Aquesta setmana he vist "Lo imposible".
Com que jo sóc molt dolenta fent crítica de llibres i pel·lícules, aquí us deixo una magnífica crònica, amb la qual estic absolutament d'acord en tot excepte quan diu que no li acaba de convèncer l'actuació de Naomi Wats. A mi la Wats també em va encantar. (amb el teu permís, Bargalloneta)
Déu n'hi do! jo, per més que hi penso, no em puc arribar a imaginar - ni després de veure la pel·lícula- què devia representar aquella tragèdia per tantíssima gent. Quina sort va tenir la família protagonista, dintre del calvari que van viure!
Com que jo sóc molt dolenta fent crítica de llibres i pel·lícules, aquí us deixo una magnífica crònica, amb la qual estic absolutament d'acord en tot excepte quan diu que no li acaba de convèncer l'actuació de Naomi Wats. A mi la Wats també em va encantar. (amb el teu permís, Bargalloneta)
Déu n'hi do! jo, per més que hi penso, no em puc arribar a imaginar - ni després de veure la pel·lícula- què devia representar aquella tragèdia per tantíssima gent. Quina sort va tenir la família protagonista, dintre del calvari que van viure!
3 comentaris:
gràcies ! jo no t'ho creuràs però crec que fa un any que no vaig al cine....entre naps i cols i feina a dojo....m'apunto la recomanació ( preciosa la foto del mar a la capçalera)Bon cap de setmana!
Hola torno a ser jo, precisament avui he llegit en el periodico de catalunya una entrevista a la dona que va viure la tragèdia del tsunami en la que s'inspira la pel.licula ....brutal!
ah bon diumenge!
Diu que quan surt de l'aigua, hi ha desmais arreu...
Per cert, la impresentable de jo, no vaig recordar l'aniversari, i ni vuitenes ni mandangues...m'agenollo a demanar perdó! És que...m'enyoro i estic tonta!
Petons, guapíssima!
Publica un comentari a l'entrada