Entrades
Penso que en realitat tots (bé, tots no, només els pringats) els habitants del planeta som uns mindundis.
No us ha passat mai pel cap que hi ha algú per damunt nostre que ens fa anar com una pila de baldufes?
Oh, que reduccionnista que és, aquesta, us direu. Ara ens ve amb la filosofia de cuina d'algú que no té res més per fer que pentinar gats o contemplar els seus néts.
I us direu bé, quant al reduccionisme, quant a que vinc amb aquella filosofia d'espardenya, quant a que contemplo els meus néts... però no encertareu quant a que no tinc res més per fer que pentinar el gat (quan pentino el Xat s'emprenya com una mona i m'esgarrapa. Per tant, no el pentino).
I tinc un munt, una bona pila de coses per fer. I algunes les faig i algunes altres, no les faig. Però penso.
I no deixo de pensar que som uns titelles al servei d'algú que juga amb nosaltres; aquest algú pot ser un sol ésser o pot ser un conjunt d'éssers (in)humans que s'ho passen d'allò més bé veient com patim, patam, patum.
Si,si, faig gresca.
Si,si, me'n foto del mort i de qui el vetlla.
Però tots plegats acabem sent uns mindundis de la vida.
Per cert, Karlunx, m'encanta que siguis la "sòcia" 122 d'aquest blog. T'hauré de fer un regalet. Deixa'm pensar...
dius que parles francès... (no m'ho invento, eh? ho he vist al teu cara-llibre) així que et dedico una cançó en francès. I no cal que responguis a la pregunta... ja ho sabem, per què te'n vas! i tu saps que et trobarem a faltar molt!
per tu, Carla.
No us ha passat mai pel cap que hi ha algú per damunt nostre que ens fa anar com una pila de baldufes?
Oh, que reduccionnista que és, aquesta, us direu. Ara ens ve amb la filosofia de cuina d'algú que no té res més per fer que pentinar gats o contemplar els seus néts.
I us direu bé, quant al reduccionisme, quant a que vinc amb aquella filosofia d'espardenya, quant a que contemplo els meus néts... però no encertareu quant a que no tinc res més per fer que pentinar el gat (quan pentino el Xat s'emprenya com una mona i m'esgarrapa. Per tant, no el pentino).
I tinc un munt, una bona pila de coses per fer. I algunes les faig i algunes altres, no les faig. Però penso.
I no deixo de pensar que som uns titelles al servei d'algú que juga amb nosaltres; aquest algú pot ser un sol ésser o pot ser un conjunt d'éssers (in)humans que s'ho passen d'allò més bé veient com patim, patam, patum.
Si,si, faig gresca.
Si,si, me'n foto del mort i de qui el vetlla.
Però tots plegats acabem sent uns mindundis de la vida.
Per cert, Karlunx, m'encanta que siguis la "sòcia" 122 d'aquest blog. T'hauré de fer un regalet. Deixa'm pensar...
dius que parles francès... (no m'ho invento, eh? ho he vist al teu cara-llibre) així que et dedico una cançó en francès. I no cal que responguis a la pregunta... ja ho sabem, per què te'n vas! i tu saps que et trobarem a faltar molt!
per tu, Carla.
7 comentaris:
Més d'una vegada ho he pensat, ja veus!
On està el botó de "I like" o "M'agrada" o "j'aime"... ;) I si, parlo, o "xapurrejo", el francès des de fa 2 anys! muaaaa
Les religions tenen la seva explicació per al titellaire: Déu o els déus. Però em temo que aquests titellaires són una excusa abstracta per a no admetre que som 'automàtics'.
Montse, potser sí que som uns mindundis però em nego que aquesta sensació m'aclapari. Jo intento viure el màxim d'acord amb el que jo considero que són els meus principis, i et juro que, algun cop, els he dut fins a les darreres conseqüències. Així que, a grans trets, potser no podem ser més que mindundis, però en petites coses podem fer valer la nostra personalitat!
Tens raó, algú mou fils i nosaltres només som titelles, però millor no pensar gaire...
Tens raó. Mindundis del món: fem el puguem! Muà!
És clar que hi ha gent que ens fa anar per on vol. Però saps una cosa? D'aquest món no s'emportaran ni un euro i hauran destinat la seva vida a només acumular diners.
És allò de que hi ha gent tan pobra, tan pobra que només té diners.
Publica un comentari a l'entrada