Entrades
El blog se m'escapa de les mans...
Porto uns dies - concretament des del 6 d'ooctubre- que no puc dedicar als blogs (ni als meus ni als altres) tota l'atenció que voldria. He acceptat un càrrec d'aquells que donen moltíssima feina, feina que faig amb moltíssim gust, encara que no sigui una feina remunerada. D'alguna manera, sento que estic posant el meu granet de sorra per la nostra cultura, n'estic encantadíssima i deixem-ho aquí.
La qüestió és que no tinc temps per dedicar-me al blog, ni per escriure, ni per llegir-vos.
El que jo espero és familiaritzar-me amb la nova etapa començada i desitjo que arribi un moment en què pugui continuar compaginant la vida privada-familiar, la vida laboral, aquesta etapa que he començat i els blogs. A fe dels déus que ho desitjo, però, com diuen els cambrers, "escolti, que només tinc dues mans".
I per tant, només puc portar dues safates (com a molt, tres!)
No us oblido, estic per aquí!
i també em moc pel facebook i el twitter (m'és més fàcil, no em porta tanta estona com el blog)
aprofito per...
Porto uns dies - concretament des del 6 d'ooctubre- que no puc dedicar als blogs (ni als meus ni als altres) tota l'atenció que voldria. He acceptat un càrrec d'aquells que donen moltíssima feina, feina que faig amb moltíssim gust, encara que no sigui una feina remunerada. D'alguna manera, sento que estic posant el meu granet de sorra per la nostra cultura, n'estic encantadíssima i deixem-ho aquí.
La qüestió és que no tinc temps per dedicar-me al blog, ni per escriure, ni per llegir-vos.
El que jo espero és familiaritzar-me amb la nova etapa començada i desitjo que arribi un moment en què pugui continuar compaginant la vida privada-familiar, la vida laboral, aquesta etapa que he començat i els blogs. A fe dels déus que ho desitjo, però, com diuen els cambrers, "escolti, que només tinc dues mans".
I per tant, només puc portar dues safates (com a molt, tres!)
No us oblido, estic per aquí!
i també em moc pel facebook i el twitter (m'és més fàcil, no em porta tanta estona com el blog)
aprofito per...
6 comentaris:
Mentre sabem alguna cosa de tu, no ens preocupem.
Si t'agrada el que fas, és lo important.
Una abraçada i sort a la presentació.
molt bé per la meua amiga.
No pateixes que sempre sabem de tú.
Una abraçada molt forta
qui més qui menys estem tant enfeinats com tu, jo de facebook no en tinc...tu fes el que hagis de fer, t'estarem esperant, gràcies per informar-nos de la presentació del llibre....
endavant!
Doncs és fantàstic que facis una feina amb moltíssim de gust...
A mi em passa que el temps se m'encongeix i tampoc li dedico i us dedico el temps que voldria.
Però be...estem aquí, oi?
Una abraçadeta, Montse!
Si puc escapar-m'hi...vindré!
Un plaer passar-se pel teu restaurant-blog ;)
Una abraçada
Noi et preocupis, que el mar no marxa, i nosaltres tampoc.
Petonets.
Publica un comentari a l'entrada