Fragnes- Chalon sur Saône- Fragnes

La nit del diumenge, 19 de juny va ser dura, per la calorada. La de diumenge a dilluns, molt millor. Després d'esmorzar i de recollir-ho tot, vam sortir i vam fer la resclosa que ens separava de Chalon. 

Després de tants dies navegant per canals, tornar a fer-ho per la Saône és curiós. Que ample! Ens vam col·locar a l'únic lloc lliure que vam trobar al port de Chalon. En Joan Salvador va anar al Carrefour a carregar d'aigua, llet, cerveses (begudes, en general) i jo hi vaig anar després, per comprar "coses per menjar de veritat".

La nit del dissabte, a Fragnes,  havíem dexidit veure, per enèssima vegada, la saga de El padrino, completa. Entre dissabte i diumenge, ens vam passar la primera. Ja a Chalon, ens vam passar la segona i la tercera, cosa que ens va servir per recordar com n'és de bona, aquesta trilogia! El que deia, quan es pot, s'ha de revisar els clàssics! 

El dimarts, 21 de juny, encara feia una calor del dimoni. Però es va posar a ploure i, per sort, va refrescar una mica l'ambient. A la nit, no només ens acompanyava la pluja, sinó una bona tempesta de trons i llamps. Molt bonica, des de la protecció de la nura! El port era ple, no hi cabia ni un vaixell més.

Dimecres, 22 de juny, després de la pluja, ja estàvem més tranquils. La calor aixafa tothom, grans, petits, homes, dones, fins i tot als animals... La Taca, velleta com és, ho nota tant o més que nosaltres. Es va revifar completament, i vam sortir, amb el paraigua, per si de cas, a fer una volta "en vile". Vam tenir el temps just, en arribar de nou a la Nura, perquè es va tornar a posar a ploure, amb moltes ganes. La temperatura va baixar considerablement, cosa d'agrair!

---

Dijous, 23 de juny, quan a Catalunya tothom pensa en la revetlla, nosaltres... també. Trobem a faltar la coca! Però sabem que divendres arribarà en Jordi amb els nens i ens portaran una coca...

Divendres, 24 de juny. S'aixeca un dia gris, com si hagués de ploure en qualsevol moment. Aprofitem per anar al Carrefour (com sempre, primer l'un, després, l'altra). És el que té tenir un gos vell. La Taca, de jove, es quedava al vaixell rondinant una mica al principi, però després es tranquil·litzava. Ara no se la pot deixar sola, perquè és sorda, ja fa temps que no sent res, però tampoc se sent a ella mateixa i si la deixes sola fa uns udols que sembla un llop... Semba que l'estiguin martiritzant! Total, que aquest haurà estat l'any en què la Taca no s'haurà pogut quedar sola en cap moment.

En Jordi, amb els nens, arriben al voltant de les sis. Ens fa molta il·lusió, i, tenint en compte que han fet 700 km per venir a vure'ns, que hauran de fer, altra vegada, diumenge... és d'agrair! Com que arriben relativament d'hora, sortim a fer una volta per la "vile". Sopem hamburgueses "Charolais", fetes a la barbacoa,  a bord. A l'hora d'anar a dormir, l'interior de la Nura sembla una discoteca en hora punta, o, si voleu, el camarot dels Gemans Marx. Criatures, bosses, andròmines, la Taca, buf... Els nens i jo demanem connectar la tele a través del wifi, per veure un "Especial Eufòria". Ho passem molt bé, dormim "d'aquella manera"...

Dissabte, 25 de juny. Sortim de Chalon per fer, primer, la volta a l'illa del port de Chalon, i enfilar altra vegada la resclosa que ens separa de Fragnes, que no ho he dit, es diu Crissey. Arribant a Fragnes, mentre avis i nets "fem coses", en Jordi agafa la bicicleta i se'n torna a Chalon (9km) per portar el cotxe, que havia quedat allà. La capitana del port ens diu que a "l'après midi" ha de ploure, i que, sota el gran porxo del davant de la capitanerie, a la nit hi ha una festa a la qual ens podem sumar: una mena de karaoke per la gent del poble, piza i begudes (molt bé de preu, sobretot pels petits). Decidim fer la barbacoa per dinar,  que la teníem pensada per al vespre, però entre la pluja que s'anuncia i la festa, que ens fa gràcia... canviem els plans.

Passem un dia molt agradable, i, efectivament, la méteo no falla i cap a les cinc es posa a ploure. Primer, un xim-xim. Després, la cosa es desmadra una mica, però no el suficient com perquè, cap a dos quarts de nou, no es pugui anar a la festa! Les pizzes són de primera qualitat. Les pannacota per postrets, també. Les begudes dels nens estan incloses amb el tiquet. Els adults les paguem a part. Tot i així, el sopar resulta deliciós i l'ambient és molt bonic. No vull parlar de la música. Elss karaokes els carrega el diable! No crec que ningú, de la gent que cantava, hagués pogut arribar a la final d'Eufòria, ni tan sols passar el càsting, però ens ho passem tan bé, que valia la pena ser-hi! No. Nosaltres no cantem!!! (hauria plogut encara més). La Taca ens acompanya a sota la taula durant tot el sopar, i no es queixa per res... bona minyona! A la Nura ja hi ha l'entrenament del dia anterior per dormir, i dormim molt millor que la nit anterior.

Diumenge, 26 de juny, ens llevem, ens posem en marxa, esmorzem, preparen bosses i motxilles, entrepans per a la tornada, l'avi i els nets van a veure un vaixell-hotel (el "Finezze",el mateix que fa dies ens va col·lapsar les rescloses), van a veure com passa per la resclosa que hi ha una mica més amunt, perquè el vaixell és tan gran, que l'ocupa tota ell sol. Un espectacle. Cap a les 11, ells marxen i la Nura es queda buida. Ha estat bé, però s'ha acabat... "Zafarrancho" a la Nura. Al cap d'una estona, ja no sembla que hagi passat l'exèrcit i tot queda al seu lloc. Els trobarem a faltar!

Tot el diumenge plou, des de l'après midi, fins que ens n'anem a dormir. I continua plovent tota la nit... dilluns (quan escric això) serà igual. Exactament: plou i no para. Bona temperatura... Demà marxarem, Saône amunt, cap a Seurre.

Unes quantes fotos AQUÍ.