Entrades
Torno a constatar que tanta informació em fa mal
mal al cap
mal al cervell
mal a les neurones
mal general.
Jo només vull viure tranquil·la! vull assaborir, fruir de la salabror del mar quan passejo amb la Taca de bon matí, de l'escalforeta del sol a la pell els dies lluminosos de primavera, vull sentir l'olor de les fruites i les verdures a plaça, vull triar els tomàquets més gustosos i les bledes més lluentes, vull que em deixin gaudir de la meva llengua, que els meus fills siguin feliços amb el que tenen sense envejar qualsevol temps passat i que l'herència que deixi pels meus néts no sigui un món caòtic on no sàpiguen com bellugar-se!
No entenc en quin moment se n'ha anat tot en orris, no ho entenc...
O si?
On és, el remei, si un grup de pressumptes personatges (és que dir-los personatges a seques em sembla massa fort, no sé si s'ho mereixen) no són capaços de posar-se d'acord?
apa, doncs, continuem posant els nostres petitíssims granets de sorra, a veure si...
imatge de google
mal al cap
mal al cervell
mal a les neurones
mal general.
Jo només vull viure tranquil·la! vull assaborir, fruir de la salabror del mar quan passejo amb la Taca de bon matí, de l'escalforeta del sol a la pell els dies lluminosos de primavera, vull sentir l'olor de les fruites i les verdures a plaça, vull triar els tomàquets més gustosos i les bledes més lluentes, vull que em deixin gaudir de la meva llengua, que els meus fills siguin feliços amb el que tenen sense envejar qualsevol temps passat i que l'herència que deixi pels meus néts no sigui un món caòtic on no sàpiguen com bellugar-se!
No entenc en quin moment se n'ha anat tot en orris, no ho entenc...
O si?
On és, el remei, si un grup de pressumptes personatges (és que dir-los personatges a seques em sembla massa fort, no sé si s'ho mereixen) no són capaços de posar-se d'acord?
apa, doncs, continuem posant els nostres petitíssims granets de sorra, a veure si...
imatge de google
Sort que ens queda la música!
17 comentaris:
això em pregunto jo, en quin moment se n'ha anat tot en orris? en quin moment!?? aixxx
ah, estàs més que convidada a Santiago!
mua
karlunx, no et desanimis, has escoltat el vals trist de Sibelius? encara no? escolta'l!!! i mira't "la cordillera", que et relaxaràs.
Al tiro et donen la feina i al tiro publico el llibre, ok?
ok! ;)
Jo crec que qui més i qui menys ho veia venir, que no podia ser i ara, patapam!
Això sí, el poble, cornut i pagar el beure... :)
totes aspirem a què el nostre entorn vagi fent, sense escarafalls ni massa mals, potser això és el conservadurisme, però ves, és normal, ens ha costat força esquerar-los a tots plegats, no? Ànims, res és per sempre (per bé i per mal).
Que tinguis (tingueu) un bon cap de setmana, com a mínim! :)
sembla que avui el dia va carregat de vibracions negatives...
Fa anys sabien "ells" que se n'anava tot en orris i ens van fer creure que no era veritat i ens els vam creure...això és el pitjor, però vam continuar pagant els nostres impostos, estalviar sí podíem i declarant-ho tot ( per força) i ells acumulant , evasió fiscal i campen tan amples. "Ells" sí ho sabien i ens van enganyar.
gaudim del que tenim però no sé el panorama que deixarem...desalentador, segur.
bon capde wapa!
QUE HA PASSAT?....DONCS QUE LA MERKEL SE HA CANSAT DE FER "DE CATALA".
JUGANT AMB BARCELONA
A mi el que més em fot són el Montilla i el Saura de senadors, el Zapatero cobrant jubilació, l'Aznar d'assessor empresarial i nosaltres a pringar. Ens volien fer veure que érem rics (quan no ho érem i no ho hem sigut mai) per mantenir la seva cadira.
El que a mi en queda bastant clar és que mai en la història de l'espècie humana hem estat capaços, ni serem, de gaudir de totes les coses que enumeres i a les quals jo m'hi afegiria i n'hi afegiria.
Deu ser cosa del pecat original o potser senzillament de la nostra estupidesa. Tenim una única vida i la maltractem tant com en sabem.
Joana, fa molts anys que som cornuts i paguem el beure, però hi ha qui crida més i es pensa que perquè crida més té la legitimació divina per actuar. i nosaltres acotem el cap, vet-ho aquí...
Clidice, si això que dic és el conservadurisme, visca el conservadurisme... sempre que se'ns respecti (i que nosaltes respectem, evidentment!) la llàstima és que això no passa (no som respectats, i algunes vegades, a nosaltres també ens costa respectar... perquè hi ha de tot, veritat?)
hay gente pa tó, que deia aquell...
Deric, una s'esforça perquè les vibracions siguin positives, però li torcen, li torcen!!!
Joana, fa força anys que ja no els crec, a "ells" (de cap color!) però això no m'estalvia patiments (ja m'agradaria!)
patiments morals, ep!
si em queixés de la meva vida estaria cometent un pecat greu. La queixa, més que una queixa, és una impotència de veure "la que està caient".
Jugant, tens raó... ara que s'haurà d'entendre amb Holand, veurem què farà i quin caire prendran les coses...
Amém, Paseante.
Això és el que dic: aquesta impotència, aquest "no poder-hi fer res"
per això parlo dels nostres petits granets de sorra... intentar canviar les coses mínimament des del nostre raconet.
Porquet, afegim navegar tranquil·lament o caminar per la muntanya gaudint el sol, la brisa, l'aigua, el verd dels prats, el blau del cel... buf, semblo fastigosament carrinclona, però és que dic exactament el que vull dir! (sembla que descrigui un cromo, hehehe)
Publica un comentari a l'entrada