabo de guanyar un diminut premi literari, el de "relatsencatala.com", amb l'unic relat que hi vaig enviar fa un any i mig (coses de la vida) pero aixo m'ha animat i quan torni n'enviare mes!

No me lo hagais traducir todo o no podre ni mirar otros blogs aunque sea por cortesia, ay!

Paris bien vale un mes y medio de subir y bajar esclusas, os lo prometo. Y el viaje en si mismo, otro tanto.

He ganado un concursillo literario por primera vez en la vida, felicitadme :)

Ah! y que se os quiere. De echaros de menos no tengo demasiado tiempo, os lo aseguro.