Acabo de trobar-me aquesta foto al feisbuc. Ja l'he compartit allà i ara la comparteixo aquí.
Diu tantes, tantes coses!!!
Per pensar-hi...
Se m'acut que aquesta música podria anar bé al carrussel... què us sembla?
DES DEL MEU MAR - FRANÇA
Subscripció al blog
Entrades
Comentaris
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
19 comentaris:
llibertat, o dret a decidir-la....
O que maca que és!!! i ben, ben suggeridora...
Gràcies!
van a escollir l’atracció en la que quedar-se. sigui la que sigui.
Ja que l'has compartit al Facebook i aquí... jo te la Twittejo, si no et fa res!
La sensació de llibertat de triar que dóna, és impagable.
És preciosa! He vist el twit de la Carme! ;)
Ja és hora de trencar les cadenes que ens esclavitzen!
Una cavalcada que ha sabut trencar les cadenes i barres: tot un símbol, Montse.
Ànims amb el llibre. Diuen els suplements de cultura que és l'hora dels petits editors... endavant, doncs.
Petonets.
molt bona! l'enviem al PP? no ho entendran
ostres, arare, ahir justament vaig fer un post on hi havia un cavall que corre molt..., però no parlàvem del mateix.
en aquell cas, és un cavall que fins ara també corria dins d'un "tiovivo" i ara sembla que vol continuar corrent buscant "vies més altes"... en això potser s'hi pareixen, este cavall que ensenyes i aquell.
però allà (aquí) l'aicard me diu que aquell cavall corre massa i que necessita baixar i anar a peu, i esta setmana que ve tinc una reunió a l'institut on me sembla que els que porten los cavalls me diran que certament "corren massa", que no poden estar per ell, que "a ell l'han molestat, però ell també ha molestat", i que "potser valdria més que anés a peu"...
he estat tota la vida procurant que ell també pogués anar a cavall... però començo a pensar que potser sí que a partir d'ara haurem d'anar a peu.
espero que els vostres cavalls, vaiguen on vaiguen, se'n recorden que a vegades, més que córrer, cal sentir-se bé allà on som i arreu on anem, cuidar l'entorn, no trepitjar ningú altre, compartir i aprendre també de qui va a peu o navega per l'aigua, aturar el "tiovivo" i la velocitat mateixa que mos arrossega dins i fora d'ell i que provoca mareig i malestar. i que vigilen, que a vegades sortim d'un "tiovivos" per ficar-mos en un altre...
no dic que sigue responsabilitat dels cavalls, només... també l'aicard i jo haurem de fer el que poguéssem per la part nostra...
una abraçada
M'encanta!!! Avui t'expresso aquí el que em sembla la imatge. ^0^
Bon capde i bona pluja!!!
Esborrall, a mi també m'ha agradat molt, és una imatge poètica i suggerent. Bona pluja!
Iruna, llegint el que em dius he tingut la sensació que m'acusaves d'alguna cosa que no entenc...
per si és així et diré que la imatge, per ella sola, m'ha frapat quan l'he vist penjada al facebook i me l'he emportat. D'entrada, l'he trobat preciosa. I després m'ha fet pensar.
però, iruna, sóc pacífica, com els cavalls que surten del carrussel: només vull que em deixi córrr; als que es quedin voltant al carrussel no els vull cap mal, només que jo necessito el meu espai, la meva vida, la meva llengua, i que no em vulguin sotmetre: no sóc vassalla de ningú, jo... i al carrussel m'hi ofego!
Un petó, preciosa!
Elfre, aquests no han entes mai res... no val la pena ni enviar-los-la: no s'ha fet la mel per la boca de l'ase...
Olga, enviaré el manuscrit (que no sé per què se li diu manuscrit si està fet amb l'ordinador) a una editorial que m'ha dit que s'ho llegirà i que ja em diran el què... torno a estar il·lusionada... on vera!
HEM de trencar les cadenes!!!!!! i córrer lliurement!
Alba, si tu l'estires fort per aquí, i jo l'estiro fort per allà...
:)
Carme, el més bonic és que la persona a qui li he "pillat" és de Zamora!!! (un encant de persona, que ENS ENTÉN!!!!)
Sigui la que sigui, Oscar! PODEM!
Francesc, com a mínim el dret a decidir-la!
VABLGAR..A CABALGAR....HASTA ENTERRARLOS EN EL MAR.....
Que bonica Montse!
Per cert, la teva foto també és molt "xula"
Salutacions guapa
Publica un comentari a l'entrada