Entrades
Avui, la filla de la meva cosina, celebra el seu comiat de soltera.
Les amigues i part de les noies de la família li han preparat un acomiadament divertit i festiu i, entre totes, s'ho estan passant d'allò més bé.
Quan jo era jove i em vaig casar per primera vegada, els comiats de solter/a, només es veien a les pel·lis americanes. Per això, la nit abans del casament, ens en vàrem anar a sopar amb la colla (un entrepà i una cervesa, res sofisticat) i després, vam anar a prendre una copa. Tots dos, amb totes les parelles de la colla, casades o solteres, i també els membres que no tenien parella.
Ja fa molts anys, que la moda d'aquest tipus de celebració ha arribat a casa nostra, com ho ha fet el Halloween , el Dia dels enamorats i d'altres. A mi no em sembla ni bé ni malament, sinó tot el contrari. S'ho passen bé i no fan mal a ningú. No molesten. En general.
Només em fa vergonya aliena quan veig que al pobre nuvi o a la pobra núvia li posen algun artilugi de tipus sexual, quan no directament pornogràfic (un penis al cap o d'altres suposades "moneries"). Llavors sí que penso que més que un comiat de solter/a, allò és una vexació que no té cap mena de sentit. O quan la festa acaba amb tot déu borratxo, vomitant per les cantonades, o en algun club, amb boys (elles) o amb dones (ells). Això, més aviat em fa pena. Algú que s'hagi de casar aviat, que hagi escollit una parella per formar una famíia, té la necessitat d'estar amb una prostituta (o prostitut) la nit abans, o uns dies abans...? De veritat?
Doncs no ho entenc! deu ser que m'he fet gran, segur! Però no "antiquada" ni "puritana", no ens confonguem!
La filla de la meva cosina s'ho està passant bé, està gaudint d'una festa divertida, sense molestar ningú i sense necessitats estranyes. De la qual cosa me n'alegro!
Quan em vaig casar per segona vegada, no se'ns va ni passar pel cap, de fer un acomiadament de "solters", ni junts ni separats. Potser perquè ja teníem una edat, i fins i tot, dues!
En fi, que cadascú celebri el que cregui oportú i de la manera que li sembli oportú (faltaria més!).
I parlant de celebracions, m'agradaria, aquesta nit, celebrar el triomf de la Juventus a la Champions! Per si de cas, prepararem el cava...
Digueu-me dolenta, hahahaha! O absurda.
4 comentaris:
Ahir hi havia també el comiat de banda femenina de la propera parella d'amics que es casa. La setmana passada em va tocar a mi, i aquest li toca a la meva parella. En cap dels dos casos no hi ha hagut coses d'aquestes que entristeixen més que altra cosa, només un cap de setmana en una casa rural amb amics i passant-ho bé. O passant-ho només, perquè molts i moltes de les que ens hi hem trobat no els coneixem i no s'assemblen massa a nosaltres, però aquest és un altre tema. Jo era molt contrari als comiats, gairebé més que a les bodes, precisament per aquesta imitació de les festes americanes i les bajanades que es fan. Però mira, quan és un cap de setmana en un lloc amb els amics, sense molestar a ningú, i sense humiliar a ningú, doncs encara.
Xexu, en primer lloc, felicitats pel teu proper casament!
Els meus fills van fer una cosa semblant, a un d'ells li van regalar una batalla d'aquestes de pintura (paint ball?) i un sopar, o un dinar, o no sé què, però en to festiu i lúdic. Anar a una casa rural a acomiadar-se dels amics (acomiadar-se com a solter) és un exercici filosòfic i tot, hehehe...
Doncs res, us desitjo a tu i a la teva parella, una vida plena de coses bones, que superin les coses dolentes (que sempre n'hi ha, desenganyem-nos)... i un consell (si me l'acceptes)
El dia del casament, fixa't en totes els moments, perquè és una festa preciosa, de la que sap greu no recordar-se'n més tard! (consell "tonto" però real)...ja veuràs "quins nervis" ;)
Ui, em sembla que no m'has llegit bé, o no m'he expressat prou bé jo. Parlava de 'la propera parella d'amics que es casa', que no som nosaltres, déu me'n guard. Sempre malparlo dels comiats i de les bodes, i sóc un paio coherent, així que si algun cop em caso per estalviar-me problemes burocràtics, no penso fer cap festa ni cap celebració. No li trobo cap sentit a celebrar una unió que ja fa anys i panys que es va donar.
No havia llegit bé, Xexu! Déu nos en guard! ;), homeee, de tant en tant una copeta de cava i brindar pe aquesta unió d'anys i panys, ni que sigui entre vosaltres, noooo?
Publica un comentari a l'entrada