No tinc res més a dir que el que ja he dit al títol...
O si?
Va, provem-ho.
Avui he entrat en uns quants dels vostres blogs i m'adono que hi ha temes que ni els toqueu... afortunats, que podeu fer que aquests temes us rellisquin... com es fa?
Fa una estona li deia a un bon amic al seu blog, que és molt millor llegir poesia com fa ell, que veure telenotícies i llegir el diari. Com diu ell, parafrasejant (o parapoetitzant?) Maria Mercè Marçal, mosseguem la vida!
però haurem d'anar amb compte, no sigui que la vida ens mossegui a nosaltres, ai...
Me'n torno a espriuejar; li he agafat el gustet!
O si?
Va, provem-ho.
Avui he entrat en uns quants dels vostres blogs i m'adono que hi ha temes que ni els toqueu... afortunats, que podeu fer que aquests temes us rellisquin... com es fa?
Fa una estona li deia a un bon amic al seu blog, que és molt millor llegir poesia com fa ell, que veure telenotícies i llegir el diari. Com diu ell, parafrasejant (o parapoetitzant?) Maria Mercè Marçal, mosseguem la vida!
però haurem d'anar amb compte, no sigui que la vida ens mossegui a nosaltres, ai...
Me'n torno a espriuejar; li he agafat el gustet!
13 comentaris:
Es fa difícil ignorar el que ens envolta. Però a vegades, també necessitem un raconet de pau i fugir de tant pocavergonyes com hi ha!
Una abraçada
No ens rellisquen però per salut mental en alguns moments els obviiem, Montse. És així :-(
No ho diràs pas per mi?.
Ja m'agradaria ja que em rellisquès tot, però no puc!
LLADRES és poc!!
No, no ens rellisquen, però no parlo gaire d'aquestes coses perquè no tinc res més a dir que tot el que ja aneu dient els que dieu coses.
Els blogs és el meu "pati" vinc a gaudir-los i a passar-m'ho bé. Tot i que també m'agrada llegir els que reflexioneu o simplement us queixeu per les coses que passen. Us llegeixo i poca cosa dic.
Hola Montse a mi personalment no em rellisquen pas, és més aquesta setmana si hagués disposat de temps hauria fet un post cada dia per denunciar, per cridar, per protestar i per maleir....suposo que és per salut mental que de vegades no en parlem del que passa....almenys és el meu cas.....crido amb tu LLLLLAAAAADRES!
Glòria, ja ho sé, que no us rellisca i feu bé: la salut mental se'n ressent, és veritat (un altre greuge)
Per tu, Joana? Per tu - i avui en dia no es pot fer- posaria les dues mans al foc!
Carme, ho tinc claríssim! i de fet, el teu blog és un dels oasis de la xarxa, deu ser per això que m'agrada tant passejar-m'hi!
Cridem ben fort, Elfre, a veure si se'ls destapen les orelles d'una vegada!
LLADRES NOMES?.....
I ELS "BANAUS"QUE VOTEN AQUESTA COLLA DE "MANSOS" QUE?....
Si et lleves amb les notícies i, sense solució de continuïtat tastes política tot el dia fins al vespre, penso que bloguejar lluny de tot plegat no és res més que defensa pròpia. Al cap i a la fi, la denúncia no és l'única fórmula per lluitar contra la immundícia -sobretot moral- que ens envolta. Una abraçada, guerrera :)
Montse, no ens rellisca, no... Com ens ha de relliscar auquesta realitat que ens malbarata la vida, els somnis, la feina, l'oci...? El que passa és què encara hi ha facetes ben allunyades temàticament de tota la porqueria... I les hem de desenvolupar per qüestions de salut, com ja s'ha dit.
Abraçades!
Ibm
No em ve de gust parlar de temes que ja es discuteixen als mitjans de comunicació. Això ho deixo per les tertúlies de bar amb els amics. El blog és per altres coses.
Publica un comentari a l'entrada