Entrades
És una llàstima que no tingui més temps.
No entenc com vivia, jo, quan els fills eren petits i després, adolescents, jo teballava, en JS treballava... havia de fer sopar (els nois dinaven a l'escola), quan ja anaven a l'insti, també havia de fer dinar... francament, no tinc memòria de com ens ho fèiem. El que sí que recordo és que tot bitxo vivent havia de col·laborar, a casa! I a fe dels déus que ho feien!
Doncs bé: ara no disposo de l'estona (la poca o molta estona) per dedicar-me a fer un post diari al blog, com havia fet in nihilo tempore... quan fins i tot traduïa els posts al castellà! Les neurones ja no són les mateixes, això també ho saben els déus. I jo. Jo ho sé molt bé.
Ni les neurones ni els músculs! "Abans", jo no em trencava res... ara tinc una facilitat enorme per a trencar-me tendons, si més no, o perquè més del que voldria, el nervi ciàtic em faci la guitza! Què? L'edat? Quina edat?????
Avui aprofito per felicitar el Barça, com a campió de la Copa d'aquell rei que hi ha al país veí.
També aprofito per enviar un missatge a tots aquells que, fins i tot des de dins, es volen carregar el que d'altres defensem i defensarem amb ungles i dents (però amb ungles i dents pacífiques, que sí. Sí que es pot!)
No entenc com vivia, jo, quan els fills eren petits i després, adolescents, jo teballava, en JS treballava... havia de fer sopar (els nois dinaven a l'escola), quan ja anaven a l'insti, també havia de fer dinar... francament, no tinc memòria de com ens ho fèiem. El que sí que recordo és que tot bitxo vivent havia de col·laborar, a casa! I a fe dels déus que ho feien!
Doncs bé: ara no disposo de l'estona (la poca o molta estona) per dedicar-me a fer un post diari al blog, com havia fet in nihilo tempore... quan fins i tot traduïa els posts al castellà! Les neurones ja no són les mateixes, això també ho saben els déus. I jo. Jo ho sé molt bé.
Ni les neurones ni els músculs! "Abans", jo no em trencava res... ara tinc una facilitat enorme per a trencar-me tendons, si més no, o perquè més del que voldria, el nervi ciàtic em faci la guitza! Què? L'edat? Quina edat?????
Avui aprofito per felicitar el Barça, com a campió de la Copa d'aquell rei que hi ha al país veí.
També aprofito per enviar un missatge a tots aquells que, fins i tot des de dins, es volen carregar el que d'altres defensem i defensarem amb ungles i dents (però amb ungles i dents pacífiques, que sí. Sí que es pot!)
4 comentaris:
tot està per fer i tot és possible.
I tant, Francesc! I ho farem! Gràcies per continuar passant per aquí, molts ja han tirat la tovallola... però quedeu/quedem els que no ens rendim i continuem dient NO!
Jo també tinc la sensació que visc sense temps, i un dia qualsevol decideixo que és per mi soleta, per les meves coses, però és clar... passa poques vegades.
Quan eren tots i totes a casa, també col·laboraven, ja ho crec!
Ànims, vindran temps millors, per tu, i les teves neurones :)
Tenint en Raimon no necessitem reis.
Publica un comentari a l'entrada