Entrades
Ahir va fer un any de la presentació del meu primer llibre en solitari: Dones de vidre.
No he sentit cap emoció especial, perquè... en realitat no ho sé, per què. Ni tan sols me'n vaig recordar, ahir, així que tampoc no ho vaig celebrar. Hi he penst avui, quan, a l'escola, anava a posar la data al full d'una nena a qui estava passant unes proves i, quan ha vist que hi posava un 6, m'ha dit:
-Montse, avui és dia 7, ho hem escrit a la pissarra quan hem arribat!
Llavors he estat conscient de l'efemèride.
Avui fa molt de vent, aquí. Des de la finestra d'on contemplo el meu mar, ho noto per les petites ondulacions i també pels diferents tons de blau. Ho veig fins i tot sense ulleres! He sortit una estona a la terrassa i m'he hagut d'abrigar una mica. Francament, al matí quan he sortit escopetejada cap a l'escola, no m'hi havia fixat. Potser és que encara no en feia, perquè el vent - i això ho he après navegant amb el meu capità- entra al migdia. I a la nit, se'n va a dormir! (més o menys, eh?, ara no siguem més papistes que el Papa).
Sempre em passa igual: començo a escriure i llavors se m'activa el "disparador" i no callaria. Però no val a parlar per parlar. Per això ho deixo aquí.
Eiiii, algú va veure els tres golets del Barça, ahir? hehehe...
Ah, una cosa: Senyor Wert: gràcies per recordar-me, una vegada més, que la normalitat que ens havien promès mai no havia existit, tot era una maniobra per distreure'ns. Però no s'enganyi: no ens distrauran pas.
FÀSTIC!
11 comentaris:
Només hi ha una manera d'escriure, ens deia un professor: escrivint.
Me n'alegro que t'hagis engrescat a continuar, Montse. I aquest post... aquest post, només per veure la cara d'ogre que fan els poca-wertgonyes ja val la pena.
Doncs jo anava a dir una cosa una mica diferent que la Teresa... Que m'agrada molt més que escriguis que no pas veure el careto d'aquest home... Sí quin fàstic!
Escriu, noieta, escriu..
No aconseguiran distreure'ns d'allò que veritablement ens importa Montse.
Fàstic és poc...
Fàstic del de vomitar, Xavier!
Carme, ja em coneixes :) sóc intermitent i anàrquica!
Teresa, la foto ja ho diu tot, oi que si? Això és el que deu sentir per nosaltres, però "amor amb amor es paga"...
M'agrada el mar quan fa vent, perquè va canviant de colors...Que bé que el puguis veure des de la finestra.
Petonets.
Estic segur que els nassos els continuaran tocant, ben segur. Però jo dic (i no és la primera vegada) Perquè Catalunya no es planta, i diu no, i prou! No se si és veritat que hi ha un comunicat d'Irene Rigau que esmenta que aquesta nova llei Wert no és podrà portar a terme, puig que la Generalitat la recorrerà i quedarà fora de termini, és a dir, aquest any no toca.
Sisplau!
Doncs avui (vull dir el dia 7) ha fet 58 anys que els meus pares es van casar... ell ja ho ha celebrat al Cel, amb la Moreneta hehehe... com que es van casar a Montserrat, doncs jo dic que ja que la van convidar el primer dia, ja l'han de convidar a cada aniversari :-)
I a la mare li seguim felicitant els aniversaris, clar... per ella, avui segueix essent el dia que fa 58 anys que es va casar :-)
Ostres, en Wert, pobre home, és tan lleig que "amb la cara paga". Jo crec que li hem d'estar agraïts. Si l'independentisme s'adorm una mica, doncs ell, que és molt diligent, ve a dir quatre burrades i ens despertem i ens tornem a fer fotos tots junts i tal ;-))
Per cert, per DEMÀ necessito un micro-relat, mini conte, petit poema, micro reflexió... EL QUE SIGUI, per al FLI... i el FLI és això:
http://cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com/p/el-fli.html
o, dit d'una altre manera, això:
http://blogdeassumpta.blogspot.com.es/2015/04/festival-literari-independentista.html
o, dit d'una altre manera, això:
http://cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com/2015/04/des-de-sant-jordi-fins-l11-de-setembre.html
Així que a posar-se les piles i a treballar, que aquí tothom és molt independentista però la gent té una mandra horrible en col·laborar en una idea tan bonica com aquesta.
Moltes gràcies :-)))
L'escrit el pots publicar també al teu blog, clar. Avisa'ns o ens l'envies per correu :-))
Ah!! Els gols del Barça!!
Oooooooooooooooh, oooooooooooooh, ooooooooooooooooooooooooooooooooooooooh, i mil vegades OOOOOOOOOOOOOOOOOOOOHHH!!
Som grans! som bons! som els millors ;-))
Gràcies, maca, per haver passat pel Blog-Via ;-))
No pateixis... la veritat és que, sincerament, crec que el projecte està mort. Hi va haver una proposta de fer aquesta mena de "Festival literari" i la CARME i ens hi vàrem apuntar amb il·lusió, però, en general, la gent no ha respost com esperàvem i ara penso que és impossible d'aconseguir. Si no ho podem fer al maig, com ho farem juliol i agost que això queda buit? Així que... ja veus. Avui ja no hi ha hagut cap aportació :-(
Però tampoc cal preocupar-se massa... coses molt més importants hi ha :-))
Montse un any ja? et confesso que encara no l'he pogut llegir ....massa feina que tinc ....el tio aquest de tant en tant apareix per recordar.nos que hem de marxar ipsofacto si no volem ser anorreats
I jo que encara tinc pendent comprar el mateix...
Però previst eehhh!
No barregis aquest "tipus" amb algo tan bonic reina del Mar!!
Publica un comentari a l'entrada