Austeritat

La Nura és un "Menorquín 50", de l'any 1992.

Fa 50 pams d'eslora—uns 9 metres—  i 3,50 m de mànega, per 1,00m de calat. El deslpaçament és de 8 tones, aproximadament.

Porta dos motors Volvo de 130CV cadascun.

Els menorquins (o mallorquines) es compten en pams, per tant, el 50 vol dir que la Nura fa cinquanta pams d'eslora, aproximadament, el que equival, doncs, a uns 9 metres d'eslora. L'eslora, en un vaixell, és la llargada, per entendre'ns (sé que no tothom que llegeix això és navegant).

La mànega és l'amplada.

El calat és molt important a l'hora de navegar pels canals, perquè si no hi ha prou fondo, quedes clavat a terra. Ens ha passat, tot i que mai amb la Nura. Si toques els fons, que en general són de llot i no passa res, has d'intentar buscar-te la vida en un lloc on hi hagi més aigua. És així de simple. Però llavors, potser no coincideix amb un port fluvial o alta nàutica, i no tens la possibilitat d'endollar-te a la llum o d'omplir el dipòsit de l'aigua. Sempre amb un bon parell d'estaques clavades a terra, t'hi pots amarrar. De ports fluvials, no n'hi ha gaires, però sí que et trobes força altes nàutiques. També és important el que els francesos en diuen «tirant d'air» que és l'alçada màxima que fa l'embarcació, que sempre ha de ser més baixa que tots i cadascun dels ponts per sota dels quals has de passar.

Per dintre, la Nura és molt «coqueta». I en Joan Salvador, a partir del que ens vam trobar quan la vam adquirir, l'ha anat transformant en una petita llar sobre l'aigua. És força confortable. A proa hi ha un camarot petitet, amb un armari que venia d'origen, i un altre armari que en JS «em» va fer l'any passat. Comparada amb el Blauet, la veritat és que no té gaire espai, però quan navegues pels canals, tampoc no necessites gaire roba. L'imprescindible i més pràctic, i apa!. 

La cuina és molt xula, hi ha més espai que en algunes cuines de pisos petits!

El que se'n diu salon, (no sé com dir-li en català) però en continuarem dient salon, consta d'una taula i un parell de seients que el capità, amb «el truco del almendruco» ha fet que donin la volta, amb la sensació de més confortabilitat. Només sensació. Hi ha un sofà-amb llitera a la part superior, que pots utilitzar o no, i s'acaba el salon. Ah! hi ha una prestatgeria i alguns calaixos. Per darrere de la part transformada en sofà, hi ha un parell de prestatges on posem llibres i altres coses. Poques, però algunes.

Imatge: Endreçant el caos. Part del salon, que millorarà molt, a mesura que l'anem preparant. Al terra hi haurà la moqueta que vau veure l'altre dia,  però aquesta és la fusta original. Podeu veure el camarot de proa i el sofà amb llitera, desmuntat. A poc a poc, anirà agafant la forma que ha d'agafar!

El bany està molt ben fet, i en JS encara l'ha millorat perquè ens hi puguem dutxar amb més o menys comoditat, ja que d'origen, no hi havia dutxa. 

Imatge: El bany

Amb els anys he après que hi ha coses que no cal emportar-se. He après que no és el mateix fer camí en companyia de la teva parella i el teu gos, on hi ha molt de món interior... que embarcar-se en un creuer de luxe (no n'he fet mai cap) o en un iot d'algun magnat (tampoc no ho he fet mai). Així doncs, la paraula és austeritat. 

Una última imatge, per veure com, avui, 25 de març, en JS ha acabat amb la moqueta i el vinil a l'entrada i a la cuina. Un altre dia, foto de la cuina.