18 de juliol, 2012

El meu gat té calor

Llàstima que no tinc la càmera a mà (es va quedar al Blauet) perquè us faria una foto de la situació: jo escric i el Xat està estirat a la meva dreta, llepant-se les potes del davant i tocant, de tant en tant, amb la cua, la part numèrica del teclat. Ho fa tan suaument, que no molesta. No ha parat de fer rrrrrrrrrrr des que ha adoptat aquesta postura. Li hauré de preguntar al Jordi si allò que els gats grunyen quan estan contents és una llegenda urbana...

Demà me'n torno cap a París; en un parell de dies, marxarem del Port de l'Arsenal, enfilarem el Sena i anirem començant a fer el camí de tornada. Ens fa il·lusió "repetir" el canal dels Vosges, que ens va agradar tant quan vam anar fins a Estrasburg, així que arribarem fins a Toule - que no fins a Estrasbourg- i ja anirem "baixant".

Aquests tres dies que sóc aquí, quan escolto la ràdio o veig la tele (fora del resum de La Riera, que em va permetre posar-me al dia en una sola sessió, mira tu quina pèrdua de temps resulta mirar-la cada dia, quan en una horeta te'n pots fer una idea aproximada sense perdre pistonada) em dóna la sensació que no he marxat... que tot està igual, i en canvi, sembla que està molt pitjor que quan vaig marxar. Ja no sé què pensar. Sento els "d'allà" que continuen volent recentralitzar-ho tot, això es veia venir, els hi van donar majoria absoluta, no sé de què coi es queixen, ara, alguns (que els van votar o els van donar la possibilitat de governar solets)... m'assabento d'un "que se jodan" que em fa l'efecte que m'ha de fer: ho sé. Ens haurem de fotre. Per burros. Per no unir-nos tots i demanar allò que és nostre, allò que volem. Tenim el que ens mereixem, suposo. I no hi ha manera que a Catalunya es formi un grup compacte que... no! cadascú continua a la seva bola. Doncs... ens trobarem com ens trobarem i al damunt ens tocarà callar i aguantar. Repeteixo: per burros.

Ai, val més que calli, que em vénen basques.

Vagi bé el que queda d'estiu... jo, des de la France - on no entenen res de res, com ja he dit alguna vegada, sobre això de Catalunya is not Spain - intentaré anar penjant fotos de paisatges, comentant el dia a dia quan pugui... com sempre!

d'això... els de l'editorial m'han "desaparegut"... ara ja ni agafen el telèfon. però és igual. "Amb la que està caient" ningú no compraria el llibre, així que no cal que m'hi amoïni (dièresi o no?) (si, no?)

apa...

8 comentaris:

El porquet ha dit...

Jo crec que sí, que quan els gats fan rrrrr és que estan la mar de satisfets!

Jo fa ben poquet que he tornat de terres islandeses i la veritat, després de tres setmanes fora, ho he trobat tot una miqueta pitjor que quan vaig marxar. La cosa s'està degradant a marxes forçades... et diria que no tornis!

Jo, de fet, ja m'hagués quedat a la terra del foc i del gel...

Per cert, allà on havia d'omplir formularis on em demanaven la nacionalitat, catalan, a tot arreu i per tota Islàndia!

Pilar ha dit...

Ja no vols publicar el llibre? Segur que en robes la manera...
De la resta de post, no tinc res més a afegir al que segurament hauràs sentit.
Bona tornada!!!

Elfreelang ha dit...

Si no vols que et segueixin agafant basques val més mirar cap el teu gat i no fer cas que motius n'hi ha cada dia...frueix i el llibre arribarà ....ja veuràs com si

Carme ha dit...

El teu gat té calor i jo també... avui és horrible! Fa un aire calent que sembla que hagin posat un calefactor gegant!

Bona tornada a paris i bona retornada cap aquí, Montse!

I una bona abraçada... una mica suada, això sí ... ;)

Glòria ha dit...

Agafen basques noia, agafen. Sort de tu! T'anirem llegint.

Joana ha dit...

Tu gaudeix del viatge, lamento dir que quan tornis, del tot, seguirà ben igual de malament el panorama.
Una forta abraçada.

Clidice ha dit...

Tu ves fent, que aquí aguantem la casa com podem per quan tornis a tornar :) I, malgrat tots els mals que ens assolen, sempre hi haurà un gat que farà rrrrrrr i ens farà sentir satisfetes, ni que sigui una estoneta. :)

Rafel ha dit...

Els meus col·laboren passant la calor dormint, no els queda esma ni per mirar-se la impressora quan comença a fer sorolls.
Que vagi molt bé per la França.


A bientot