19 de maig, 2012

Som emigrants al nostre país?

Em pregunto com, entre tots, han aconseguit allò que jo pensava que no aconseguiríen mai.

Em pregunto com, entre tots, han aconseguit que ja no cregui en res ni en ningú.

Em pregunto quin ha estat el moment en el qual el meu desig d'apropar-me a la gent i de trobar allò que ens uneix, més que allò que ens separa, ha estat truncat i ha girat com un guant.

Jo no tenia ni consciència de si pensava, escrivia, parlava i fins i tot, somniava, en català o en castellà. Tot era dins meu.

Ara no.

Per què?

Sóc jo sola, la culpable d'aquest canvi?

5 comentaris:

gatot ha dit...

ja saps que no en tens cap culpa, Montse;

hi ha massa gent amb mala llet que sota el discurs universalista amaga un gran menyspreu a la diversitat: només es pot ser universalista (apropar-te a altres buscant les coincidències) si estimes allò que és teu.

T'has fixat com proliferen els universalistes que es carreguen d'entrada tot allò que sembli d'identitat catalana?

Són els catalans que ens fan fóra de casa. I em sap greu, perquè dels que no són catalans no calia esperar res més que una mica de respecte. Però els d'aquí... aquests sí que són botiflers.

Bon capde, wuapa. I un puntet d'esperança. Aquesta tempesta passarà. Segur.

Montse ha dit...

Gràcies, Gatot! petons i llepades catalanes :)

Pilar ha dit...

Dins meu també era tot...I m'agradaria que hi continués.

Montse ha dit...

Pilar, no em caldran gaires esforços perquè continuï sent així. Només tancar els ulls a certs "personatges". I tapar-me les orelles! :)

Oliva ha dit...

CULPA TEVA? PER FAVOR¡¡¡ EN TOT CAS LA CULPA ES GENERAL, AMB COMPLETA INGENUITAT VAM APOSTAR PER L'IDEOLOGIA, SOBRE TOT L'IDEOLOGIA....I MIRA OM SOM.
JUGANT