Canvis

Bon dia, tarda o nit,

Dies i dies de molta feina, per molts i diversos motius, han impedit que entri al meu blog i als vostres. O que participi al blog de la Cornèlia Abril, que tant m'estimo, perquè, com ja sabeu, en sóc una de les ànimes.

Bé, la qüestió és que allò que diuen "renovar-se o morir", jo potser no seria tan dràstica amb això de morir, però calia renovar-se, o, com diuen ara, reinventar-se.

No sé si he aconseguit reinventar-me, perquè sempre m'heu sentit/llegit dir que l'estructura de la personalitat no canvia mai. Només canvien les conductes.
I el look.
I la roba.
I alguns costums.

Però l'estructura de la personalitat, mai!

I sense més embuts,

Novetats:

Saps què? El nostre estimat Blauet ja és història. Jo, navegant consort des de fa trenta anys, m'he acomiadat de la vela per sempre (tot i que mai no es pot dir ni mai ni sempre, que és molt fort!).

Hem canviat el veler per un vaixellet preciós (més petitet, però sense màstils, veles, i mandangues d'aquelles a les quals encara no m'he acabat d'acostumar)... portem dos mesos treballant-hi molt. Saps quan et fas amb una peça antiga, que la vols fer teva? doncs això és el que estem fent (de fet, tota la part tècnica la fa el capità, jo em limito a ajudar i netejar!)

Fa poquet vaig llegir un reportatge, no sé si a l'Ara o a La Vanguàrdia, ara no voldria equivocar-me, que tractava sobre les "Kelis". Les Kelis són, de fet, les que netegen hotels i apartaments. Em vaig quedar amb el nom "Keli". "La-que-limpia".

Doncs ara mateix sóc la Keli de la Nura (així és com hem batejat el preciós, petit,  antic vaixell).

Us explico què vol dir, això de Nura.

La Nura és el que es coneix com un "menorquín"(un tipus de vaixell, o de barca, perquè normalment se'ls diu "mallorquina").

Abans d'acabar-nos de decidir pel nom, vam fer una llista - com quan es busca nom per a una criatura que ha de néixer- i durant més d'una setmana, es va dir "Patum", en homenatge, una mica, al meu pare, que era de Berga i s'estimava molt les festes del seu lloc d'origen.

Però  a mesura que van anar passant els dies, i en el moment en què ja calia "batejar-la" o batejar-lo (depèn si li diem barcca o vaixell) , és a dir, inscriure-la (o inscriure'l) vam acabar posant-li Nura.

Nura és el nom fenici de Menorca.

A que és bonic?

Patum també és bonic, però com que pensem fer canals per França (si la salut i les moltes circumstàncies ens acompanyen positivament), vam pensar que, cada cop que haguéssim de dir el nom per ràdio (quan arribes a una resclosa, t'has d'identificar per ràdio), hauríem de dir "Bon jour, ici "Patim""...

i ens va semblar que no calia que patíssim gens.

Et voilà: us presento la Nura.

La Nura - abans Mapache- vivia a La manga del Mar Menor. El capità, la Taca i jo, ens en vam enamorar només de veure-la. Va ser un amor a primera vista. I això no vol pas dir que mai puguem oblidar el nostre estimat Blauet! 

Ara, la Nura ja viu a Blanes, ja té el nom canviat, ja sembla un vaixell de veritat (quiiiiiina currada!) i, si els déus ho volen, ens permetrà fer el Canal du Midi, des de finals d'agost, fins a mitjans de setembre.

Creuo els dits  (per una banda) i faig meditació (per una altra banda)

 Ohmmmmmmmmm!