22 de juliol, 2007

Des de Paris (again)

A veure, avui soc al cyber que no em permet penjar web pero si entrar al meu blog, per aixo he decidit respondre-us als que em vau deixar comentaris el darrer post i explicar-vos alguna coseta mes. (recordeu que els accents brillaran per la seva absencia, que no hi ha ce trencada ni la enye castellana; aixi que no demaneu massa correccio ortografica)

Viure a Paris es una experiencia diferent que, com ja sabeu els aue ens seguiu a traves de la pag. web, ens feia il.lusio que fos el nostre primer viatge. Els deus diran si n'hi podra haver algun altre, de moment estem vivint aquest i intentant expremer tot el suc que conte. Quan s'ha passat per algunes etapes molt dures a la vida, una cosa com aquesta es una benediccio dels deus, encara que costi molt de sacrifici, ja se sap, qui vol alguna cosa, alguna cosa li costa. Trobo a faltar els nostres fills i (una mica) ma mare, pero aixo es normal i com que se que tothom esta be... ui, pero no us explicare que tambe us trobo a faltar a vosaltres, perque semblaria que us faig la pilota i no vaig per aqui, com ja li he contestat a la Joana en el post anterior.

Crec que a hores d'ara ens hem recorregut tot Paris i quan dic tot, es tot. A peu i en metro. No parlo solament dels llocs obligats que ja vaig comentar l'altre dia... avui, sense anar mes lluny, hem visitat el barri on hi van viure durant molts anys una gran part dels refugiats de la guerra, alguns encara hi viuen, molt vellets, ja, i d'altres ja van tornar... en qualsevol cas, no solament hi havia refugiats espanyols, sino de moltes nacionalitats. Allo, encara que no sigui tan bonic, tambe forma part de Paris.

L'altre dia vam anar a parar en un barri on els veïns es van plantar i no van deixar que hi arribes l'especulacio urbanistica, amb la qual cosa s'ha conservat i millorat molt. No tot, esta clar, pero si molt. Tots els carrers tenen noms de flors i els balcons i les finestres exhibeixen, efectivament, un be de Deu de flors de tots colors. No es un barri ric. Es un barri estimat i cuidat. Quan puguem penjar la web, un dia d'aquests, podreu veure les fotos que tenim a l'album de picassa. (un gran invent, perque si haguessim de penjar totes les fotos a la web no la podrieu ni obrir)

Lamentablement he consumit tres quarts de l'hora que tinc i encara he de veure el correu, aixi que torno a demanar perdo per no poder visitar tots els blogs que m'agradaria.

Quant a literatura, me'n faig creus del que he arribat a llegir, que he esgotat gairebe tot el que m'havia emportat (algunes coses val a dir que no em ve de gust llegir-les i me les endure tal com estan, es a dir, a la prestatgeria del Blauet) vaig recorrer llibreries importants ( o relativament importants) i he comprovat amb cert neguit que si vols comprar literatura en espanyol ho tens forca cru. Si el que vols es alguna obra en catala ho tens impossible del tot. Quina llastima... malgrat tot, em vaig comprar algunes obres en format butxaca que us comentare quan torni a casa, que aqui no tinc temps!

Siento no poder traducir, si quereis saber cosas, por favor, dirigios a la web, esa si que la traducimos siempre.

Salut, les copains! (era una revista que coneixeran els iaiets com jo. Els joves, no n'heu ni sentit a parlar)

Salut, companys i companyes!

10 comentaris:

violette ha dit...

Jo sí que sé quina era!! Salut les copains!! Reportages sur Sylvie Vartan, Johnny Hallyday, Claude-François (Clo-clo)...
Bisous + bisous, ma belle!!

violette ha dit...

M'acabo d'entretenir una estona amb "El meu mar" i he flipat!!! Genial, Arare, felicitats! Quin viatge tan bonic!! No tinc paraules... tinc enveja!!

El veí de dalt ha dit...

Cuideu-vos molt i que us vagi molt bé aquesta immersió parisenca! Oh, là, là!

pere ha dit...

La Volette se m'ha avançat!
I la literatura en català? Potser després de Frankfurt...
Una abraçada amb i sense enveja ;-)

Esther ha dit...

Doncs la meva abraçada si que té enveja Pere!! jeee! m'alegro molt de que estigui sent així el vostre viatge, espero que moooolt millor encara del que havíeu imaginat! Molts petonets!

MoNaLiTzA ha dit...

Seguirem a l'escolta, capitana :D

Esther, estàs preciosa a la foto amb el teu gatet. :D

Esther ha dit...

uisss... gràcies monalitza! jeje!

MIB ha dit...

uhhh! arare!! me quedé alucinada con los relatos de París... es una maravilla poder disfrutar así de una ciudad de las más bonitas y bohemias del mundo.... que ha albergado a muchos excelentes artistas de todas partes!! entre ellos mi queridísimo Julio Cortázar... qué bien!!!

Me encanta lo que están haciendo!! y tú tranquila que acá tus hijos estarán super bien solos!!! DISFRUTA! y sigue subiendo fotos y comentarios en la web!

UN beso grande!!

MIB

el paseante ha dit...

Sembla bonic el viatge. Has visitat la llibreria Shakespeare & Co, al costat del Sena? És molt original.

Waipu Joan ha dit...

soc més de londres!
Però bé, parís...sempre ens quedarà parís.
a passar-ho bé.