Ahir

Ahir vàrem sentir la pluja que queia a poc a poc sobre la platja, sobre la terra del bosquet de sota casa... aquest matí, quan he baixat la Taca, hi havia algun tros de muntanya que s'havia desconfigurat. O sigui: que s'havia desfet. O sigui: que s'havia desintegrat. Un dia, els que vivim en aquest indret, ens trobarem surant al costat de Sa Palomera! Espero que les cases estiguin ben dissenyades ; cal tenir fe en els arquitectes i enginyers que les han fet!

Ahir vaig acabar el llibre "El bram de l'aigua", que encara no ha sortit a la venda, però sortirà en breu, de Maria Aladern, el llibre que he de presentar a la Biblioteca de Blanes, el proper 11 de desembre. La Maria està dels nervis (que hores d'ara encara no tingui el llibre a les llibreries, a poc més d'una setmana de la presentació, posa dels nervis!). Val a dir que m'encantarà presentar un llibre que m'ha agradat molt. Ja faré més propaganda de l'esdeveniment, a veure si algú s'anima a venir a la presentació. Recordatori: la Maria Aladern és una escriptora de Blanes, que m'ha demanat que li presenti el seu segon llibre, la qual cosa m'honora!

Ahir vàrem passar una hora i mitja al cine, amb el nét gran, veient una pel·ícula que mereixeria l'Òscar a l'Avorriment, però que al nen li va encantar. Només per aquesta darrera afirmació, va valer la pena haver-li  acompanyat. I per sentir els riures de tots els nens de la sala, i per sentir els roncs d'algun que altre pare o avi. "Los pingüinos de Madagascar" és una caqueta ben embolicada amb colors, que diguem-ho, es pot suportar perquè només dura una hora i mitja. I perquè els nens s'ho passen bé (però "vamos", jo m'esperava MOLT MÉS!). Per dir alguna cosa, i sense que es puguin comparar, perquè no tenen comparació possible, m'ho vaig passar millor amb l'avorrida "Aviones 2, el rescate", que em sembla que és de la factoria Disney. La dels pingúins és de Dreamworks. 

Ahir va venir l'ectoplasma a Barcelona, es va tancar amb la seva quadrilla en un hotel de 5 estrelles, no fos cas que es contaminessin de la gent del carrer, i va vomitar tot el que duia dins, amb aquella simpatia que el caracteritza, dient que venia a salvar-nos de nosaltres mateixos. 

Perdoneu l'exabrupte, ja l'escric en petit: A cagar a la via!

Ahir vàrem veure la primera semifinal de Oh happy day. Tot i que és un concurs model O.T., tot i que el que els demanen als cors és que perdin la seva personalitat i cantin tots igual, tot i que algunes de les músiques que els demanen que cantin no respecten la idiosincràsia de cada grup,tot i que es veu, es nota i es palpa que el que hi ha (aquest any) és guió-guió i més guió, tot i això, jo cada dissabte em preparo el te (en lloc de la bossa de crispetes) i em "repapo" al sofà, per veure els cors que van quedant i els seus vestuaris (també guionitzats) i tot, tot i tot. Perquè, malgrat tot, tot i tot, m'encanta OHD.  No us podeu queixar de la crítica, eh? Més constructiva no pot ser!

Un tastet del que m'agrada, no sé de quin dia és, però em va agradar molt. Són "Lutiana", que ahir van quedar eliminades, llàstima...

I ara ja hauria de parlar d'avui, però aquesta ja seria una altra història.

Que tingueu un bon diumenge!