Port aux cerises

Som al Port aux cerises, hi hem arribat després de nou hores navegant i cinc rescloses de les grosses (ara ja fa dos dies que som al Sena, ja hem deixat els canals).

Estem força cansadots, però tenim connexió, bones dutxes, machine à laver, machine à secher... i, després d'una nit de pluja i tot el dia sortint a "rebre" les rescloses amb impermeable i morts de fred... per fi, a les vuit del vespre, va i surt el sol!

Avui dormirem plans. I demà, vint quilometrets, dues rescloses al Sena i una d'entrada al Canal de Saint Martin per entrar al Port de l'Arsenal, et voilà! París als nostres peus. O als nostres caps, perquè el Port de l'Arsenal queda baixet, que és dintre el canal de Saint Martin, com he dit abans. Al costat de la plaça de la Bastille. A cinc minuts del museu Pompidou i del barri del Marais... hmmmm (se'm fa la boca aigua)

Jo, diumenge que ve, tornaré a Blanes, a veure la besàvia, perquè no se li faci tan llarg. Hi estaré quatre o cinc dies i me'n tornaré. Encara no sé si baixaré en tgv o en avió, tot dependrà d'horaris, preus, etc... demà m'ho miraré.

Vaig acabar "La dama de blanc". Podria fer una ressenya, però això ho faria si en sapigués, de fer una bona ressenya d' un bon llibre. Com que no ho sé fer, us diré el que em surti.
Us diré, per exemple, que si jo hagués de fer un personatge del llibre en una pel·li, em demanaria la senyoreta Halcombe, perquè és una dama, però una dama interessant, vet-ho aquí, que Lady Glyde és unableda assolellada. I Sir Percival es un malo-malísimo una mica passat per aigua, en canvi el comte Fosco és un malo-malísimo de veritat de la bona. Per tant, si hagués de fer un personatge masculí, escolliria el comte Fosco, de llarg. O potser el senyor Fairlie, que és divertidíssim ( una bleda assolellada, però en home!)... la dama de blanc és un personatge una mica misteriós, que, tenint en compte que tot passa a l'era victoriana, ja està bé; si passés avui dia, jo ho faria acabar d'una altra manera. Però tal com ho faria acabar jo, no tindria ni cap ni peus, si ens remetem a l'època victoriana. El "noi bo" em sembla massa bo i massa, com ho diria? hmmm, ara no em surt, però podria haver encarnat el personatge aquell actor de "La casita de la pradera" (ni que em  matin em surt el nom)... que, per altra banda, era el petit de "Bonanza". Sabeu qui vull dir? sisisi, si ja és mort, pobret...

Una molt bona novel·la "en tres dimensions", com diu la Pilar. Vaig disfrutar moltíssim.

I, malgrat la mandra que em feia, ara he començat "Jo confesso" i m'he tornat a enamorar de Jaume Cabré. Sé que és un llibre que fa mandra, a mi me la feia tota, i la prova és que he tingut el llibre damunt la tauleta de nit des de Reis, sense ni obrir-lo. Però ara l'estic gaudint com una boja. Penso que qui el critiqui és, potser, perquè... ehem... envegeta, potser? ai, no ho sé. Això dels llibres és taaaaaaaaaaaaaaan personal! Que m'entusiasma, "vamos"!

He interromput el post per anar a treure la roba de la machine à laver i posar-la a la machine à secher. I després altra vegada, per preparar una mica de sopar. I per sopar. I se'ns han fet les mil i demà hi ha matines, així que us enganxo tres fotos de paisatge "canalero" per fer dentetes a qui correspongui i... bonne nuit! (aquí a les nits dormim amb "manteta" i si surts a fer una volta t'has de posar "una rebequeta" (m'encanta l'expressió, hahaha!)... temperatura ideal per a l'estiu!  (per mi, ep!)

Aquí, els paisatges, dels quals, el que més m'enamora són els colors (ah, si sapigués pintar-los!)

Heu vist quina paleta de verds? ahh, quin goig!

I aquest cel, eh? eh? eh? combinat amb els colors de la terra? (Verd i blau, fa papau, diuen a Blanes) a fe dels déus que m'encanten els papaus!

I aquí, perquè quedi constància que no anem "per carretera", una mica d'aigua del canal!